El programa "Bressols pel clima" impulsat per l'Ajuntament de Barcelona promou accions per reduir l'anomenada petjada ecològica d'aquest tipus de centres educatius, però també per inculcar pràctiques de vida més sostenibles en els nens de zero a tres anys i les seves famílies. L'escola bressol Valldaura és un dels exemples d'aquest tipus de bones pràctiques per fer front a l'emergència climàtica.

Fa 20 anys, quan es va inaugurar el centre, la seva directora, Teresa Gené, va tenir clar que calia orientar el projecte educatiu cap a pràctiques més sostenibles i amb un contacte més estret amb la natura. Ara, l'emergència climàtica li ha donat la raó:

"L'escola bressol és un lloc ideal per treballar això perquè treballem amb uns infants que són molt inquiets i perquè, a diferència del que passa a altres etapes educatives, aquí les famílies estan a un nivell més pausat i tenen més proximitat amb les mestres."

En aquesta escola pràcticament tot passa a fora, al pati. Tenen un jardí construït a poc a poc amb arbres, parterres i un hort que planten i cuiden els mateixos nens.

L'esmorzar, a base de fruita, és un dels moments estrella del dia. Les educadores pelen la fruita davant les criatures, els ensenyen a identificar les llavors que després plantaran i veuran créixer i els estimulen perquè guardin les peles que duran a la compostadora que ells mateixos mantenen.

La segona mà, ben vista

Al pati, la majoria dels gronxadors i el mobiliari estan fets amb fusta i és evident que més d'un és de segona mà o fet amb materials reciclats. Les famílies poden entrar al centre pràcticament sempre que volen. Participen del manteniment i de les fires d'intercanvi que es promouen al centre per reduir tant com es pugui el consum i allargar al màxim la vida útil de roba, cotxets o llibres.

En Joan, pare d'una de les nenes del centre, ja ho ha incorporat al dia a dia de la seva família:

"Coses que ja no fem servir nosaltres i que aquí poden ser útils, les anem repartint, d'aquesta manera nosaltres hem de comprar molt menys i hi ha altra gent que se'n beneficia."

Aquesta cultura del reaprofitament també és evident en les joguines que fan servir els nens. Les cues dels porros o les peles de les mandarines es fan servir per aprendre a retallar o jugar a cuinetes, i qualsevol branca o tronc s'acaba convertint en un element per jugar.

La Laura, una de les educadores de Valldaura, ens ho explica:

"Avui, per exemple, dalt de l'arbre hi ha tres cotorres que estan fent el niu. Com que els cauen branquetes, hi he portat els nens, les hem agafat i les hem dut a la cuineta per jugar-hi."

Amb bolquers però sense tovalloletes

Dins de les aules també hi ha exemples que il·lustren aquesta voluntat de ser més sostenibles. Tot i que fan servir bolquers d'un sol ús perquè encara no han trobat una fórmula per substituir-los que els funcioni, han eliminat del tot les tovalloletes humides, com ens ensenya la Jene, una altra de les educadores:

"Utilitzem aquestes tovalloletes de gasa, de cotó, que impregnem amb oli d'oliva i aigua calcària. D'aquesta manera evitem les tovalloletes humides, que tenen moltes substàncies químiques que no són bones ni per a la pell de l'infant ni per al medi ambient."

El programa "Bressols pel clima" preveu un total de 47 actuacions, entre les quals convertir-les en refugis climàtics, utilitzar les seves cobertes per posar-hi plaques solars o oferir menús amb productes ecològics i de proximitat.

La comunitat educativa del centenar d'escoles bressol municipals de Barcelona la formen unes 25.000 persones entre educadors, infants i les seves famílies.