Andalusia, superant els tòpics

Sobre els andalusos pesen clixés com ara poc afany pel treball, vividors i amants de la festa. Amb resignació per no poder posar fi a aquests prejudicis, Andalusia mira de construir el seu futur girant full
Joan Trias
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els tòpics sempre estan latents per a ús principal d'acudits i monòlegs de còmic, però també afloren a les campanyes electorals per mobilitzar la parròquia. Andalusia acapara una bona part dels clixés col·lectius sobre el seu nivell productiu, que si són dropos, o s'estan hores al bar, que si els va més la festa que treballar... dolguts per no poder-los trencar, intenten superar-los.

Fa anys, en un míting de campanya electoral, Josep Antoni Duran i Lleida tirava de tòpic amb el PER, l'atur dels jornalers andalusos. Fa unes setmanes, també en un acte electoral, Cayo Lara, l'antic líder d'Esquerra Unida, reobria la caixa dels tòpics vinculant el PER amb la independència de Catalunya. Gabriel Rufián va ser un dels primers a repondre-li, a través de Twitter.

Promoure l'emprenedoria al país del PER

La modalitat més extesa del PER són pagues de 430 euros mensuals durant sis mesos. El reben unes 160.000 persones. Els sindicats defensen aquest subsidi com a mecanisme per mantenir vida a les zones rurals, i exposen que la mala fama la provoca el frau. "Hi ha persones que potser estan cobrant l'atur i que no han trepitjat un terròs en sa vida o hi ha professionals que potser a la vida no els va bé i venen peonades", assegura Ramón Garcia, secretari provincial a Sevilla del sindicat agrari COAG. 

La nostra amfitriona pel recorregut andalús és Concha Yoldi. Empresària del sector químic mig jubilada, té una fàbrica de detergents i és presidenta del Consell Social de la Universitat de Sevilla, a banda d'haver muntat una Fundació per promoure l'emprenedoria.

L'emprenedor andalús "té por del fracàs i, moltes vegades, por del ridícul. Això està molt instal·lat, però crec que la mentalitat de la gent jove està canviant", assegura Yoldi.

Aquesta empresaria es resigna al fet que el turisme de sol i platja, i ara amb un emergent turisme de cultura, negocis i festivals, serà el motor econòmic, però veu una repuntada en la indústria que la fa estar esperançada. També dibuixa un panorama d'atur sobredimensionat per una forta economia submergida: "Si l'atur fos realment el que es diu, aquí hi hauria hagut una revolta sagnant." Per això, demana al govern inspeccions de treball efectives i que no vagin principalment a les empreses que ja saben que compleixen.

El sector públic, la fàbrica d'Andalusia

La indústria a Andalusia parteix d'un model de gran fàbrica del sector públic, principalment drassanes i aeronàutica per al consum militar. Privatitzacions i reconversions posteriors al llarg dels anys han anat configurant un teixit industrial que també permet obrir bones perspectives als investigadors, amb oportunitats per als joves amb titulació superior.

Federico París, catedràtic d'Enginyeria Industrial a la Universitat de Sevilla, diu que hi està havent canvis:

"La cultura de la innovació i la investigació per a la indústria està canviant, però lentament. No pots demanar la lluna en un cove, perquè amb molta sort pots tenir resultats vint anys després. Això no va de crear quatre institucions on no hi ha res per canalitzar".

El hòlding aeuronàutic d'origen francès Airbus té a Andalusia un dels focus d'investigació i de construcció de components per a avions. L'aeronàutica és un sector que passa per moltes pujades i baixades. Van treballar amb èxit desigual per als models A400M, A380 i A350 i ara estan esperant encàrrecs per a desenvolupaments de nous aparells.

I a la badia de Cadis, la naviliera semipública Navantia, hereva de les drassanes que ja al segle XVIII feien vaixells per a l'armada, arrenca ara la construcció de 5 fragates per a l'Aràbia Saudita. Una comanda controvertida que ha de donar feina a 6.000 persones, i que va posar en peu de guerra els operaris navals quan va estar a punt de perillar, fa set o vuit mesos.

Una jove soldadora de Chiclana sortida d'un programa d'FP dual, Carla Simone, ens atén en un petit club nàutic enmig del no res. La cafeteria és entre les drassanes, el polvorí de l'Armada espanyola i la colònia d'habitatges de l'antiga naviliera militar Bazán.

La Carla explica que la majoria de joves treballen a l'hosteleria. "El contracte dels vaixells ha creat una gran borsa de treball. No sabem quan durarà, però és una gran sortida", assegura.

Un nou "boom" de la construcció

Pugem a una desena planta a Sevilla. És la Torre Sevilla o Torre Pelli, el nou gratacel de la ciutat, amb oficines, un centre comercial i un hotel. Està situat entre els dos grans ponts del Guadalquivir.

Des d'aquí, l'"skyline" de la ciutat ens mostra una ufanosa Giralda, que conviu amb una desena de grues, senyal del repunt de la construcció. Al Diario de Sevilla, un articulista escèptic amb els visionaris de nous models productius recorda que el totxo acaba sent el sector refugi

I, entre les ganes d'arrencar i la realitat del mercat de treball actual, un capatàs de Navantia, el José Manuel, dibuixa la filosofia de l'obrer andalús. I aquesta no és pas tòpica: "Malgrat que pensin malament de nosaltres, anem al pas. Aquí en diem 'patá palanté', que significa: mengem avui, perquè no sabem pas què vindrà demà." 

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS