Les malalties mentals estan augmentant, i molt, a les presons catalanes i el consum de drogues n'és la gran causa. Ho sosté el cap de Psiquiatria Penitenciària, Álvaro Muro, que, en una entrevista al "Catalunya migdia (cap de setmana)", també ha revelat que la majoria dels suïcidis que hi va haver l'any passat entre reixes no s'havien detectat en el protocol mèdic. Álvaro Muro ho té clar: les presons s'estan convertint en els nous psiquiàtrics: "Estan augmentant molt les patologies mentals a la presó. Hi ha dos factors: el primer és l'augment del consum de tòxics, que segurament fa que augmenti la delictivitat i que acabin a la presó. Un altre tema és l'internament en centres de llarga estada als hospitals civils. Hi ha un percentatge de pacients que no s'adapten a la comunitat, i quan aquests pacients passen a la comunitat, els falten eines i fan coses inadequades i entren a les presons." Muro té documentat que gairebé el 80% dels presos han tingut problemes amb les drogues en algun moment de la seva vida. El darrer informe sobre salut mental en el sistema penitenciari català, elaborat per Justícia i Pau amb el suport del Departament de Justícia, exposa també que l'ansietat i el trastorn de personalitat són els problemes més estesos entre els presos. Un sistema d'atenció de referència... que no sempre detecta el problema Muro i també Justícia i Pau defensen que, malgrat això, Catalunya té un sistema de psiquiatria penitenciària de referència a Europa: amb 200 llits d'ingressos a les presons i que depèn del Departament de Salut, no de Justícia. A més, els 210 treballadors de la xarxa psiquiàtrica depenen de l'Hospital Sant Joan de Déu. Álvaro Muro té documentat que gairebé el 80% dels presos han tingut problemes amb les drogues en algun moment de la seva vida (CCMA) Qualsevol intern que entra a la presó el veu el metge i si detecta un problema de salut mental, se'l deriva a la unitat que toca. Però no sempre es detecta el problema i l'any passat, ha revelat Muro a Catalunya Ràdio, gairebé tots els 11 casos de suïcidi que hi va haver a les presons catalanes no els van saber veure a temps: "Quan una persona ingressa, és explorada pels serveis mèdics, l'equip de tractament, la veuen els funcionaris... qualsevol pot activar una detecció del protocol d'atenció del protocol de suïcidis. Això acaba al servei mèdic i al psiquiatra. El tema és que no sempre es detecten tots els casos. La majoria de suïcidis molts cops han estat de persones que no s'havien detectat, és a dir, que no havien entrat al protocol de suïcidis." Aquest treball i també el nostre entrevistat han constatat de primera mà com moltes vegades s'imposen mesures d'internament o penes de presó a persones amb patologies mentals severes i el que s'acaben trobant és això: "L'entrada a presó la decideix el jutge. I molts cops, aquest jutge està assessorat per forenses, però no sempre per psiquiatres. Aleshores, estan entrant a presó persones que no haurien de fer-ho, com persones amb discapacitat intel·lectual amb edats mentals de sis o set anys. Això no hauria de passar. Hagi fet el que hagi fet, què hi fa en una presó una persona amb una edat mental de sis anys?" El cap de Psiquiatria Penitenciària, Álvaro Muro, ens recorda una frase de Dostoievski per fer-nos reflexionar: "El grau de civilització d'una societat es mesura pel tracte als seus presos".