La literatura LGTBI viu un bon moment, però encara no ha arribat a la plena normalització. El debat de l'etiqueta, que fa anys ja va viure la literatura escrita per dones, ocupa ara els autors, mentre malden perquè aquesta temàtica arribi a la literatura infantil i juvenil.

Cap a la normalització

Maria Mercè Marçal, Blai Bonet o Biel Mesquida són autors, noms il·lustres, que han obert camí i són referents per als escriptors més joves. Sebastià Portell, autor d'"Ariel i els cossos" i coorganitzador del festival Qlit, de tematica LGTBI, pensa que la literatura Queer viu un bon moment de salut.

"De literatura queer, n'hi ha hagut al llarg de la història, però ara el fenomen que hem vist en els darrers cinc o deu anys és l'interès per aquest tipus de literatura i la gosadia d'esmentar-la com a tal."

☝️ L'Associació organitza des de 2018 el #Qlit, el primer festival de l'àmbit literari dedicat a temàtiques LGBTI+, queer i feminista.

Pots recuperar els detalls de totes les edicions a https://t.co/JItg8oBmNx pic.twitter.com/augHSg2TVk

— AELC (@EscriptorsAELC) June 28, 2021

Per Lluís Maria Todó, normalitzar la temàtica LGTBI és normalitzar els personatges gais. L'autor barceloní, guanyador del Premi Josep Pla l'any 2006 amb "El mal francès", va ser finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la "El joc del mentider", ambientada l'any 1977.

"Era una novel·la de personatges gais que no va agradar gaire a alguns militants. Els personatges eren gais que es coneixien, sortien, anaven a lligar i s'enamoraven, però no eren víctimes de res. Em va semblar que això era una manera de contribuir a la normalització."

Per ell, escriure sobre temàtica gai va ser una posició política.

"Va ser una presa de posició sobre la meva veritat, i això és un gest, un acte polític."

Els autors més joves, com Sebastià Portell, Pol Guasch o Eva Baltasar, han ajudat a fer visible aquesta literatura, i, com en el cas de l'autora de "Permagel" i "Boulder", agraixen la lluita dels que els han precedit.

"En els meus llibres em puc permetre que les protagonistes siguin dones lesbianes com soc jo, sense que aquest sigui el tema de la novel·la, precisament perquè he pogut viure la meva opció sexual amb total llibertat. I això gràcies a la lluita de molts homes i dones que han treballat perquè això sigui així i que en el seu moment van fer tota una literatura que mostrava aquesta problemàtica."

Els pioners van obrir el camí cap a una normalització de la literatura LGTBI que ha estat possible perquè la societat ha avançat i ja viu amb normalitat les relacions homosexuals.

Aquí, parlant de l'única cosa de què sé parlar: ✨l'amor✨https://t.co/qg0xZlg9eT

— pol guasch (@polguapolgua) June 2, 2021

Literatura LGTBI o simplement literatura?

Hi ha diversitat d'opinions respecte a l'oportunitat d'encasellar les obres de temàtica homosexual.

A Eva Baltasar no li agraden les etiquetes, però Sil Bel, autora de poemaris com "L'esbós", creu que encara són necessàries. Reconeix que té inconvenients, però també se'n pot treure profit.

"El perill és que podem encasellar autors o allunyar el públic hetero, però els avantatges són molt clars: ens ajuden a classificar-nos, posicionar-nos i, al final, fer-nos visibles i crear referents."

🔊 La cultura també és una eina per apropar noves realitats i donar conèixer noves propostes i continguts. Aquesta setmana hem parlat de cultura que reflecteix la realitat de les persones transgènere amb @ArtLuccer i @silviabelfransi https://t.co/a92hSIsvgf pic.twitter.com/IuSYO5tiO2

— Ja m'entens (@JamentensCR) June 7, 2021

De fet, aquest no és un debat inèdit. Ja n'hi va haver un de semblant respecte a la literatura escrita per dones.

Crítica i obres per a joves, assignatures encara no superades

Els autors també reclamen que la crítica no invisibilitzi aquesta literatura. Sebastià Portell posa com a exemple el cas de Maria Mercè Marçal, en què s'han amagat les seves successives opcions sexuals.

"Tu pots haver estudiat l'obra de Maria Mercè Marçal a l'ensenyament secundari o a la universitat sense endinsar-te en el seu posicionament primer com a dona heterosexual, després com a dona bisexual i més tard com a dona lesbiana. Això em sembla perillós, perquè fa dècades que es parla d'aquesta autora com a feminista, però se'n neutralitzen certs aspectes, com el desig. Això és un greuge que també ha viscut Blai Bonet."

L'altre cavall de batalla és que la literatura LGTBI arribi als nens i adolescents, i que els ajudi a ser i a comprendre, segons Sil Bel.

"Hem de començar pels infants i pels joves, per crear nous models de cossos, de relacions, de sexualitats i identitats. Aquí hi ha la clau, aquí és on hi ha la gran revolució, en la literatura per als més petits."

Justament, aquests dies s'han publicat diversos títols per als més joves, com "Bruna, una mirada trans", de Jaume i Xavier Cela; la novel·la gràfica "Transitem", amb text de Ian Bermúdez i il·lustracions de Lucía de Palau, o "El cap als núvols", de l'il·lustrador i escriptor barceloní Bernat Cormand, que va morir fa pocs dies.