Laura Borràs, condemnada: i ara què?

Laura Borràs ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó per falsedat i a tretze anys d'inhabilitació per prevaricació durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Tot i això, la mateixa sentència proposa al govern espanyol un indult parcial a la presidenta suspesa del Parlament, i presidenta de Junts, perquè no entri a presó. La sentència condemnatòria de Laura Borràs és un nou maldecap per al Parlament i sobretot per als partits independentistes. A partir d'ara, s'obren bàsicament dos possibles escenaris: que la Junta Electoral Central (JEC) mogui fitxa o que no faci res. Si aquest òrgan administratiu no actua, Borràs continuarà sent encara presidenta del Parlament, amb les funcions suspeses, durant un temps més. El motiu és que, segons el reglament de la cambra (article 24), només es pot retirar l'escó a un diputat o diputada quan la sentència és ferma i Borràs encara pot recórrer la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Tribunal Suprem. Per tant, si passés això, ens trobaríem que la situació de provisionalitat que es viu al Parlament des del juliol passat, quan la mesa va decidir suspendre Borràs de drets i deures, encara s'allargaria uns quants mesos fins que resolgués el Suprem. Laura Borràs arribant a la segona jornada del judici (EFE/Toni Albir) Ara bé, aquest escenari és força improbable i tothom dona per fet que la Junta Electoral no es quedarà de braços plegats. A instàncies d'un partit, aquest òrgan pot retirar-li l'escó de manera immediata, com va passar el 2020 amb l'aleshores president de la Generalitat Quim Torra o com ja va fer l'any passat amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà. A Borràs, se li aplicaria l'article 6.2b de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que implica la pèrdua de l'escó encara que la sentència no sigui ferma, si la condemna és per un delicte de rebel·lió, terrorisme, contra les institucions de l'Estat o contra l'administració pública. L'elecció d'un nou president o presidenta del Parlament Si la JEC ordena la retirada de l'escó i la mesa del Parlament acata l'ordre, aleshores Borràs deixarà de ser diputada i el Parlament haurà de triar, de manera immediata, un nou president o presidenta. En un moment de màxima divisió de l'independentisme i després que Junts per Catalunya sortís del govern l'octubre passat, ningú no assegura que el partit de Laura Borràs i Jordi Turull pugui retenir la presidència de la institució. Laura Borràs i Alba Vergés durant una reunió de la mesa del Parlament Fa unes setmanes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va donar per "superat" el pacte que ERC i Junts van signar al principi d'aquesta legislatura, segons el qual els republicans tindrien la presidència del govern i Junts la del Parlament. Tot i aquestes declaracions públiques d'Aragonès, diferents veus d'Esquerra s'han mostrat obertes a buscar un acord amb Junts sempre que proposin un candidat a dirigir el Parlament de perfil moderat com podrien ser les diputades Anna Erra o Marta Madrenas. Les batalles dins de Junts Abans de les negociacions amb ERC, també caldrà que Junts plantegi internament un nom de consens al partit per rellevar Borràs. Cal suposar que ella hi voldrà dir la seva i probablement proposarà algú que li sigui proper com podria ser la diputada Aurora Madaula, que ja forma part de la mesa com a secretària segona. Laura Borràs, Jordi Turull i altres dirigents de Junts, arribant a l'executiva (EFE/Toni Albir) Una altra opció que la mateixa Madaula va assenyalar fa uns dies al programa "L'hemicicle", de Catalunya Informació, és que Junts renunciés a tenir la presidència en senyal de protesta per un cas que consideren de "lawfare" o de persecució política. Aquest últim escenari, però, és força improbable perquè suposaria, per a Junts, perdre l'últim gran bastió de poder institucional que tenen i també hi hauria el perill que el PSC, com a primera força del Parlament, es quedés amb aquest càrrec. Un altre interrogant que s'obre a partir d'ara és si Borràs podrà gaudir de totes les prerrogatives de què disposen els expresidents del Parlament, com la pensió vitalícia a què tenen dret a partir dels 65 anys. El PSC, En Comú Podem i Ciutadans ja han obert la caixa dels trons i han registrat diferents iniciatives per impedir-ho.

Laura Borràs, condemnada: i ara què?

El TSJC sentencia la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de Junts a una pena de presó i inhabilitació