"Guilleries", un western català que agradaria a Tarantino

Ferran Garcia, nascut a la plana de Vic, és poeta i autor de relats i dues novel·les, "Recorda que moriràs" i "Blasfèmia", totes editades per Males Herbes. Ara repeteix editorial per publicar la tercera, "Guilleries", que des de la primera ratlla atrapa el lector per la seva prosa poètica i pel tema que tracta. És, per dir-ho ràpidament, una novel·la de formació que s'endinsa en gran temes universals com el mal, l'amistat, la redempció i la culpa, i està plena d'elements màgics i misteriosos. Tot enmig d'un món ultraviolent. Ferran Garcia, autor de "Guilleries" (Males Herbes/Comptagotes) Situada a la plana de Vic i a les Guilleries, el protagonista és un nen, en Boi, que viu a Taradell els últims anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, descobreix un rastre de sang. I això l'abocarà a una fugida sense fi en un moment molt violent de l'última guerra carlina, un món de bandolers, persecucions, execucions i patiments. Un viatge que li permet descobrir l'amistat i l'amor, el dolor i la crueltat. És per això que el mateix autor qualifica l'obra com a western crepuscular: "El western permet que floreixin un seguit d'elements que m'interessaven, com la relació de l'ésser humà amb la natura, tot el tema de la màgia d'un territori mític, el tema de la violència estructural, de perill constant a tot arreu." La història d'en Boi és una historia de formació que fa al costat de l'altre protagonista, en Joan Tur, un bandoler ferit pel passat que es mou entre la bondat i la maldat i que busca la redempció. I és que el mal més explícit i horrorós hi és sempre present: Darrere d'un dolor segurament hi ha un altre dolor, i aquest dolor l'ha generat un altre, en una cadena seqüencial de dolors. Sempre algú que provoca el mal, o quan hi ha violència, si rasques t'adonaràs que segurament allà hi ha un altre mal. "Guilleries", un llibre que combina l'horror i la bellesa Tot plegat passa en un context històric que va cap a la modernització. Acaba un món i en comença un altre. Però es mantenen intactes els boscos de les Guilleries, paratges boscosos envoltats de creences i mites. L'autor els coneix molt bé perquè hi anava de petit: El bosc no era un lloc agradable, estava ple de sorolls, llocs foscos, animalons. Generava una sensació de misteri i de por. I especialment a les Guilleries és mol mític. Allà hi ha coses especials, com portals que et connecten a altres mons. Altres mons que aquí es representen sobretot a traves de la figura de l'àvia d'en Boi, Madame Laveau. En certa manera li fa de mare, perquè la paternitat també és un tema important aquí. Quan un pare o mare fa mal deliberadament al fill o filla, és com si l'univers fallés per alguna banda, com si a l'ànima humana hi hagués alguna cosa que no acaba de funcionar bé. Però en aquest món estrany ple de creences, bandolers, pobles amagats, masos aïllats, coves perdudes, nens sense pares, homes esbudellats i amb els llavis cosits, també hi ha bellesa. El bé i el mal no es poden separar, és com una dansa perpètua. I quan actuen conjuntament es veuen mes. Quan veus una mala herba en una escletxa d'una paret bruta, de sobte aquella flor insignificant adquireix més rellevància. "Guilleries" parla dels grans temes universals, que transcendeixen l'espai on passa la història, i endinsa el lector en un món ancestral que Ferran Garcia descriu amb frases contundents, algunes de feridores i altres de gran bellesa, d'aquelles que s'han de subratllar. Un llibre publicat que transporta i embriaga, cosa que només aconsegueixen els grans llibres. Per això ens atrevim a dir que "Guilleries" serà una de les novel·les de l'any.

"Guilleries", un western català que agradaria a Tarantino

Ferran Garcia publica una violenta i bellíssima novel·la de formació situada en l'última guerra carlina als boscos de la plana de Vic