Les sospites de les ciutats del Donbass s'han confirmat la matinada d'aquest dijous. Els habitants d'aquesta regió d'Ucraïna, punt calent del conflicte, ja feia dies que s'organitzaven localment davant la possibilitat que les tropes russes entressin a la part d'aquesta regió sota control d'Ucraïna.

Drujkivka, situada a 50 km del front bèl·lic, és una ciutat industrial de prop de 80.000 habitants, dels quals 10.000 són desplaçats que vivien a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

L'alcalde, Volodímir Hrihorenko, ens explicava aquest dimecres que s'estaven preparant per protegir els ciutadans de dues maneres: amb la defensa del territori i habilitant refugis antibombes.

La defensa territorial la constitueixen grups de voluntaris civils que reben entrenament militar. Però com afronten un repunt de la violència que els afecta des del 2014?

"Estem massa cansats per tenir por. Esperem que el nostre govern, amb els EUA, el Regne Unit i tots els socis polítics de Kíev, acabin trobant la manera d'aturar Rússia i evitar que desplegui les seves tropes més enllà del front."

L'alcalde parla en rus. Ara bé, se sent ucraïnès fins al moll de l'os i no té gens de ganes de viure a Rússia.

El conflicte del Donbass ha deixat un milió i mig de desplaçats, molts a la regió i altres a Kíev. La Irina té un fill i està embarassada del segon. Ara viu a Drujkivka després d'un llarg periple.

"Soc una desplaçada de Lugansk. És el segon cop que tinc aquesta por, perquè ara ja no tindríem on anar. De Lugansk vam fugir a Donetsk, i quan vam deixar Donetsk ja teníem un nadó de 3 mesos. Què podem fer, ara? Res, no tenim on fugir."

Les empremtes d'una guerra permanent

En una altra ciutat de la zona, Sloviansk, la devastació provocada pels bombardejos dels moments més crus de la guerra del 2014 encara és evident a molts edificis.

Però les ferides psicològiques encara són més dificils de curar. A la ciutat de Kramatorsk hi ha molta gent a qui li costa pair que Rússia sigui l'enemic.

Entre els de més edat la incredulitat encara és més gran. Es van criar a l'URSS i Moscou va ser el seu referent i el dels seus pares durant dècades.És el cas de la periodista i activista Marina Romantsova.

"El 2014 el nostre món es va capgirar, encara no puc comprendre com després del que va passar hi ha gent de la nostra generació que encara veu els russos com a germans."

El Víktor, treballador de la fàbrica d'indústria pesant NKMZ, l'estrella de Kramatorsk i herència de la Unió Soviètica, és un altre exemple dels vincles de la població amb Rússia. Parla rus, ucraïnès, polonès i anglès.

"Tinc amics que viuen a Rússia, tinc amics que viuen a Polònia. No tinc enemics. No vull la guerra."

El 2014 Kramatorsk va ser breument ocupada i bombardejada. Per això hi ha qui no ha fet res, qui s'ha preparat una bossa amb documents i diners per si cal fugir i qui, com a militar a la reserva, està disposat a agafar les armes.

És el cas de la Margarita, mare de tres fills.

"No tinc por de res, però sí que em preocupen els meus fills. Crec que la situació no és bona, però també que poden trobar solucions pacífiques si ho volen. Si la gran guerra comença, aniré al centre de reclutament militar i defensaré el meu país i la meva família. Si arriba la invasió, lluitaré."