Institut Pau Vila de Sabadell: d'escenari de guerra a aula d'Història

A l'Institut Pau Vila de Sabadell la història de la Guerra Civil comença a casa. El centre està situat sobre un dels refugis antiaeris. Una joia històrica que, de moment, seguirà tancada al públic perquè malgrat els esforços dels professors de l'institut i l'associació de veïns no han aconseguit que l'administració el reobri. Mentre segueixen batallant, han decidit donar a conèixer la història entre els alumnes i l'han inclòs al projecte "Camins de la memòria" que l'institut va impulsar ara fa vuit anys i en què els alumnes més grans, els de 4t d'ESO a segon de batxillerat, estudien i visiten els escenaris de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. El primer pas ha estat senyalitzar el refugi al centre i mostrar els mapes que han recuperat perquè els alumnes vegin quina forma té la construcció que hi ha sota la pista del pati i l'edifici del gimnàs. Creuen que quan desapareguin els últims testimonis directes, la preservació dels escenaris encara serà més important. David Palacios és professor d'història de l'institut i impulsor de la iniciativa: "La història que expliques a classe és molt important, però si vas al lloc i el visites la percepció és molt diferent, agafen molta més consciència." Els professors han localitzat els plànols del refugi (David Palacios) A la Marina Corcuera, alumna de segon de batxillerat, la història del refugi l'ha atrapat tant que hi ha dedicat el treball de recerca. Un treball que no ha estat fàcil de fer perquè hi ha poca informació d'aquest refugi i perquè la que ha aconseguit recopilar no es troba a internet: "Si es pot demostrar l'existència del refugi és gràcies als mapes que hem extret de l'arxiu històric tant de Sabadell com de Barcelona. Són fonts que no estan digitalitzades, has d'anar allà i rebuscar." Una de les alegries que li ha donat és que ha descobert que el seu avi, que tenia tres anys quan va esclatar la guerra, és una de les fonts directes d'aquells fets: "Un dia, parlant del treball, em va dir: jo me'n recordo dels refugis i de quan sonava l'alarma. Me'n recordo d'estar a casa i escoltar els bombardejos." La família guarda el dòmino del besavi com un tresor (Jana Planas) No és l'única alumna que ha descobert la història de la seva família. La del dòmino fabricat pel besavi de la Jana Planas, de 4t d'ESO, és digna de pel·lícula. Estava a punt d'acabar el servei militar quan va esclatar la guerra i va ser cridat a files per l'exèrcit republicà. Va lluitar al front d'Aragó, on va conèixer la que acabaria sent la seva dona, i després a la Batalla de l'Ebre, on es va acabar entregant als nacionals que el van enviar a un camp de treball a Burgos. Allà s'estava construint un monument en memòria del General Mola i com que venia de família d'oficials de paleta va ser un dels encarregats d'esculpir els detalls de marbre del monument. Allà va començar a robar uns trossets de marbre que amagava a la sabata i on anava esculpint les fitxes d'un dòmino que la família encara guarda com un tresor: "Li va dir a la besàvia que tornaria a buscar-la, però quan va acabar la guerra ell seguia tancat al camp. Va fer el dòmino pensant en ella i en demanar-li perdó per no haver-la pogut anar a buscar abans." Les alumnes de 4t d'ESO que han compartit la història de les seves famílies (David Palacios) També l'Emma López, una altra alumna de 4t d'ESO, ha sabut els detalls de la història del seu avi Ramón. Originari de Frieres, un poble d'Astúries conegut com la petita Rússia, no va ser afusellat amb només 12 anys quan la Guàrdia Civil i les milícies de suport de l'exèrcit nacional van entrar al poble perquè ja estava molt malalt. "Es van endur uns 10 o 12 nois del poble en un camió, quan n'anaven a omplir un segon l'exèrcit oficial va arribar i ho va aturar. Però d'aquells primers no se'n sap res. Els van matar i deuen estar en una fosa comuna. Encara consten com a desapareguts." Amb aquestes històries els alumnes creen un vincle amb les seves famílies, però també amb el passat més recent del país. Com explica Palacios, a l'institut els sorprèn el silenci que encara hi ha a les cases, perquè la majoria d'aquests alumnes diuen que mai havien parlat de la Guerra Civil a casa, però que els seus pares tampoc n'havien parlat amb ells: "Trobem diferents generacions amb el mateix silenci i això és una llàstima, per això creiem que és necessari fer aquestes activitats." El refugi antiaeri està situat just sota el pati i el gimnàs (Sara Cañete/Catalunya Ràdio) La Raquel Melos, que també és professora d'Història del centre, afegeix un exemple: "Quan tu els preguntes què és ser un desplaçat, un exiliat o un deportat, no en tenen ni idea. Has de començar a treballar per aquí, què significa i tot el que implica." El projecte "Camins de la memòria" té un doble objectiu de fons: empatitzar amb el present i fomentar l'esperi crític, sobretot amb els missatges que reben a través de les xarxes socials. Als professors del centre els va preocupar que alguns alumnes banalitzessin el feixisme i volen que els alumnes prenguin consciència que la democràcia s'ha de defensar: "La idea és que no es pensin que és una cosa llunyana en el temps. Avui en dia poses a tele i tens famílies ucraïneses que es refugien al metro o als refugis antiaeris perquè hi ha una guerra."

Institut Pau Vila de Sabadell: d'escenari de guerra a aula d'Història

Professors i veïns treballen per difondre la història del refugi i que l'administració el reobri perquè es pugui visitar