La llengua pot canviar la societat o la societat canviarà la llengua?

La lingüista Carme Junyent ha coordinat l'edició d'aquest llibre, que recull els articles d'una setantena de dones professionals de la llengua. No totes mantenen el mateix punt de vista sobre la qüestió, però firmen la declaració que encapçala la publicació: contra la dictadura lingüística. Les articulistes analitzen l'ús i l'abús del llenguatge suposadament no sexista, i proposen alternatives que responguin als canvis socials. La llengua és masclista? El llibre, que recull opinions diverses i en alguns punts divergents, parteix de la premissa que moltes vegades la perspectiva de gènere en el llenguatge amaga una realitat sexista i discriminatòria per a la dona. Primer van ser ressenyes a partir de la coberta; després crítiques a la contracoberta; i, tot seguit, comentaris sobre les absències. Ara que ja teniu el llibre, la cosa va de si "totes" és "totes" o "tothom". Gràcies a tots. pic.twitter.com/FcqJAaR6Mp M. Carme Junyent (@CarmeJunyent) September 1, 2021 La lingüista Carme Junyent ha explicat a Catalunya Ràdio que no coneix cap situació en què la llengua hagi forçat un canvi social. "Jo sempre demano que em donin algun exemple en què canviant la llengua ha canviat el món. I òbviament no n'hi ha cap. El que fa la llengua sempre és adaptar-se als canvis." De fet, Junyent, especialista en llengües africanes, recorda que les societats de les llengües que no tenen el masculí com a genèric no són més igualitàries que les que tenen el masculí com a gènere no marcat. Per això considera que s'està desviant el debat real i que aquest ús no sexista no contribueix a assolir la igualtat entre homes i dones. Els polítics, les polítiques i lis polítiquis El desdoblament de gènere, que fan servir molt sovint els dirigents polítics en els seus discursos, també és analitzat de manera crítica al llibre. Aquest recurs lingüístic, que pot servir per matisar o emfatitzar, perd valor, diu Junyent, quan se n'abusa o es fa servir en situacions poc adequades. "Moltes vegades, els polítics no saps ni què diuen perquè s'esforcen tant a parlar d'aquesta manera que al final et fixes en com parlen, però no en el que t'estan dient." Des d'una posició feminista, la lingüista retreu als responsables polítics que, amb els desdoblaments, el seu discurs sovint es torna incoherent. Volent incloure-hi les dones, les acaben excloent. "Si fan servir 'catalans i catalanes' en seu discurs, però de cop i volta se n'obliden i només diuen 'catalans', les catalanes en quedem excloses." La llengua ens pot ajudar a fer una societat més igualitària? (Unsplash/William Moreland) L'altre inconvenient del desdoblament de gènere és que, en opinió de Junyent, reforça el binarisme: "Si les catalanes no som catalans, les persones que no se senten ni una cosa ni l'altra reclamen un gènere. Això és comprensible." En aquest sentit no s'oposa a l'ús de la desinència en "i", "totis", "ellis", però diu que això no es pot imposar des del poder, des de les institucions, sinó que han de ser les mateixes persones no binàries les que diguin de quina manera volen ser anomenades. Des d'un plantejament sovint contraposat, l'escriptora Bel Olid creu que alguna solució s'ha de trobar per evitar situacions com l'entrada a la Viquipèdia de Kae Tempest. "Tot està escrit en femení, quan aquesta persona, que és poeta, ha deixat molt clar que no és una dona, que és una persona de gènere no binari, i això evidentment s'ha de poder expressar en català." Al final, afegeix Carme Junyent, els parlants tenen la paraula. La gramàtica és un sistema fet per tots els qui parlem una llengua, que ha funcionat durant mil·lennis i que s'ha anat adaptant a totes les situacions. Per això, la responsable de l'edició del llibre critica que les institucions públiques, i també alguna de privada, s'hagin atorgat l'autoritat per decidir què es pot dir i què no. Institucions com la Generalitat o ajuntaments i entitats com la majoria d'universitats han editat manuals amb indicacions per a un ús del llenguatge no sexista, una potestat que, segons Junyent, no els pertoca. Les xarxes socials bullen Com passa sovint amb aspectes sobre la llengua, quan es va anunciar la publicació del llibre "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou", es va obrir un intens debat a les xarxes socials, especialment a Twitter, però també als mitjans de comunicació, amb articles d'opinió a favor i en contra. Ja va passar abans amb l'eliminació d'alguns accents diacrítics, per posar un exemple. Ja pot anar l'independentisme fent fronts antifeixistes al carrer i al Parlament mentre aplaudeix que papus institucionals com @CarmeJunyent facin servir tècniques pròpies de l'extrema dreta (victimització, teories de la conspiració) per promocionar el seu llibre. Marta Roqueta (@martaroqueta) July 28, 2021 Tot i que recull diferents punts de vista sobre la qüestió, ha generat un enfrontament, en algun cas agre, entre les articulistes del llibre, especialment Carme Junyent, i algunes autores que consideren que tradicionalment el poder ha generat uns models lingüístics que han perpetuat les diferències de gènere i han exclòs les dones i les persones no binàries. Prologat per la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, setanta dones, professionals de la llengua, com la traductora Dolors Udina, la filòloga Neus Nogué o la mateixa Carme Junyent, entre d'altres, firmen el llibre, on proclamen el seu rebuig als textos incoherents i confusos, i proposen canviar primer el món per després poder canviar la llengua.

La llengua pot canviar la societat o la societat canviarà la llengua?

Es publica "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou", un llibre precedit per la polèmica a les xarxes socials que qüestiona l'anomenat llenguatge inclusiu