Clam unànime a les universitats catalanes per recuperar la presencialitat

Quan està a punt de començar el segon semestre, les set universitats públiques catalanes, excepte la UOC, que és a distància, reclamen recuperar les classes presencials. El Procicat només autoritza fer classes a les aules en les pràctiques i els exàmens. Els centres universitaris es resignen a continuar amb els cursos a distància, però adverteixen que això passarà factura als alumnes i també als professors. Els desavantatges de la distància Els sindicats d'estudiants alerten que la impossibilitat d'assistir als campus comporta el risc que alguns alumnes decideixin abandonar els estudis o que tinguin un rendiment més baix. Això es podrà comprovar amb les matriculacions del curs que ve o quan es tanquin les notes de la primera avaluació. Els equips de rectorat, en general, no creuen que això acabi passant, però des de la Universitat de Girona ja perceben alguns senyals d'alerta, tal com explica Josep Maria Serra, vicerector de docència: "Les dades inicials ens indiquen un rendiment inferior en les proves. La no presencialitat ens serveix per sortir del pas, però no té el valor afegit de la presencialitat, no només en les pràctiques, sinó també en les classes teòriques." Els que en poden sortir més perjudicats per la situació a què obliga la pandèmia són els alumnes de primer, que amb prou feines han pogut trepitjar els campus. Totes les universitats coincideixen que és el col·lectiu més vulnerable i el que abans ha de tornar a les aules. Paquita Santiveri és la vicerectora d'ordenació acadèmica i qualitat de la Universitat de Lleida: "Són els que més necessiten aquesta presencialitat i aquesta adaptació a la vida universitària, que encara no l'han pogut fer perquè al mes de classe es va tallar la presencialitat." Algunes universitats apliquen protocols per prevenir el risc d'abandonament i de baix rendiment acadèmic. La Rovira i Virgili, per exemple, té un programa per donar un suport personalitzat per part dels professors als estudiants que no arribin al mínim de crèdits aprovats al primer quadrimestre. El maldecap dels exàmens La polèmica es va disparar a la Universitat de Lleida, on es van detectar possibles casos de suplantació d'identitat o d'estudiants que s'ajuntaven per fer els exàmens en línia. Són casos puntuals que s'estan investigant, però per excepcionals que siguin mostren les dificultats de fer proves a distància amb fiabilitat i seguretat. El sistema no està preparat per fer exàmens a distància. Fins i tot les universitats a distància fan exàmens presencials. Les proves online no tenen gaires garanties de fiabilitat: un estudiant en pot suplantar un altre sense gaires dificultats o es poden consultar materials no autoritzats d'amagat. També poden topar amb la llei de protecció de dades, segons Màrius Martínez, vicerector de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona: "Amb l'excusa del control, pots envair l'espai personal de l'estudiant. Per controlar un examen necessitaries posar més càmeres i tenir permanentment monitoritzada l'habitació on aquella persona faci la prova. Això en aquests moments no és possible." Alguns exàmens poden ser presencials (Europa Press) Els sistemes que s'han aplicat fins ara per garantir que no es fan trampes en els exàmens no han anat del tot bé. En algun cas, com explica Carme Pretel, la vicerectora de Política Acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha suposat un desavantatge per a l'alumne: "En un examen tipus test, si és presencial, l'alumne pot saltar-se una pregunta si no se la sap i després tornar-hi. En un test online, programat de forma seqüencial, no hi ha aquesta possibilitat: quan l'alumne se salta una pregunta, ja no pot tornar enrere." L'administració admet l'equivocació El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha confirmat a TV3 que aquest curs serà molt difícil que les universitats puguin recuperar la presencialitat i ha admès que no hi ha parat prou atenció: "Jo he lluitat molt per les escoles, però segurament no tant per la universitat, i concretament per als alumnes de primer i segon any. No els hem donat els elements de socialització que té la presencialitat. No és per estar-ne orgullós." En aquest sentit, la CRUE, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, recorda que la presencialitat és el segell d'identitat de la majoria de centres per garantir la igualtat i l'equitat entre els estudiants.

Clam unànime a les universitats catalanes per recuperar la presencialitat

Els centres universitaris públics es preparen per fer el que queda de curs en línia, però adverteixen dels problemes que genera aquest sistema