Les Canàries: solidaritat, neguit i la por de ser la nova Lesbos

Mentre continua el degoteig d'arribades de migrants a les Illes Canàries, creix la por de convertir-se en una nova Lesbos, l'illa grega que acull els camps de refugiats més grans d'Europa. Institucions polítiques i ONGs intensifiquen els missatges d'alerta, sobretot pel que fa a la situació al campament més gran de l'arxipèlag, el de Las Raíces, a Tenerife, que ha fet saltar totes les alarmes. Quatre mesos després de l'anomenada "crisi d'Arguineguín", en què centenars de persones s'amuntegaven sense condicions ni drets al moll d'aquest poble costaner del sud, milers de migrants en situació irregular continuen atrapats a les Canàries, enmig de la incertesa, la desesperació i el desig de continuar el seu viatge cap a Europa. Les xifres d'arribades queden lluny de les 8.000 del mes de novembre, però no s'han aturat. &#9888; Quatre mesos després de la "crisi d'Arguineguín", què està passant a les Canàries amb els migrants? Avui us ho començarem a explicar des d'aquí. Milers de migrants en camps d'acollida precaris, centenars al carrer, vols de deportació. I brots de xenofòbia de veïns cansats pic.twitter.com/OO7Fc6PM7i Cèlia Cernadas (@celiacernadas) March 17, 2021 La majoria d'aquests migrants viuen avui en campaments d'acollida repartits per les illes Canàries, una fórmula que no té precedents a l'estat espanyol. Aquesta xarxa de camps, concebuts de moment com a solució d'emergència, han arrencat amb greus problemes logístics i crítiques per la precarietat dels serveis, que han portat alguns migrants a amotinar-se i marxar, a la vaga de fam o a crear camps paral·lels en tendes de campanya. Els que no són als campaments s'allotgen amb particulars com el Babacar i el Cheikh-, o viuen, directament, al carrer. Las Raíces: el camp maleït El més gran d'aquesta xarxa de campaments d'acollida és el de Las Raíces, a Tenerife, amb capacitat per a 1.500 places. Està ubicat enmig d'una zona de bosc, al municipi de La Laguna, i molt a prop de l'aeroport Los Rodeos. Qui protesta és Pappa Seck, del Senegal: "Per aconseguir menjar, hem de fer hores de cua. I només ens donen patata, o algun tros de pa." Aquest grup de joves marroquís van deixar el campament d'acollida de migrants Canarias50 de Las Palmas perquè les condicions eren "horribles" Primer van viure en aquesta platja, El Confital. Després, la xarxa solidària SomosRed els va trobar un allotjament a l'interior de l'illa pic.twitter.com/tBaWD1JTaV Cèlia Cernadas (@celiacernadas) March 18, 2021 Les queixes són constants, i no només pel menjar l'organització que gestiona el camp, Accem, ha reconegut deficiències en aquest aspecte-. Se sap que un grup de migrants de dins van arribar a declarar-se en vaga de fam en senyal de protesta. Ens resumeix la situació el Mohammed Omar, un noi d'Agadir, al Marroc. Se'l veu abatut, parla fluix: "La vida aquí és molt difícil. Fa molt fred, el menjar és terrible... i els aeroports estan tancats, els ports estan tancats. No hi ha sortida, l'única solució és quedar-se aquí. Estem esperant, però esperant qui sap què. Només esperant." Aquestes condicions i aquesta incertesa els mata. Fins al punt que alguns s'estan rendint, com el Sy Baba: "Si tot ha de continuar així, prefereixo tornar a Mauritània. Ja fa quatre mesos que soc aquí. Vaig venir per canviar de vida, i m'he trobat una vida pitjor que la que tenia allà. Demano que ens deixin en llibertat per poder treballar a Espanya. Si no pot ser, llavors tornem al nostre país, serà millor". Davant les condicions del camp de Las Raíces, alguns migrants van decidir, a mitjans de febrer, sortir de les instal·lacions i acampar just