Rússia i Bielorússia han formalitzat a Minsk l'acord anunciat al març pel president rus, Vladímir Putin, per emmagatzemar armes nuclears tàctiques en territori bielorús. Els ministres de Defensa dels dos països han firmat els documents, que incrementen l'amenaça bèl·lica sobre Ucraïna. Tot i que no s'han fet servir mai en conflicte, al llarg dels mesos el Kremlin ha agitat l'espantall nuclear diverses vegades.

El titular de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha justificat el pas:

"En el context d'una escalada extremadament brusca d'amenaces a les fronteres occidentals de Rússia i Bielorússia, estem obligats a prendre mesures de represàlia en l'àmbit militar-nuclear."

En paral·lel, des de Moscou, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha avançat que ja és una realitat.

"La transferència de les armes nuclears ja ha començat, està en marxa. Ho comprovaré quan torni a Bielorússia. Putin m'ha informat que ha firmat el decret."

Malgrat aquestes paraules, el govern rus ha puntualitzat que mantindrà el control sobre aquestes armes i la decisió sobre el seu ús. El ministre Xoigú ha assegurat que no transfereixen armes nuclears al seu aliat.

Què són aquestes armes?

Es tracta d'armes de curt abast, dels 400 als 2.500 quilòmetres, amb un cap nuclear i dissenyades per disparar-les al front de guerra. Es van crear durant la guerra freda, pensant en un nou conflicte a Europa.

No en tenen tots els països que són potències nuclears. Tot i que no porten una gran càrrega radioactiva, el seu perill va més enllà d'això, segons destaca Pol Molas, expert en armament i fundador i president de la Societat d'Estudis Militars.

"A banda de la contaminació del terreny, també pot portar una escalada, perquè, encara que el propòsit de qui les utilitzi sigui purament tàctic per obrir escletxes al front, pot ser que l'adversari no ho interpreti de forma tan freda, i respongui amb una escalada nuclear."

La poca dimensió d'aquestes armes les converteix en molt versàtils a l'hora de ser llançades: una peça d'artilleria, un avió, o un míssil terra-terra. Però, segons Molas, el factor rellevant en aquest cas és la cadena de comandament:

"No és artilleria convencional. Aquí hi ha, com a mínim, tres elements: el comandament polític de cada estat, el comandament del teatre d'operacions i, finalment, l'operador. Això pot grinyolar, perquè fins i tot un subordinat té prou enteniment per saber les potencialitats d'una acció d'aquestes característiques."

Bakhmut, amortitzat

El líder del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, ha confirmat l'inici de la retirada dels seus soldats de Bakhmut, a Donetsk, per traspassar-ne el control a les forces regulars russes. El ministeri rus ha precisat que aquest moviment ha començat amb les unitats que són als afores i s'acabarà per l'interior de la ciutat.

Més enllà de les reivindicacions de cada bàndol sobre el control territorial, Molas destaca que, per Kíiv, Bakhmut ha complert al màxim la seva funció.

"Bakhmut ha servit purament per desgastar les forces russes. No vol dir que les forces ucraïneses no hagin patit baixes, però l'objectiu està assolit. El que diuen de si els ucraïnesos encara en controlen una part, o els russos que ja la controlen tota, és irrellevant i ho hem d'entendre com a propaganda dels dos bàndols."

Una tesi corroborada ahir pel mateix Prigojin, que reconeixia haver perdut en aquesta batalla entre 15.000 i 16.000 homes.

La contraofensiva que no arriba

Fa setmanes i mesos que es parla de la contraofensiva ucraïnesa, però no hi ha cap sospita de quan es posarà en marxa. En els preparatius, l'exèrcit ucraïnès ha acumulat l'arsenal subministrat per Occident i ha posat a punt les seves tropes. A més, l'assalt dels últims dies a la regió de Bélgorod buscaria també dispersar les forces russes.

Ara bé, sobre dates, Molas hi posa pausa:

"Més que imminent, el que es tracta és que sigui eficaç. Hi ha qui planteja que això serà una operació llampec en què s'arribarà al mar d'un dia per l'altre. I més que una acció ràpida i fulgurant, més aviat serà una operació d'anar pas a pas, d'anar desgastant les forces russes."

Assegura que les línies defensives russes des del front de Zaporíjia fins al mar són encara molt notables. Caldrà veure quin tipus de tropes hi queden i amb quina moral.