El primer intent de pressions per part de la Generalitat hauria estat amb el jove Marcel Vivet, de Badalona, ara fa 10 dies. Però també ho provaran contra els 9 de Lledoners, en el judici que s'ha fixat per a després de les eleccions del 14F, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. Alerta Solidària considera que és "pervers" que el govern forci la gent que s'ha mobilitzat a assumir delictes en lloc de retirar-los les acusacions. L'advocada Eva Pous ha explicat que estan demanant als joves que reconeguin els delictes a canvi que se'ls condemni per menys temps: "Hi ha una espècie d'acte pervers que és que davant del risc que puguis acabar entrant a la presó - risc que pateix la mateixa persona i també el seu entorn- et diguin si vols arribar a un acord de conformitat." Pous reclama a la Generalitat que abandoni aquesta estratègia, amb què el govern a més, afirma, està criminalitzant les mobilitzacions independentistes, i retiri totes les acusacions. Desmenteix, com afirma el Departament d'Interior, que hi tinguin obligació legal: "Si mirem els casos en què altres funcionaris han vist atacat el seu concepte d'autoritat, com ara metges o professors, la Generalitat no es persona com a acusació particular. L'únic lloc on ho fa de manera sistemàtica és amb els cossos policials i creiem que hi accedeixen per les pressions que els sindicats han fet històricament." El primer cas on la Generalitat ha aplicat aquesta nova estratègia, explica Alerta, va ser amb Marcel Vivet, a qui la Generalitat demanava 4 anys i 9 mesos de presó per haver participat en la manifestació Holi contra el sindicat policial Jusapol, el setembre del 2018. Ara fa un parell de setmanes li haurien proposat un pacte per rebaixar la pena i evitar l'entrada a la presó. Té el judici ajornat fins al 22 de febrer.   Catalunya Ràdio ha sabut que la Generalitat hauria fet el mateix en la causa contra els 9 de Lledoners, que el febrer de l'any passat van protestar contra el trasllat dels presos independentistes a Madrid. Al principi la Generalitat també els demana penes de presó, però el 18 de febrer també després de les eleccions al Parlament- tenen una vista de conformitat als jutjats de Manresa. Cap d'ells està d'acord a assumir i pagar per delictes que defensen que no han comès. Consultat per Catalunya Ràdio, el Departament d'Interior ha defensat que des de l'arribada del conseller Miquel Sàmper al govern s'està intentant "ordenar" la situació dels centenars de casos. Asseguren que hi ha en marxa una feina perquè la Generalitat només hagi de d'acusar quan hi hagi un Mosso d'Esquadra agredit. D'aquesta manera deixaria que recaigués el pes de l'acusació en la fiscalia que hauria d'actuar en els casos de desordres públics i atemptat a l'autoritat.