al davant. El nombre de tendes, fetes de pals i plàstics, va creixent, i han penjat una pancarta a l'entrada: "Saps què està passant aquí?" Sona la música, se senten discussions, alguns ballen, altres estan sols, mirant l'horitzó. Cada dia s'acosten fins aquí desenes de voluntaris, per portar roba i menjar. Avui li ha tocat a la Mari, una jubilada que ha preparat una gran olla de "ropa vieja", un plat típic de les Canàries. El Roberto Mesa ve al camp des del principi: "Em sembla molt injust el que estan fent amb aquests nois." Sy Baba és de Mauritània. Fa 4 mesos que és a les Canàries, i l'han traslladat fa poc al campament de #LasRaíces. " Aquí la vida és pitjor que al meu país. Ens morim de fred, les cues pel menjar duren hores". Si no pot continuar cap a la península, prefereix tornar al seu país pic.twitter.com/loPIVbvlBW Cèlia Cernadas (@celiacernadas) March 18, 2021 Aigües fecals al Canarias 50 Un altre campament d'acollida, aquest de 650 places de capacitat, és el Canarias 50, situat al barri de La Isleta de Las Palmas i gestionat per la Creu Roja. Fa uns dies, una inundació d'aigües fecals va posar en peu de guerra els migrants. L'amuntegament a les tendes en plena Covid va portar més d'una seixantena de joves a abandonar el campament, segons la seva versió. Passades 72 hores, no els van readmetre, i es van dispersar per la capital, en platges, barrancs, places i parcs, on estan aixecant tendes. Migrants escapant-se de centres d'internamentsa les Illes Canàries. La xarxa de voluntaris Somos Red, integrada per unes 200 persones, es va crear tot just fa un mes per ajudar els migrants en situació irregular que s'han quedat, precisament, al carrer. Calculen que només a Gran Canària n'hi ha uns 800, a qui ajuden amb menjar, roba o el que calgui. Antonio Santana, una de les ànimes de Somos Red, alerta: "Però això només és una solució temporal. El que volem és pressionar les institucions canàries perquè facin un front comú i diguin: Això s'ha d'arreglar'". Alguns d'aquests migrants, sobretot joves marroquins, fan cua cada dia al menjador social de la parròquia de San Pedro, a La Isleta. El rector de la parròquia, el carismàtic pare Jorge Hernández Duarte, és molt crític amb les institucions: "S'està improvisant. I aquesta improvisació té conseqüències desastroses per als que som aquí, que hem d'assumir o fer-nos càrrec d'aquests nois. Són joves, són volcans, necessiten perspectives. I a mi em preocupa que això derivi en un altre fenomen: la lluita entre pobres." La meitat dels migrants arribats estan en acollida, alguns en campaments com aquests (EFE/ Miguel Barreto) Recels i brots xenòfobs Els veïns que conviuen amb els campaments o amb la presència de migrants vagarejant pels carrers es mostren solidaris, prudents, alguns recelosos, i altres manifesten opinions directament xenòfobes. Entre els solidaris, Manuel Cabezudo, president de l'associació Atlas, on acullen vuit nois: "Vull aportar el meu gra de sorra, visualitzar que un altre model d'acollida és possible, però soc conscient que això no té sortida." El Babacar és un dels refugiats que hi sobreviu. És del Senegal, on sobrevivia revenent peix als carrers. "Vaig arribar a les Canàries fa quatre mesos, després d'un viatge molt dur i perillós. Va ser un viatge a vida o mort." Ara està allotjat a la seu de l'associació Atlas, una iniciativa sociocultural i reivindicativa del barri obrer de La Isleta, a Las Palmas de Gran Canaria. Però la vida aquí no és com s'esperava: "Cada dia em quedo aquí, a la casa. De moment no tinc feina, tampoc no puc continuar el viatge. Tenim molts problemes. La gent, a més, ens defuig quan sortim fora. Per mi això és un