La memòria d'un Pirineu sense carreteres, només fa 60 anys

A vegades ens costa recordar com era la vida abans dels mòbils. O d'internet. Doncs imagineu-vos com devia ser la vida al món rural abans que hi arribessin les carreteres. El Museu de Camins de la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà, recorda com es vivia en aquesta zona de l'Alt Pirineu quan encara no hi arribaven les connexions viàries. I d'això no fa tant, tot just 60 anys. Els camins connectaven pobles, finques agrícoles i camps de pastura per tot el territori (Museu de Camins) El Museu de Camins recupera antics camins rurals, gairebé desapareguts, per preservar la memòria de tot allò que hi passava no fa pas tant de temps. Gemma Cots i Marc Cortina en són els impulsors: "Volem fer una reserva de camins antics del Pirineu. Serà un exemple de com era la vida a la muntanya, i per extensió a les zones rurals de tot Catalunya" El Museu de Camins pretén recuperar i preservar la xarxa d'antics camins de la Vall de Siarb per tal de connectar, articular, potenciar i divulgar el llegat històric, natural i cultural d'aquesta vall. Una idea excel·lent i replicable en altres àrees. #PremiLluísCarulla https://t.co/CpkouPKqwf Nicolau Brossa (@nicolaubrossa) December 10, 2020 Ara estrenen un nou projecte de recuperació de memòria oral. Han entrevistat 25 padrins i padrines -avis i àvies-, que expliquen com vivien en aquesta zona rural de muntanya quan ells eren joves, a mitjans del segle XX. I la conclusió és clara: en aquella època tot girava al voltant dels camins: "La vida transcorria als camins: era l'única manera d'accedir als recursos més bàsics, de vendre els productes que s'elaboraven a la muntanya o d'establir relacions socials." Marina Jordana, nascuda el 1934, és un dels 25 testimonis que aporten els seus records al projecte de memòria oral del Museu de Camins (Museu de Camins) Testimonis en primera persona Javi Clop, de Rubió, recorda com els camins eren la columna vertebral de la vida rural, que estava basada en l'agricultura i la ramaderia: "Era essencial per portar els animals a pasturar, per collir herba. Tothom anava pel camí principal i cadascú tenia la bifurcació cap a la seva finca. Els camins eren les vies de comunicació, ho requeria la vida." Ramon Rabassa, nascut el 1945, explica que utilitzaven els camins per anar a vendre el bestiar a les fires ramaderes que es feien a Sort: "Havies d'agafar les ovelles i baixar-les a peu pel camí fins a Sort. Allà passaven compradors que se les quedaven, i si no a la nit les havies de tornar a pujar caminant fins al poble." Ramon Rabassa, nascut a Vilamur, recorda com els camins articulaven la vida al Pirineu (Museu de Camins) Marina Jordana, de Vilamur, utilitzava els camins per arribar a peu a l'escola, tot i que aviat va haver d'abandonar els estudis: "A escola hi vaig anar poc. Al maig, quan arribava el bon temps, ja em feien plegar per anar a guardar les vaques. De més gran també m'agradava cosir però no em deixaven perquè em tocava pujar a aviar les vaques." Però els camins també portaven cap a la vida social i l'alegria: Josep Ramoneda, de Llavaners, recorda que caminaven més d'una hora per anar a les festes majors dels pobles veïns. Després la tornada es feia més dura: "A la matinada, després d'anar a la festa major, havíem de fer una hora de camí per tornar cap a casa i en comptes d'anar a dormir ja havíem d'anar directament a munyir les vaques." Els veïns dels pobles s'organitzaven per construïr i conservar els camins que articulaven la seva quotidianitat (Galdric Peñarroja) El silenci com a metàfora dels camins abandonats La majoria de persones entrevistades recorden que, abans, quan passejaven per aquests camins sempre hi havia soroll i gent que cantava o xiulava mentre feia les feines del camp. Ara, en canvi, els mateixos paisatges resten en silenci absolut: "Abans la gent cantava quan treballava als camps. Sempre cantaven. Ara passes pels camps i no sents ningú." "Jo sovint recordo un senyor que era molt seriós, però que estava llaurant al camp i el senties cantar." Camins petits i grans, tots tenien la seva funció per connectar la vida al món rural (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Amb aquest projecte, pioner a casa nostra, el Museu de Camins vol recuperar un llegat que s'està perdent per l'abandonament rural. Com diu Gemma Cots, un passat que no és tan llunyà com ens podem imaginar: "Semblen coses de fa milers d'anys i no, no. Són de fa 50 o 60 anys, només. Hem de recollir el seu testimoni personal perquè amb ells desapareix una història que ja no tornarem a conèixer". El Museu de Camins organitza camps de treball per recuperar antics camins rurals abandonats del Pirineu (Òscar Rodbag)

La memòria d'un Pirineu sense carreteres, només fa 60 anys

El Museu de Camins, un museu a l'aire lliure, recull 25 testimonis que recorden com era la vida al Pirineu abans que hi arribessin les carreteres