Cromos: una passió que fa 150 anys que dura

Els cromos van suposar una autèntica revolució des de la seva arribada. No només perquè tothom en volia, sinó per la democratització del coneixement que va representar en una societat amb moltes desigualtats i molt desinformada. Ara l'editorial Comanegra acaba de publicar "La febre dels cromos" que el seu autor, Josep-Manuel Rafí, defineix com el gran llibre de la història petita. La portada del llibre editat per Comanegra (Editorial Comanegra) Els cromos els van descobrir a l'Exposició Universal de París el 1878 els comerciants catalans. Van veure que els negocis que regalaven unes petites estampes venien més, com explica Rafí: "Hi havia cues als estands per aconseguir els cromos. Als nostres comerciants això els trastorna, els torna bojos." I ho van portar cap aquí, on va tenir una acollida espectacular: "Els cromos passen a ser repartits a tots els estaments socials i a tot arreu. Aquestes estampetes van generar una febre absoluta de la societat pel cromo. Tothom volia tenir a casa seva una col·lecció de cromos del que fos." Les empreses eren les que donaven aquests cromos als compradors i s'anunciaven al revers. I evidentment els cromos no eren només per a nens: "Al darrere posen: "Roba El Patufet", "Xocolates Boix" o "La millor pomada contra la sífilis". Perquè aquesta és l'altra història. Tenim la idea que els cromos són per a nens, però en bona part del seu recorregut estaven pensats per a un públic adult. Per captar-los, perquè compressin." Col·leccions de cromos i patrocinadors (Llibre "La febre dels cromos") I a més, van portar el coneixement arreu: "La majoria de la societat s'assabentava a través dels cromos que hi havia una guerra al Japó, que hi havia la guerra dels bòers, o també quins oficis podien tenir les dones l'any 1902. Xocolates Boix ens va regalar una col·lecció de 48 cromos que explicava a les dones què podien ser. Des de peixatera a ciclista, a xofera, a advocada o a metgessa." Xocolates Boix va ser una firma pionera en la utilització del reclam publicitari del cromo i, malgrat ser propietat d'una família burgesa, quan va fer una col·lecció de mandataris de la Primera Guerra Mundial va acabar dedicant-ne a una figura emergent del comunisme soviètic. "Al tsar el maten abans que acabi la guerra. Què fem? I no se'ls acut una altra cosa que dir: Qui mana ara a Rússia? Trotski? Doncs vinga, el mateix però amb Trotski." Abans hi havia cromos així. Ho explica @JM_RAFI a "La febre dels cromos", de l'editorial @Comanegra pic.twitter.com/BLcH1UfBY6 Valèria Aubareda &#127895; (@vauba123) June 9, 2023 I de la mateixa manera que hi va haver la febre del cromo, diu Josep-Manuel Rafí, hi va haver l'enfrontament entre les xocolateres Boix, Juncosa i Amatller fent-se la competència amb les col·leccions. Hi ha constància, fins i tot, que els treballadors d'aquestes indústries van arribar a les mans. "És la terrible, dramàtica i fins i tot sanguinària guerra del cromo. Les 3 empreses van entrar en una competència directa per veure qui feia la millor col·lecció. Si una apostava per cromos espectaculars fets de cel·luloide, les altres s'hi apuntaven de seguida." Els cromos també són un reflex de la història de l'art amb els grans noms dels mestres il·lustradors que en van fer. Des d'Apel·les Mestres a Enric Cervelló, passant per Ramón Navarrete, Joan Llaverias o Ricard Opisso. Les coses van canviar a mitjans del segle XX, amb l'aparició de la televisió. "De cop i volta la tele ho homologa tot. Perquè posa a la mateixa hora, a totes les llars, la mateixa imatge, la mateixa sèrie i això també va directament als cromos. Comencen a sortir "Bonanza", "Viaje al centro del mar", "Los guardianes del espacio", etc." I un altre fenomen a destacar són els àlbums de Bimbo. Amb col·leccions com "Nuestro mundo" o "El porqué de las cosas". I això també ajuda que els nens aprenguin coses que no sabien.

Cromos: una passió que fa 150 anys que dura

La fal·lera per aquestes petites il·lustracions no s'ha perdut mai i totes les generacions tenen la seva col·lecció de referència