La digitalització s'obre pas als museus de tot el món
La pandèmia ha precipitat la implantació de nous models museístics virtuals
La digitalització s'obre pas als museus de tot el món
La digitalització s'obre pas als museus de tot el mon
Els museus acceleren la digitalització a causa de la pandèmia
Catalunya migdia

La digitalització s'obre pas als museus de tot el món

La pandèmia ha precipitat la implantació de nous models museístics virtuals

Montse MasActualitzat
TEMA:
Digital

Reinventar-se és, en molts aspectes, un dels conceptes clau en aquesta pandèmia, sovint associat a internet, xarxes socials o digitalització. Els museus són un dels sectors que s'hi han vist abocats. Amb les sales tancades o l'aforament limitat, molt centres culturals han hagut d'adaptar-se a la nova realitat amb activitats digitals diverses, com visites guiades online o continguts digitals exclusius.

Nous models de museus per a la nova normalitat

La transició dels museus cap a un model digitalitzat planteja molts interrogants. Les noves exposicions, la manera de presentar els continguts, s'ha d'assemblar a les presencials o han d'oferir una nova experiència? Han de ser gratuïts o de pagament? I què passa amb els drets d'autor de les obres?

Les respostes s'hauran d'anar descobrint a mesura que s'avança cap a aquest nou model. El que està clar, segons Judit Carrera, directora del CCCB, és que no hi ha marxa enrere i que, després de la pandèmia, conviuran els dos models expositius, el digital i l'analògic.

"Estem convençuts que la revolució digital ja està aquí per quedar-s'hi i tots els grans museus del mon estem experimentant amb noves maneres de ser."

Probablement era un camí que igualment s'hauria emprès. La pandèmia només ha ajudat a accelerar la transició.

Diferents models per a diferents ofertes

Les opcions que ofereix la digitalització són diverses. D'exemples, n'hi ha molts i depenen de les característiques de cada museu.

El Museu de la Música de Barcelona, que ja ofereix exposicions exclusivament virtuals, està treballant en un projecte de virtualització sonora, que permetrà sentir i tocar des de casa instruments molt antics del seu fons, com un orgue Saltiri del segle XVIII o un clavicèmbal Fleischer del mateix període, tal com explica Marisa Ruiz, cap de col·leccions del museu.

"Hem aconseguit extreure el so d'instruments, com el clavicèmbal Fleischer, per exemple, que no es poden restaurar per tocar. D'aquesta manera no cal manipular-lo perquè els visitants, tant del museu com de fora, puguin sentir el seu so i fins i tot tocar un teclat virtual del Fleischer."

La digitalització s'obre pas als museus de tot el mon
Clavicèmbal Fleischer (ESMUC)

El Museu de les Aigües, a Cornellà, ha aprofitat que està tancat per la pandèmia per oferir els seus continguts online, però també per muntar un videojoc per a la canalla, segons avança la directora del centre, Sònia Hernández.

"La canalla podrà visitar el museu i el joc els presentarà reptes sobre biodiversitat. Podran provar coses i veure les conseqüències de les seves accions en un món irreal."

El salt cap a la digitalització ha traspassat els museus i ha arribat a les galeries d'art. La crisi sanitària els ha fet perdre la meitat de les vendes i moltes han trobat en el món digital un salvavides. Com la Sala Parés, regentada per Joan Anton Maragall, que fa mesos que penja les seves peces al web.

"En els darrers mesos he venut una vintena d'obres d'artistes contemporanis que el comprador ha vist per primera vegada quan ja era a casa seva, i això és un fet completament nou."

La digitalització museística, un fenomen global

La tendència és internacional. Els principals museus de tot el món ja han començat a oferir continguts digitals, als quals es pot accedir dins de les mateixes instal·lacions o des de fora. Dos exemples: el Museu d'Ana Frank  d'Amsterdam ofereix una visita virtual i al Museu Smithsonian de Washington, per exemple, si s'enfoca els ossos que hi ha exposats amb un mòbil o una tauleta, pots veure l'animal sencer.

Encara que la majoria de museus traslladen a l'espai digital el mateix que mostren a la sala, Jordi Sellas, director d'IDEAL, el Centre d'Arts Digitals de Barcelona, remarca que s'ha d'anar més enllà, com ja fan alguns amb propostes participatives:

"Per exemple, el Getty Museum de Los Angeles va crear aquest fenomen a les xarxes de fer que les persones es fessin fotografies a casa seva similars a quadres que ells tenen a la seva col·lecció."

La seu de Madrid de la Fundació Juan March és un dels centres que més treballa amb continguts exclusivament digitals. Justament ara hi ha una exposició virtual sobre Piet Mondrian.

La digitalització s'obre pas als museus de tot el mon
Exposició virtual sobre Piet Mondrian (Fundació Juan March)

Una aposta decidida, sobretot des de la pandèmia, però força costosa, segons el director d'exposicions, Manuel Fontán.

"A l'equip de gent habitual que hi ha rere una exposició o un catàleg, li has de sumar una productora audiovisual i desenvolupadors web, i això et planteja una feina complicada i cara. Una exposició digital pot costar entre 20.000 i 40.000 euros."

Un altre format que ha guanyat adeptes, sobretot a França i entre els joves, és el de les exposicions immersives en què el visitant està literalment envoltat d'imatges i so. El Grand Palais de París s'està especialitzant en aquesta oferta digital i presencial alhora que, a Catalunya, només trobem a l'IDEAL del Poblenou de Barcelona.

ARXIVAT A:
Digital Covid-19Confinament ArtCoronavirus

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut