Biescas, 25 anys d'una tragèdia que no va canviar res

Un càmping idíl·lic en una petita població del Pirineu d'Osca es va convertir en un malson. Una riuada va segar la vida a 87 persones i en va ferir prop de 200. L'aigua ho va arrasar tot, i va deixar el càmping Las Nieves de Biescas convertit en un fangar impracticable. Els experts van concloure que el càmping estava instal·lat en un lloc inadequat, en un torrent, si bé comptava amb tots els permisos per fer la seva activitat. Un quart de segle després, els damnificats consideren que les responsabilitats no s'han aclarit i tampoc se'ls ha compensat de manera justa. Les inundacions van causar la mort de 87 persones i en va ferir prop de dues-centes que estiuejaven al càmping de Biescas. A les set de la tarda del 7 d'agost del 1996 es desencadena la tempesta perfecta; mitja hora que transforma la placidesa i l'alegria de les vacances d'estiu dels 700 campistes de Las Nieves en un terror rotund i absolut. Només van ser trenta minuts, però d'una magnitud tan gran que la situació es va convertir en un infern d'aigua. El programa especial que va emetre Catalunya Ràdio recollia la impotència d'alguns supervivents: "Ha estat mitja hora que no la desitjo a ningú. Vaig passar una por terrible... Pensàvem que se'ns emportava..." "La força de l'aigua va arrencar l'arbre. Jo em vaig poder agafar a un altre arbre, però el meu marit i la meva filla... No els hem pogut trobar." Va ser molt difícil recuperar els cadàvers perquè tot va quedar arrasat per la riuada. El torrent va acumular més de 740 metres cúbics d'aigua per segon. Més de 500 efectius van participar per terra en les tasques de recerca, a banda dels submarinistes i els gossos ensinistrats per a catàstrofes. Tot el veïnat de Biescas i la resta de pobles també s'hi impliquen, i l'abast de la tragèdia es va veient a mesura que passen les hores. "Sí, els hem ofert de tot: mantes, menjar, afecte, cafè... però no els he pogut portar el seu fill, la seva germana, ni el seu pare ni la seva mare... És molt trist." Vista aèria de la zona per on el riu es va desbordar: van caure 740 metres cúbics d'aigua per segon i els dics van rebentar. Voluntaris d'arreu s'hi desplacen, molts des de Catalunya, que suma 25 víctimes mortals en aquesta tragèdia. Es van depurar responsabilitats? Malgrat totes les declaracions dels estaments polítics i judicials per aclarir i depurar responsabilitats i indemnitzar els perjudicats, 25 anys després, l'advocada Elena Melero, que va representar uns quants dels afectats, arriba a aquesta conclusió: "El que es va dir el 2005, que el que va passar va ser una vulneració dels drets humans dels campistes, que el que va passar va ser evitable i previsible, doncs tot això ho haurien d'haver dit als 6 mesos de la instrucció." Melero va representar Sergio Murillo, que amb 16 anys va perdre els pares i els germans a Biescas. L'advocada va optar per una doble via judicial: la penal i la contenciosa, i va arribar fins a la justícia europea, durant anys de llarg i tortuós litigi, fins que els van donar la raó en el que qualifica d'un nyap judicial. De les víctmes mortals, 25 eren catalanes. Ara, en l'enclavament on hi havia el càmping modèlic i de primera categoria Las Nieves, hi ha el que l'aigua va respectar i un parc de record tant per a les víctimes, que tenen el seu nom en una placa, com per a tots els qui hi van ajudar, amb una escultura on dues mans s'enllacen. Núria Pargada, actual alcaldessa de Biescas, afirma que la tragèdia no ha afectat el turisme al municipi: "El record continua a la ment de tots els veïns, i també es veu la placa des de la carretera; per tant, tothom que hi passa ho veu. Però això no ha influït en l'arribada de menys turistes." Voluntaris d'arreu de l'estat van col·laborar en les tasques de neteja i rescat. Un informe advertia dels riscos En el procés penal es va saber que existia un informe que desaconsellava la construcció d'un càmping en aquesta ubicació. Els experts van assenyalar que se sabia que en aquesta vall hi anaven a parar els torrents de la zona; el dubte no era si podria inundar-se, sinó quan passaria. Després de molts anys de lluita, l'Audiència Nacional va condemnar l'Estat i la Diputació General de l'Aragó per autoritzar la instal·lació del càmping en un lloc inadequat. Els familiars van ser indemnitzats. Un alleujament que no repara les 87 vides que l'aigua es va emportar. Al final, una tragèdia que va servir per unificar protocols d'emergències i protecció civil i modificar la normativa d'instal·lació dels càmping de muntanya, però per a poca cosa més.

Biescas, 25 anys d'una tragèdia que no va canviar res

Un quart de segle després, els afectats consideren que no s'han depurat responsabilitats i tampoc se'ls ha compensat com calia