Catalunya Migdia

Giorgia Meloni, la cara del neofeixisme que podria governar Itàlia

El partit d'extrema dreta dels Germans d'Itàlia lidera totes les enquestes en les eleccions que se celebren aquest 25 de setembre

Actualitzat

Les eleccions d'aquest diumenge a Itàlia poden portar per primer cop l'extrema dreta al poder. I ho poden fer amb una dona com a primera ministra: Giorgia Meloni, fundadora i líder del partit neofeixista Germans d'Itàlia.

La dreta s'ha posat d'acord per formar una gran coalició, la més gran en la història de la República Italiana.

Està encapçalada pels Germans d'Itàlia de Meloni, però té el suport de la Lliga de Matteo Salvini i la Forza Italia de Silvio Berlusconi, dos noms que han marcat la política italiana en les dues últimes dècades.

Aquest dijous, a les portes dels comicis de diumenge, es va celebrar a Roma un míting de final de campanya on l'extrema dreta va exhibir el seu protagonisme, marcat pel populisme antisistema sota una imatge de renovació del país:

"Qui somia en una Itàlia orgullosa no té por. No té por qui vol tornar a sentir-se orgullós de la seva nació, de la seva gent i de la seva bandera. Aquella Itàlia no té por, aquella Itàlia està preparada. Nosaltres estem preparats i ho veurem tots junts.

Aquest diumenge sortirem a guanyar fins a l'últim vot, per restituir la llibertat en aquesta nació, per restituir l'orgull i la grandesa que es mereix. Visca Itàlia, visca els Germans d'Itàlia, visca el centredreta."

Meloni, que fa anys va militar a les joventuts del Moviment Social Italià, un partit nascut sota l'ombra del postfeixisme amb col·laboradors de Mussolini, és una agitadora de multituds, que aposta per una reforma de la Constitució, la reducció dels impostos, un topall al preu del gas i la imposició de dures polítiques antiimmigració.

L'onada dels Germans d'Itàlia que pot cobrir tot el país té un precedent destacat a la regió dels Abruços, al sud d'Itàlia, i a la seva capital, on governen des del 2017.

L'enviat especial a Itàlia per cobrir aquestes eleccions, Albert Manyà, ha parlat amb l'alcalde de L'Aquila, Pierluigi Biondi, que espera que la dreta es consolidi a tot el país:

"Confio que Germans d'Itàlia mantingui la tradició que fa de L'Aquila la seva fortalesa i espero que Giorgia Meloni sigui escollida aquí i que sigui la primera ministra, perquè això suposaria no haver de ser fills d'un Déu menor."

L'alcalde de L'Aquila, Pierluigi Biondi, entrevistat per Catalunya Ràdio (Albert Manyà)

Què passa amb l'esquerra?

L'altre candidat en aquests comicis és Enrico Letta, del Partit Democràtic, amb pràcticament cap possibilitat de guanyar. I és que l'esquerra no ha aconseguit anar a l'una en aquestes eleccions i no ha sabut construir una coalició forta ni amb el partit del Moviment 5 Estrelles de Giuseppe Conte ni amb els centristes per competir amb una dreta que sí que va unida.

Enrico Letta, exprimer ministre italià i candidat de centreesquerra a les eleccions del 25 de setembre (EFE)

Segons les enquestes, però, el Moviment 5 Estrelles (M5E), liderat per l'exministre Giuseppe Conte, seria l'únic que podria discutir-li la majoria absoluta a la coalició conservadora de dretes.

L'M5E, que va néixer com una plataforma antisistema a Itàlia i que va guanyar les últimes eleccions, podria ser que superés en vots la Lliga de Salvini.

El seu cavall de batalla continua sent la renda bàsica de la ciutadania, que Giorgia Meloni ha amenaçat d'eliminar. L'M5E espera guanyar vots especialment al sud d'Itàlia, la zona més desigual i pobra del país.

La UE, en alerta per Meloni

Les eleccions a Itàlia sembla que preocupen més a Brussel·les que entre la població italiana, en un moment clau perquè el creixement de l'extrema dreta es podria consolidar a Europa.

Després dels desafiaments de governs ultranacionalistes com el d'Hongria i Polònia, i l'auge de l'extrema dreta de Vox a l'estat espanyol, la Unió Europea veu amb inquietud que els Germans d'Itàlia arribin al poder.

Tot i així, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afirma que tenen els mecanismes per fer front a eventuals veus discordants de Roma:

"Veurem què passa. Si les coses van en una direcció difícil -he parlat d'Hongria i Polònia-, tenim eines."

Els italians, entre el cansament i l'apatia política

Gairebé 50 milions de persones estan cridades a les urnes i a decidir el futur govern a Itàlia. Però la desafecció per la política italiana en general, la crisi energètica, la inflació disparada i les conseqüències de la pandèmia podrien fer enfilar l'abstenció fins al 40%, sobretot entre els joves.

Si això es confirma, podria ser la més alta en la història republicana a Itàlia.

L'abstenció podria arribar fins al 40% en els comicis de diumenge (EFE)

La indiferència política ve donada pels constants canvis de govern, ja que la governabilitat a Itàlia està en perpètua crisi política: des de la Segona Guerra Mundial no s'ha completat ni una sola legislatura.  

ARXIVAT A:
Extrema dretaItàlia
Anar al contingut