Comptant microplàstics al delta de l'Ebre

Els microplàstics contaminen aigües dolces i salades, amenacen la biodiversitat i també la nostra salut, entre altres motius perquè els ingerim a través dels animals que se'ls han menjat prèviament. Ara un equip de l'IRTA està comptant tots els que hi ha al delta de l'Ebre, una zona on hi podria haver una concentració important d'aquests contaminants. L'any 2019, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona va rastrejar les platges, l'estuari i les aigües superficials del Delta buscant microplàstics. Els seus investigadors van arribar a la conclusió que des d'aquest embut natural s'aboquen cada any al Mediterrani 2.200 milions de microplàstics. L'equip de l'IRTA que dirigeix Maite Martínez-Eixarch ha posat el focus a les llacunes i els arrossars per saber què hi ha exactament al mateix Delta. "Volem conèixer la concentració de microplàstics que hi ha tant al sòl com a l'aigua del Delta. Saber-ne el color, la forma i el material de tots els que trobem, de manera que puguem caracteritzar-los i disposar d'informació que ens permeti deduir quina és la font d'on provenen." Els microplàstics no es veuen, però hi són (Catalunya Ràdio / Montse Poblet) Al Delta hi ha uns quants factors que fan que s'hi acumuli aquest tipus de contaminants, i no només els que es generen allà, també els que provenen d'altres llocs. "El factor més important és que és que estem al tram final d'un riu molt llarg, amb molta agricultura i indústria, la qual cosa promou que hi hagi abocaments que s'acaben concentrant al Delta. També influeix l'activitat pesquera i l'existència de badies que són zones de confluència de corrents marítims que afavoreixen l'arribada fins aquí de plàstics que s'aboquen a altres llocs. També cal tenir en compte l'activitat turística, agrícola i pesquera que es generen al mateix Delta." La dificultat del triatge Al laboratori se separen els microplàstics de l'aigua i els sediments que han recollit a les llacunes i l'arrossar. Mentre mira una de les mostres, Rosa Trobajo, una de les investigadores de l'equip, explica les dificultats que s'estan trobant: "T'has d'entrenar per anar identificant i diferenciant perquè per forma i color podrien ser microplàstics però pot ser que no ho siguin. Hi ha moltes coses que són de la mateixa mida i per tant els podem confondre. Hem de posar a punt un mètode que ens permeti recuperar els microplàstics sense agafar els sediments o qualsevol matèria orgànica que hi pugui haver allà." Rosa Trobajo analitzant al microscopi les mostres (Catalunya Ràdio / Montse Poblet) L'equip de l'IRTA no només està desenvolupant un mètode per destriar els microplàstics de les mostres, l'objectiu del seu projecte també passa per crear un model informàtic que identifiqui, compti i mesuri aquests contaminants de manera automàtica. Carles Alcaraz és l'encarregat de fer-ho: "En una primera fase nosaltres li diem al model: això és un microplàstic, això no, aquí t'has equivocat... el model va aprenent dels seus propis errors i cada cop classifica millor. Al final tindrem una aplicació que funcionarà de manera automàtica o semiautomàtica i ens permetrà fer aquest recompte de microplàstics de les mostres d'una forma estandaritzada i independent de l'observador." Amb tot aquest material, els investigadors de l'IRTA sabran quants microplàstics hi ha al Delta, però sobretot disposaran d'informació per saber d'on ve el problema.

Comptant microplàstics al delta de l'Ebre

Els investigadors de l'IRTA desenvolupen un mètode per saber quants microplàstics hi ha al Delta i d'on venen