Agrobotigues: els súpers rurals, contra la despoblació

La despoblació i l'envelliment a les àrees rurals tenen consqüències. Una de ben visible, en el dia a dia, és la desaparició de les botigues de queviures que donaven vida al poble. Quan les persones que les portaven es jubilen, aquests establiments tanquen les portes i cal anar a comprar fora. I a qui més perjudica això és a la gent gran. A l'horitzó apareixen alternatives que no convencen a tothom, com les agrobotigues. La gent gran és la gran perjudicada per la pèrdua de botigues (Europa Press) Per fer-nos una idea d'aquesta realitat, posem el focus sobre Preixana, a l'Urgell, que té 400 habitants. Fins fa uns 7 o 8 anys tenia fins a tres botigues de comestibles. Però fa unes setmanes va tancar per jubilació l'última, Cal Cota, una carnisseria on també es podien adquirir altres productes de primera necessitat. La gent més gran, la més perjudicada Els veïns de més edat han de dependre d'altres persones per omplir el rebost. Són persones que, en molts casos, viuen soles, sense cap fill que els pugui acompanyar a comprar fins a Bellpuig, Mollerussa o Tàrrega. La Núria Muntané és una veïna jubilada que fa uns anys havia tingut una botiga: "Jo havia tingut una botiga de comestibles i ara haig d'anar amb bastó i m'han d'acompanyar a fer la compra. Encara sort que tinc el fill que m'acompanya amb cotxe, que, si no, malament." Hi coincideix la Mireia Garcia, que regenta el bar del poble: "És molt complicat per a la gent gran, que no disposen de cotxe. Si no es fa res per solucionar aquesta mancança, el poble es morirà." Preixana sí que té farmàcia. La seva auxiliar és la Maria Coll: "Com que la majoria dels veïns de Preixana són grans, disposar d'una botiga és essencial per a ells. A més, a Cal Cota petaven la xerrada i feien vida social." L'Ajuntament està construint una agrobotiga al poble (Pere Joan Àlvarez) Les agrobotigues, una solució? L'Ajuntament de Preixana està reformant un edifici, Cal Vallverdú, que un particular va cedir al consistori, per ubicar-hi una agrobotiga. Està previst que l'establiment pugui obrir les portes al maig. En parlem amb l'alcalde, Jaume Pané: "A la botiga hi haurà una mica de tot. Productes de proximitat, com totes les agrobotigues, però també comestibles en general, perquè la població necessita de tot." Una agrobotiga que es vol convertir també en un centre de trobada, de socialització, d'integració de la població: "Tots els serveis d'un poble són llocs d'acollida, on la gent es troba, sigui el cafè, la farmàcia, el consultori mèdic... Quan ens omplim la boca de reequilibri territorial també vol dir això." Però no tots els veïns pensen el mateix sobre les possibilitats d'èxit d'una agrobotiga al poble. Així ho veu la pastissera de Preixana, Carme Capdevila: "Per a la gent gran l'agrobotiga no és la solució més apropiada. Són veïns que tenen poc poder adquisitiu, i les agrobotigues tenen productes més cars, encara que siguin de més qualitat." Les botigues són necessàries per fixar la població al territori (Pere Joan Àlvarez) En els últims anys també han anat tancant les últimes botigues que encara estaven obertes en poblacions com Torrefeta i Florejacs (Segarra) o a Lles de Cerdanya. D'altres, com Prats i Sansor (Cerdanya), han optat per construir un centre social amb botiga per revitalitzar el poble. Iniciatives com aquesta ajuden a combatre la despoblació d'aquests municipis, que han de resoldre la falta de serveis bàsics perquè la gent no marxi.

Agrobotigues: els súpers rurals, contra la despoblació

L'envelliment fa que molts pobles petits es quedin sense les botigues de queviures de tota la vida i ara busquin alternatives pensant, sobretot, en la gent gran