problema." El Cheikh, també del Senegal, viu a la mateixa casa: "Abans de venir vaig reflexionar molt sobre el que m'esperava aquí. Sabia que la situació era difícil, sabia que a Europa hi ha una crisi. Però si veniu a l'Àfrica us adonareu que la vostra no és cap crisi. Europa i l'Àfrica són com el dia i la nit. A l'Àfrica, l'èxit és una excepció. La precarietat és la regla." Aquest grup de joves marroquís van deixar el campament d'acollida de migrants Canarias50 de Las Palmas perquè les condicions eren "horribles" Primer van viure en aquesta platja, El Confital. Després, la xarxa solidària SomosRed els va trobar un allotjament a l'interior de l'illa pic.twitter.com/tBaWD1JTaV Cèlia Cernadas (@celiacernadas) March 18, 2021 A més de les xarxes de solidaritat, també hi ha veïns preocupats. També han aparegut pintades, per les xarxes s'amplifiquen episodis aïllats de violència i s'han fet crides a crear "patrulles contra els moros". L'Anastasia, que viu just a tocar del camp Canarias 50, es queixa que els primers dies hi havia molt soroll, aldarulls i enfrontaments, però assegura que a ells "no els han molestat mai." La Marina, veïna del barri, és més contundent: "Aquí no som racistes, però primer els de casa i després els de fora. La crisi és molt grossa. Si no en tenim ni per a nosaltres!" El president de l'associació de veïns Timonel, Juan Antonio Martínez, argumenta la seva posició: "Aquest ignorant de ministre de l'Interior, Fernando-Grande Marlaska, ha decidit que aquests migrants són il·legals i que ens els hem de menjar nosaltres. El més just seria repartir-ho." Segons la secretària general de Càritas Diocesana a les Canàries, Caya Suárez, la fractura en la convivència que es viu ara a les Canàries s'explica, en part, perquè "ja veníem d'una situació de pobresa greu" que s'ha aguditzat amb la pandèmia. Ja el 2019, segons Cáritas, un 29% de la població canària patia pobresa extrema, la taxa més alta de l'estat espanyol. La pandèmia ha portat ERTO i una caiguda dràstica del turisme. "Tenim la desesperació dels migrants, però també la desesperació de la població autòctona." La preocupació pels brots de xenofòbia la comparteixen totes les fonts consultades aquests dies a les Canàries. Una manifestació en contra de la decisió d'hospedar a migrants en hotels de Gran Canaria del 4 de desembre (Borja Suarez/Reuters) Una nova Lesbos? El fantasma de Grècia plana sobre totes les converses amb institucions i organitzacions que tracten amb migrants. El president del cabildo de Gran Canària, Antonio Morales, afirma contundent: "No poden convertir-nos en una presó. Exigim derivacions a la Península. El que no podem permetre és que aquestes persones estiguin aquí durant mesos, durant mesos, convertint-nos en una reproducció del model de Lesbos i Lampedusa." Un diagnòstic que comparteix el coordinador de la CEAR -Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat- a les Canàries Juan Carlos Lorenzo: "La política està clara: mantenir espais de retenció on les persones es quedin bloquejades i amb un missatge molt clar: Vostè no ha arribat a Europa, vostè ha arribat a una illa, i per tant, el retornarem'". De fet, la gestió de la migració irregular de les Canàries s'emmarca en el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, que consolida aquests espais de cribratge a les fronteres. L'arribada de migrants per la ruta canària s'ha multiplicat en l'últim any (EFE / Carlos De Saá) (EFE / Carlos De Saá)

Les Canàries: solidaritat, neguit i la por de ser la nova Lesbos

Continua el degoteig d'arribades de migrants a les Illes Canàries, que fan saltar totes les alarmes per la situació crítica al campament de Las Raíces