L'Amazònia arribarà el 2050 a un punt de no retorn

Els boscos del món capturen cada any unes 7.600 milions tones de carboni, entre el 20% i el 30% de les emissions dels gasos que escalfen el planeta. Aquest any, per primer cop des que els científics en fan el seguiment, l'Amazònia ha deixat de complir aquesta funció. És el resultat de diversos processos, però sobretot de la desforestació. Al Brasil, aquest any ha estat el pitjor dels últims 15. Es calcula que es van perdre 13.000 quilòmetres quadrats de selva, una mica més que tota la demarcació de Lleida, un 22% més de selva que l'any anterior. En declaracions a Catalunya Ràdio, el director de l'Institut d'Investigacions Ambientals de l'Amazònia, André Guimaraes, explica que la principal selva tropical del planeta paga la factura de les polítiques de Jair Bolsonaro: "Des que Bolsonaro governa, no s'han creat àrees de protecció, s'ha debilitat el combat a la desforestació. Els diners que s'hi destinaven s'han retallat i tot això sumat a la permissivitat del govern i al seu relat dient que el desenvolupament de l'Amazònia passa per la desforestació ha acabat generant aquesta situació." La permissivitat del govern de Bolsonaro amb els "grileros", o lladres de terres, ha fet que el fenomen s'hagi estès per tota l'Amazònia brasilera. Ocupen, talen i cremen els boscos per després posar-hi bestiar o grans plantacions o simplement per revendre les terres, en molts casos públiques. El Brasil ha perdut aquest any 13.000 quilòmetres quadrats de selva El nou discurs de Bolsonaro Durant la COP26, el Brasil es va comprometre a frenar la degradació durant aquesta dècada,però Guimaraes hi confia poc. Si es manté la tendència actual, l'Amazònia arribarà el 2050 a un punt de no retorn. "Tant de bo això sigui un canvi. Encara és difícil de saber què passarà. Tot just acaben de signar aquest acord. Jo el que vull veure són accions. El que espero del govern federal no és que canviï el discurs, espero que canviïn les seves pràctiques. El que han fet fins ara està desconnectat d'aquest nou discurs del govern Bolsonaro, és radicalment diferent i contrari al que han tingut fins ara. Com a brasiler, desitjo que compleixin amb la seva paraula i realment facin un canvi." Però com us expliquem a l'"Insostenibles" d'aquesta setmana, la desforestació de l'Amazònia no és una exclusiva del Brasil. Tontiak Katan, indi shuar de l'Equador i coordinador de les comunitats territorials de l'Amazònia, ens explica el que els està passant: "Jo visc a Morona Santiago. La zona està completament afectada per l'activitat minera. El govern ha intensificat la concessió, l'explotació i la comercialització de mineria metàl·lica i el més greu és que estem parlant d'una zona molt rica des del punt de vista de la biodiversitat." Des de Colòmbia, Alex Saer, director de canvi climàtic del Ministeri de Medi Ambient, admet que a ells el passa si fa o no fa el mateix. "Tenim un fenomen molt important de desforestació a l'Amazònia. Prop del 33% de les nostres emissions de gasos d'efectes hivernacle són causades per la desforestació." Penes de més de 10 anys de presó per desforestar La desforestació a l'Amazònia colombiana ha estat facilitada pel fet que, amb els acords de pau, part de la selva s'ha convertit en terra de ningú i hi està anant a parar un flux important de diners procedents d'activitats il·legals com el narcotràfic amb la intenció de talar els arbres per apropiar-se de la terra i després comercialitzar-la. A Colòmbia, el govern ha posat en marxa una estratègia per resoldre el problema des d'ara fins al 2030, quan pretenen assolir l'objectiu de zero desforestació. Una de les peces clau és la llei de delictes ambientals, que pretén acabar amb la impunitat dels que desforesten il·legalment. "Amb aquesta llei, per primer cop, es considera que la desforestació és un crim ambiental. El que busquem és castigar els finançadors i autors intel·lectuals de tots aquests sistemes de desforestació amb penes d'entre 10 i 15 anys que no es poden compensar ni amb fiances ni amb cap altra mesura. S'han de complir." La llei, el desplegament de l'exèrcit a les zones amenaçades i un sistema d'ajuts, finançat amb fons internacionals, amb el qual es paga les comunitats que es comprometen a preservar la selva, els han permès començar a frenar el problema. Segons el govern, en els sis primers mesos del 2021 la desforestació de l'Amazònia, a Colòmbia, s'ha reduït un 34%.

L'Amazònia arribarà el 2050 a un punt de no retorn

La selva tropical ja no compleix una de les funcions que feia: capturar CO2 i, per primer cop des que es prenen mesures, n'emet