Aquests aparells teledirigits s'han revelat molt útils en els rescats de persones, el control de botellots i manifestacions i en la lluita contra la droga. L'any passat 6 de cada 10 actuacions de la policia catalana van estar relacionades amb el cultiu de marihuana o amb la seguretat ciutadana. Una unitat que dona suport a les altres La unitat de drons, la UDRON, que opera des del quarter general dels Mossos a Sant Quirze del Vallès, es va crear l'any passat, però la policia catalana fa 10 anys que treballa amb aparells no tripulats. De fet, va ser la primera de tot l'estat a incorporar-los i fer-los volar. Miquel Bertran, el sergent que dirigeix la unitat, explica que cada cop són més necessaris: La unitat té molt de potencial perquè cada dia hi ha més serveis que requereixen el suport de drons per donar-los imatges. Ara som 12 persones però a mitjà termini es crearan grups descentralitzats a Tarragona, Girona, Lleida... el futur va cap aquí. I més enllà, segurament, hi haurà moltes unitats del cos que n'acabaran tenint. Els #drons són una eina policial clau, ens permeten: ? detectar i prevenir aldarulls, robatoris o agressions ? fer recerca de desapareguts o delinqüents ? localitzar plantacions de marihuana ocultes ? investigar accidents de trànsit https://t.co/uGjp1YTVqX Mossos (@mossos) March 14, 2022   Com els fan servir Amb una autonomia superior a mitja hora, un dron és capaç de llegir una matrícula a un quilòmetre de distància. És molt més econòmic i silenciós que un helicòpter i també pot oferir imatges en directe als centres de comandament en el cas d'aldarulls o grans concentracions de persones. Segons Miquel Bertran, facilita molt la feina a les unitats de terra: Quan hi va haver els botellots durant la pandèmia, ens van permetre identificar grups de gent que es dedicaven a cometre aldarulls o robatoris amb violència. Quan se separaven de la massa, els identificàvem, els seguíem amb la càmera tèrmica i això permetia a les unitats terrestres identificar les persones.   Segons dades de la unitat, l'any passat un 32% de les actuacions de la UDRON van estar relacionades amb manifestacions i seguretat ciutadana. El 29% van ser contra el cultiu de marihuana i un 18% es van dedicar al rescat de persones. Infraccions en l'ús recreatiu de drons Els Mossos recorden que des del 2021 hi ha una normativa europea que no permet fer-los volar a més 120 metres de terra i que sempre s'ha de tenir contacte visual amb l'aparell. A més, s'ha de tenir un carnet de pilot i és obligatori demanar permís a ENAIRE, si s'enlaira dins de l'espai aeri controlat, tal com exposa Xavier Moya, que és cap de la unitat tècnica de la UDRON: Molta gent entén que és com una mena de joguina, que el pot comprar, que és molt fàcil de fer servir... però el dron és una aeronau i pot fer molt de mal. Una persona que voli en l'espai aeri controlat, que en el cas de Barcelona va des de Cubelles fins a Mataró, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa i Martorell, ha de demanar permís per enlairar-se, perquè el risc de col·lisió en l'espai aeri protegit entre un avió i una aeronau és molt més elevat. Les multes per infringir la normativa poden arribar als 225.000 euros.   El cas més greu que es recorda a la UDRON és el d'un pilot sense permís que va fer 20 vols amb un dron a 500 metres durant l'estat d'alarma. El feia volar des de la Barceloneta fins a la Sagrada Família. Un altre cas, també molt greu pel risc potencial, ha passat aquest hivern quan un jove ha fet volar un dron sis quilòmetres, de Sants al Tibidabo.