La pèrdua del llegat cultural de la natura

Arbúcies, on Julià Guillamon viu bona part de l'any, és l'escenari de "Les hores noves", publicat per Anagrama, on trobem un degoteig de descripcions dels boscos del Montseny que coneix des de nen i que han anat canviant. Una mirada lenta que respecta els cicles llargs de la naturalesa: "Vivim tots obsessionats amb la rapidesa i la immediatesa. I en canvi, quan veus la muntanya els cicle són molt llargs. Quan vas cada dia al bosc, vas afinant molt la percepció i vas veient els petits canvis. Cap dia és igual. Sempre havia tingut la idea de fer una cosa així, de veure com les coses van canviant i es van transformant." "Les hores noves" inclou fotografies fetes pel mateix Julià Guillamon Tall cultural amb la naturalesa Prenent com a referent "Les hores" de Josep Pla, del 1953, i adaptant-lo al segle XXI, "Les hores noves" ens parla del primer dia de la pluja al setembre, de conreus i bèsties, muntanyes i rieres; de dragonets que apareixen al menjador. Busca formes d'anomenar i descriure el lliri, la camèlia o la flor d'estepa; ens acosta a les 50 varietats de pomes i als préssecs de Calanda; ens parla de la sega moderna o conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro. Un llibre lluminós i vital que també fa un advertiment: en un parell de generacions s'ha perdut la relació amb la natura: "Hi ha hagut un tall cultural molt bèstia. És un dels grans temes del segle XX: com s'ha interromput una continuïtat cultural ancestral. No sé si som conscients de la magnitud d'aquest tall i de la dificultat de reconnexió amb aquest món. Un biòleg em va explicar que els pagesos d'ara no saben els noms dels arbres." Fernando i Tadeu, peladors de suro (Julià Guillamon) Al llibre també hi ha homenatges a veïns de la zona: "El mes divertit és que després me'ls trobo i m'han llegit. Per exemple la perruquera, l'Angelina, em diu: 'M'he tornat a llegir'. És una cosa pirandelliana que els teus personatges et llegeixin. És brutal." I tot ho explica en aquest to proper, sense artificis: "La idea és que tot és molt a peu pla. No hi ha grans paraules. Defuig de la idea sublim de la natura, que és molt habitual. Tot és petit, tot és natural, tot és senzill i tot està vinculat a la vida quotidiana de la gent" La interrupció del llegat cultural al voltant de la natura és un dels temes de "Les hores noves" (Julià Guillamon) "Les hores noves" tanca un cicle on la naturalesa es barreja amb la memòria que va arrencar amb "Travessar la riera" que va escriure arran de l'ictus que va patir la seva dona, la Cris, i que va continuar amb "Les cuques". Unes experiències doloroses però explicades sempre amb l'humor i l'esperança de fons, que es converteixen en cartes d'amor a la parella, a la naturalesa i a la vida.

La pèrdua del llegat cultural de la natura

Julià Guillamon publica "Les hores noves", on escriu sobre la transformació del paisatge al llarg de les quatre estacions de l'any