100 anys de l'Escola del Mar: de la Barceloneta al Guinardó

Entrar a l'Escola del Mar de Barcelona és fer un viatge en el temps. Situada des de fa més de 70 anys en una antiga residència senyorial del barri del Guinardó, l'edifici respira història: llars de foc ara tapiades, taules de marbre, parets decorades amb frescos de l'artista Miquel Ibarz i mobles antics -entre ells el despatx de Pere Vergés, el fundador- que conviuen amb l'activitat diària del centre. L'edifici es va inaugurar el 1922 i és obra de Josep Goday Un llegat que l'escola incorpora a la seva activitat, començant per l'equip dels alumnes de protocol, que s'encarreguen d'ensenyar l'edifici i explicar-ne la història als visitants. Sentint-los a ells és evident que els alumnes se senten part d'un projecte únic, com ens explica Teresa Guillaumes, que és la directora de l'escola des de fa 21 anys: "Per què treballem aquesta idea de la història, d'on som i d'on partim? Perquè al final els nens entenen d'història, el concepte de temps. Que som qui som perquè algú, abans, va pensar i repensar el que érem." Model de revolució pedagògica al segle XX I és que conèixer la història de l'Escola del Mar és repassar la història d'un segle apassionant. Fundada el 1922 pel mestre i pedagog Pere Vergés, el centre és exemple del moviment de renovació pedagògica que es va viure a principis del segle XX, del qual també forma part l'Escola del Bosc, fundada per la mestra i pedagoga Rosa Sensat, i amb la figura de Francesc Ferrer Guàrdia com a icona del moviment. Aquest moment històric és la reivindicació de fons del centenari del centre. "Som estàndard d'un model d'educació del nostre país i de la nostra ciutat. Per això fem una celebració que va més enllà del centre, perquè és una oportunitat per reivindicar la bona feina de les escoles públiques de la ciutat." L'activitat a l'aire lliure millorava la salut dels alumnes (Fons Bragulí) Banys de sol i de mar i jocs a la sorra El primer edifici estava situat a la platja de la Barceloneta i el va dissenyar l'arquitecte Josep Goday. Tenia forma de ferradura, estava orientat mirant el mar i assentat sobre la sorra de la platja, que era el pati on jugaven els alumnes. Formava part de les escoles creades a l'aire lliure, en el marc de la política higienista impulsada pel consistori a principis del segle XX, amb l'objectiu de millorar la salut dels infants més vulnerables de la ciutat. S'orientava a fills de famílies obreres que sovint vivien en condicions molt precàries i la majoria tenien algun tipus de malaltia respiratòria en un moment en què la tuberculosi era molt present a la ciutat. Per prevenir i combatre aquestes malalties, l'escola fomentava l'ensenyament a l'aire lliure i els banys de sol i de mar. De fet, l'escola tenia una barca, la Nausica, que era la que portava els alumnes mar endins perquè es banyessin. El projecte va generar molt interès i estava molt ben valorat pels pedagogs de l'època, tant de Catalunya com de l'estranger, que venien a visitar-la. Fins i tot el físic Albert Einstein la va visitar durant la seva visita a Barcelona l'any 1923. L'equip de protocol s'encarrega de les visites guiades (Sara Cañete / Catalunya Ràdio) Destruïda durant la Guerra Civil Durant la Guerra Civil, l'escola va ser bombardejada per les tropes feixistes el 1938 i va quedar totalment destruïda, però el seu esperit va perviure. Després de passar pel Roserar, a Montjuïc, a l'edifici que actualment ocupa el Museu Etnològic, el 1948 es va traslladar de forma definitiva al barri del Guinardó, on continua la seva activitat avui en dia. "Cent anys després, queda l'essència. Hem estat capaços de transformar allò que fa cent anys era modernitat en el que avui necessitem. Perquè, al final, la idea motor de l'Escola del Mar fa 100 anys era viure des de la innovació i la transformació constant."

100 anys de l'Escola del Mar: de la Barceloneta al Guinardó

La història de l'escola retrata la transformació de Barcelona durant l'últim segle: renovació pedagògica, Guerra Civil i reivindicació de l'ensenyament públic