Andalusia, superant els tòpics

Els t&ograve;pics sempre estan latents per a &uacute;s principal d&#39;acudits i mon&ograve;legs de c&ograve;mic, per&ograve; tamb&eacute; afloren a les campanyes electorals per mobilitzar la parr&ograve;quia. Andalusia acapara una bona part dels clix&eacute;s col&middot;lectius sobre el seu nivell productiu, que si s&oacute;n dropos, o s&#39;estan hores al bar, que si els va m&eacute;s la festa que treballar... dolguts per no poder-los trencar, intenten superar-los. Fa anys, en un m&iacute;ting de campanya electoral, Josep Antoni Duran i Lleida tirava de t&ograve;pic amb el PER, l&#39;atur dels jornalers andalusos. Fa unes setmanes, tamb&eacute; en un acte electoral, Cayo Lara, l&#39;antic l&iacute;der d&#39;Esquerra Unida, reobria la caixa dels t&ograve;pics vinculant el PER amb la independ&egrave;ncia de Catalunya. Gabriel Rufi&aacute;n va ser un dels primers a repondre-li, a trav&eacute;s de Twitter. La izquierda espa&ntilde;ola no se merece este tipo de discursos. Y el primero, Cayo Lara. pic.twitter.com/GxZCI5XLDi &mdash; Gabriel Rufi&aacute;n (@gabrielrufian) 1 d&#39;abril del 2019 Promoure l&#39;emprenedoria al pa&iacute;s del PER La modalitat m&eacute;s extesa del PER s&oacute;n pagues de 430 euros mensuals durant sis mesos. El reben unes 160.000 persones. Els sindicats defensen aquest subsidi com a mecanisme per mantenir vida a les zones rurals, i exposen que la mala fama la provoca el frau. &quot;Hi ha persones que potser estan cobrant l&#39;atur i que no han trepitjat un terr&ograve;s en sa vida o hi ha professionals que potser a la vida no els va b&eacute; i venen peonades&quot;, assegura Ram&oacute;n Garcia, secretari provincial a Sevilla del sindicat agrari COAG. La nostra amfitriona pel recorregut andal&uacute;s &eacute;s Concha Yoldi. Empres&agrave;ria del sector qu&iacute;mic mig jubilada, t&eacute; una f&agrave;brica de detergents i &eacute;s presidenta del Consell Social de la Universitat de Sevilla, a banda d&#39;haver muntat una Fundaci&oacute; per promoure l&#39;emprenedoria. L&#39;emprenedor andal&uacute;s &quot;t&eacute; por del frac&agrave;s i, moltes vegades, por del rid&iacute;cul. Aix&ograve; est&agrave; molt instal&middot;lat, per&ograve; crec que la mentalitat de la gent jove est&agrave; canviant&quot;, assegura Yoldi. Aquesta empresaria es resigna al fet que el turisme de sol i platja, i ara amb un emergent turisme de cultura, negocis i festivals, ser&agrave; el motor econ&ograve;mic, per&ograve; veu una repuntada en la ind&uacute;stria que la fa estar esperan&ccedil;ada. Tamb&eacute; dibuixa un panorama d&#39;atur sobredimensionat per una forta economia submergida: &quot;Si l&#39;atur fos realment el que es diu, aqu&iacute; hi hauria hagut una revolta sagnant.&quot; Per aix&ograve;, demana al govern inspeccions de treball efectives i que no vagin principalment a les empreses que ja saben que compleixen. El sector p&uacute;blic, la f&agrave;brica d&#39;Andalusia La ind&uacute;stria a Andalusia parteix d&#39;un model de gran f&agrave;brica del sector p&uacute;blic, principalment drassanes i aeron&agrave;utica per al consum militar. Privatitzacions i reconversions posteriors al llarg dels anys han anat configurant un teixit industrial que tamb&eacute; permet obrir bones perspectives als investigadors, amb oportunitats per als joves amb titulaci&oacute; superior. Federico Par&iacute;s, catedr&agrave;tic d&#39;Enginyeria Industrial a la Universitat de Sevilla, diu que hi est&agrave; havent canvis: &quot;La cultura de la innovaci&oacute; i la investigaci&oacute; per a la ind&uacute;stria est&agrave; canviant, per&ograve; lentament. No pots demanar la lluna en un cove, perqu&egrave; amb molta sort pots tenir resultats vint anys despr&eacute;s. Aix&ograve; no va de crear quatre institucions on no hi ha res per canalitzar&quot;. El h&ograve;lding aeuron&agrave;utic d&#39;origen franc&egrave;s Airbus t&eacute; a Andalusia un dels focus d&#39;investigaci&oacute; i de construcci&oacute; de components per a avions. L&#39;aeron&agrave;utica &eacute;s un sector que passa per moltes pujades i baixades. Van treballar amb &egrave;xit desigual per als models A400M, A380 i A350 i ara estan esperant enc&agrave;rrecs per a desenvolupaments de nous aparells. I a la badia de Cadis, la naviliera semip&uacute;blica Navantia, hereva de les drassanes que ja al segle XVIII feien vaixells per a l&#39;armada, arrenca ara la construcci&oacute; de 5 fragates per a l&#39;Ar&agrave;bia Saudita. Una comanda controvertida que ha de donar feina a 6.000 persones, i que va posar en peu de guerra els operaris navals quan va estar a punt de perillar, fa set o vuit mesos. Una jove soldadora de Chiclana sortida d&#39;un programa d&#39;FP dual, Carla Simone, ens at&eacute;n en un petit club n&agrave;utic enmig del no res. La cafeteria &eacute;s entre les drassanes, el polvor&iacute; de l&#39;Armada espanyola i la col&ograve;nia d&#39;habitatges de l&#39;antiga naviliera militar Baz&aacute;n. La Carla explica que la majoria de joves treballen a l&#39;hosteleria. &quot;El contracte dels vaixells ha creat una gran borsa de treball. No sabem quan durar&agrave;, per&ograve; &eacute;s una gran sortida&quot;, assegura. Un nou &quot;boom&quot; de la construcci&oacute; Pugem a una desena planta a Sevilla. &Eacute;s la Torre Sevilla o Torre Pelli, el nou gratacel de la ciutat, amb oficines, un centre comercial i un hotel. Est&agrave; situat entre els dos grans ponts del Guadalquivir. Des d&#39;aqu&iacute;, l&#39;&quot;skyline&quot; de la ciutat ens mostra una ufanosa Giralda, que conviu amb una desena de grues, senyal del repunt de la construcci&oacute;. Al Diario de Sevilla, un articulista esc&egrave;ptic amb els visionaris de nous models productius recorda que el totxo acaba sent el sector refugi. I, entre les ganes d&#39;arrencar i la realitat del mercat de treball actual, un capat&agrave;s de Navantia, el Jos&eacute; Manuel, dibuixa la filosofia de l&#39;obrer andal&uacute;s. I aquesta no &eacute;s pas t&ograve;pica: &quot;Malgrat que pensin malament de nosaltres, anem al pas. Aqu&iacute; en diem &#39;pat&aacute; palant&eacute;&#39;, que significa: mengem avui, perqu&egrave; no sabem pas qu&egrave; vindr&agrave; dem&agrave;.&quot;

Andalusia, superant els tòpics

Sobre els andalusos pesen clixés com ara poc afany pel treball, vividors i amants de la festa. Amb resignació per no poder posar fi a aquests prejudicis, Andalusia mira de construir el seu futur girant full