La febre tifoide, aliada de Barcelona durant el setge de la Guerra dels Segadors

Durant la Guerra dels Segadors, les tropes del rei d'Espanya que assetjaven Barcelona el 1652 van morir per centenars a causa d'una pestilència desconeguda. Desenes de soldats van ser enterrats precipitadament en fosses comunes, de vegades vestits i amb les botes posades. Fins ara, s'havia proposat la pesta (causada pel bacteri Yersinia pestis) com a possible patogen causant de la pandèmia, però no s'havia pogut comprovar. Ara, una investigació liderada des de Catalunya ha demostrat que la malaltia que va matar aquells centenars de soldats de les tropes espanyoles va ser un tipus de tifus i no pas la pesta, com es creia. Aquests investigadors, liderats des de l'Institut de Biologia Evolutiva, han seqüenciat el genoma de dos d'aquests soldats i també dels patògens que han trobat a les dents recuperades d'una fossa comuna de la Sagrera. La conclusió és que la febre paratifoidea va ser la causa de la mort i que la malaltia era molt més comuna llavors del que s'havia documentat. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Carles Lalueza-Fox, responsable de l'estudi: "Hem analitzat el genoma de dos dels soldats que van morir el 1652, concretament, del fetge. I hem recuperat no només l'ADN dels dos individus, sinó també dels patògens que els estaven afectant. Un d'aquests provocava la febre paratifoidea, semblant al tifus." Arqueòlegs treballant en la fossa del segle XVII trobada a la Sagrera. Una soca diferent A la Sagrera s'han trobat fosses amb centenars de soldats morts, i ara les conclusions de l'estudi apunten que la soca del bacteri que va actuar llavors era més virulenta que l'actual. Probablement la malaltia es va transmetre per l'aigua i va provocar una mortalitat molt alta i molt ràpida. "Avui, aquesta soca té una mortalitat del 20%, i la de llavors era una variant diferent, potser més mortal. Creiem que el patogen es trobava a l'aigua, i el van agafar perquè bevien aigua de les basses de Sant Martí de Provençals." A més, explica Lalueza-Fox, s'han trobat restes de dues i tres persones, però també grans fosses de 70 o 80 soldats, cosa que indicaria una epidèmia força mortal: "Vam trobar fosses de dues, tres o quatre persones. Després, sots enormes de més de 70 cadàvers. Això vol dir que la mortalitat era molt elevada; a més hem trobat botons, bótes, roba... els van enterrar a corre-cuita i sense voler-los tocar massa." Tombes compartides, la majoria de dues o tres persones, trobades prop de les grans fosses comunes. Nou món, noves malalties Un altre descobriment de la recerca és que les soques del bacteri que han trobat són similars a les que van provocar epidèmies de tifus al segle XVI a Mèxic, cosa que confirma que va ser una de les malalties que van portar els europeus amb la colonització. "Aquesta soca que hem recuperat és molt semblant a d'altres variants que s'han recuperat recentment a Mèxic al segle XVI. Això implica que molt probablement els europeus vam portar el la febre paratifoidea com a malaltia nova al 'Nou Món'." La recerca, publicada a "I- Science", aporta també molta informació sobre l'evolució dels patògens al llarg del temps i pot servir per fer projeccions de cara a possibles epidèmies futures.

La febre tifoide, aliada de Barcelona durant el setge de la Guerra dels Segadors

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva descobreixen que va ser un tipus de tifus i no la pesta el que causar una gran mortaldat a les tropes espanyoles que assetjaven Barcelona l'any 1652