Fàbriques d'aigua per salvar-nos de la sequera

La sequera que viu Catalunya no té precedents, però amb el canvi climàtic aquesta situació serà cada cop més habitual. Els científics calculen que des d'ara fins al 2050, la disponibilitat d'aigua a Catalunya baixarà un 18%. En condicions normals, un 75% de l'aigua que consumim prové dels embassaments, però amb la sequera les reserves estan sota mínims. A banda d'estimular l'estalvi amb consells i restriccions, la maquinària s'ha posat en marxa per produir l'aigua que no tenim a partir de la que s'extreu del mar i reaprofitant la que surt de les depuradores. Les dues dessalinitzadores que hi ha en funcionament, la del Prat de Llobregat, al Baix Llobregat, i la de Blanes, a la Selva, produeixen 80 milions de metres cúbics cada any i subministren aigua potable al Maresme, la Selva, Barcelona i l'àrea metropolitana. Carlos Miguel és el cap de planta de la dessalinitzadora del Prat: "El primer que fem és captar l'aigua del mar a uns 26 metres de fondària, a uns dos quilòmetres de la línia de costa davant la platja del Prat. Allà hi tenim unes torres amb unes reixes, d'on en surten uns tubs que van fins a l'estació on es bombeja, just a l'inici de la platja. Des d'allà la impulsem fins a la planta." La sala d'osmosi inversa on es treu la sal de l'aigua de mar. (Montse Poblet) 5 hores després d'aquesta captació, l'aigua s'impulsa per una canonada fins a Sant Joan Despí, des d'on es distribueix perquè surti a les aixetes de Barcelona i bona part de l'àrea metropolitana. Abans ha passat per un tractament que retira algues, sòlids i partícules i la deixa prou neta per entrar a l'última sala de la planta, la d'osmosi inversa, que és on realment s'aconsegueix treure la sal perquè es pugui beure. La fórmula per beure l'aigua de les depuradores A la depuradora del Prat, que és on arriba la salmorra de la dessalinitzadora, hi ha una altra de les infraestructures clau per gestionar la falta d'aigua provocada per la sequera. L'ERA del Llobregat és l'estació regeneradora d'aigua més gran de l'estat espanyol, i una de les més modernes d'Europa. Si no hi hagués sequera, l'aigua de la depuradora es llençaria al mar o al riu, però ara el 100% del que es depura s'injecta a la planta de regeneració, i el 25% de l'aigua que es consumeix a l'àrea metropolitana ja ve d'aquí. Clàudia Carbonell és la cap de la planta: "Utilitzar l'aigua regenerada permet no dependre tant de les pluges i les estacionalitats en un país on cada cop plourà menys i farà més calor." A l'aigua que surt de la depuradora, uns 200.000 metres cúbics al dia, la Clàudia i el seu equip li donen un tractament més o menys intensiu segons l'ús que se li vulgui donar. L'aigua regenerada s'impulsa riu amunt i després es potabilitza perquè ens la puguem beuere(AGBAR) Una part de l'aigua, prèviament desinfectada, es torna a llençar al riu per garantir que té prou cabal; una altra part s'impulsa fins a Sant Boi per regar el parc agrari, i una altra l'envien a la potabilitzadora de Sant Joan Despí perquè li acabin de donar els retocs que necessita perquè es pugui beure: "Fabriquem una aigua que podem qualificar de prepotable. La impulsem a l'alçada de Molins de Rei, on la barregem amb l'aigua que naturalment porta el riu. Durant 6 o 7 quilòmetres, aquestes aigües baixen juntes fins que és captada per la potabilitzadora." A la resta de l'aigua li donen un tractament extra i la injecten als 15 pous que s'han excavat a línia litoral per protegir l'aqüífer del Llobregat de la intrusió salina. La planta de regeneració d'aigua del Prat és la més gran de l'Estat (Montse Poblet) El preu de fabricar aigua Fer tot això no és barat. A part del cost de la dessalanitzadora, hi ha el que es gasta per produir l'aigua: cada litre que surt costa 70 cèntims; el d'aigua regenerada, 50, i potabilitzar la dolça costa entre 5 i 20 cèntims. Els diners també són bàsics per ampliar les plantes --hi ha projectada l'ampliació de la de Blanes-- i per fer-ne de noves, com la que es vol construir a Cubelles, perquè les actuals estan funcionant al límit. En el cas de la regeneració, el pla de gestió de l'aigua del govern per les conques internes preveu passar de les 30 plantes que hi ha ara a 55 al 2027, i dels 70 hectòmetres cúbics a 100. Carbonell subratlla que la tecnologia permet continuar donant voltes a l'aigua tantes vegades com sigui necessari: "Si tenim els tractaments i les tecnologies adequades podem donar-li infinites vides a l'aigua. La regeneració és una aposta sostenible." L'ACA vol construir 2 potabilitzadores al Besòs (CCMA) A part de l'aigua regenerada i la dessalinitzada, l'Agència Catalana de l'Aigua vol recuperar el riu Besòs com a font d'aigua potable. Ara mateix pràcticament tota l'aigua que hi baixa prové de depuradores, però té prou qualitat per reutilitzar-la si se li apliquen alguns tractaments. Jordi Molist, cap de l'àrea d'Abastament de l'ACA: "Volem fer-hi dues noves potabilitzadores amb pous al·luvials construïts al costat de la llera que permetessin no agafar l'aigua directament del riu. La nostra idea és aplicar tractaments d'osmosi inversa per produir aigua potable." Molist també subratlla la importància de canviar la gestió els boscos per reduir l'aigua que hi queda retinguda.

Fàbriques d'aigua per salvar-nos de la sequera

Dessalinitzadores i plantes de regeneració són l'aposta de futur i ara ja treballen al 100% de la seva capacitat