Els empleats de la banca: farts de rebre per tots costats

Els atacs d'angoixa, estrès i depressions no paren d'augmentar entre els treballadors del sector financer. La desaparició de les caixes, les fusions d'entitats i les digitalitzacions han motivat una reducció constant de les plantilles a les sucursals bancàries. Això ha fet que els treballadors de la xarxa d'oficines que continuen al sector assumeixin una elevadíssima càrrega laboral, que els provoca problemes de salut mental. Des de la crisi financera del 2008, la banca espanyola no ha parat de reduir el nombre de treballadors. En els últims 13 anys s'han tancat la meitat de les oficines i la plantilla s'ha escurçat en 115.000 persones, cosa que representa el 40% del total. Això s'ha fet mitjançant prejubilacions massives, baixes incentivades, acomiadaments voluntaris i altres de forçosos. La reestructuració del sector, amb la desaparició de les caixes, les fusions entre diverses entitats i la creixent digitalització de les operacions en són els motius principals. Des del 2008 s'ha acomiadat el 40% dels treballadors de les oficines bancàries Són moltes les causes que han portat els treballadors del sector financer a canviar de feina: n'hi ha que han plegat per les bones condicions econòmiques que els ofereixen, però molts altres s'han apuntat als diferents EROs per problemes de salut mental després de tenir atacs d'angoixa, estrès i depressions. Ho explica Íngrid Vilanova, responsable del sector financer de Comissions Obreres de Catalunya: "Quan parlen amb els treballadors i les treballadores, expliquen l'estat de tensió que porten: els costa dormir, tenen ansietat, cada cop els costa més anar al lloc de feina perquè se senten molt pressionats. En els últims anys les baixes per tema mental progressivament no paren." Hi ha persones que arriben a situacions extremes poder anar a treballar. Vilanova explica que hi ha molta gent que s'ha de medicar permanentment per continuar fent la seva feina durant el dia i per dormir a la nit. Tot plegat es deu al brutal increment de la pressió laboral: "Hi ha menys oficines i menys persones per atendre el mateix volum de clients. Les entitats, per treure beneficis, han augmentat la pressió per vendre telefonia mòbil, televisors, fons d'inversió... Tot això fa que la pressió sigui molt elevada." A això s'hi afegeix el malestar social cap al sector de la banca: "Qualsevol ciutadà, quan es troba que no se l'atén com se l'atenia abans, que entra en una oficina i no troba la resposta que volia, sent molt malestar, i més després de tota la tensió que hi ha al sector des que va sortir el tema de les preferents o les clàusules terra. I les persones, quan entren en una oficina, ho paguen amb l'empleat o l'empleada que es troben i és amb qui descarreguen." L'ansietat ha augmentat entre el personal de la xarxa d'oficines En aquesta situació es va trobar la Marina, que ha estat 20 anys treballant al sector de la banca: "Ara, els empleats de banca som escòria. Els teus caps et reclamen que cal assolir uns reptes d'una manera molt ràpida. Si a això li sumes que el client ha perdut la confiança en les entitats, sent que sempre li estem col·locant productes i des de les preferents creu que al banc es pot insultar i actuar de males maneres, l'empleat de banca rep per les dues bandes. Això és insostenible, pots arribar a col·lapsar." Això, juntament amb conflictes d'ètica professional, van fer que s'acollís a l'ERO: "Penso: 'Puc estar 20 anys més fent això?' L'únic que em lliga a tot això és un bon sou, però psicològicament parlant, no m'agrada el que faig, no m'agrada com em sento, tinc problemes per dormir... i per això vaig fer-ho: era ara o mai." La fusió de bancs ha comportat una retallada del nombre de llocs de treball al sector (Reuters / Albert Gea) A la Berta, el gran volum de feina derivat de la pandèmia li va provocar una crisi d'ansietat. Ella mateixa ho ha explicat així: "Em va agafar una paralització, tenia tremolors i ganes de plorar. Deia: 'No em feu tornar a treballar.'" I després d'una baixa es va apuntar a l'ERO sense cap mena de dubte: "Vaig decidir fer un break a la meva vida. No podia tornar a aguantar aquelles pressions de venda brutals i de fiscalització i necessitava fer un canvi total de parcel·la laboral." La Berta lamenta la falta de suport per part de la direcció durant les llargues jornades laborals que van haver de fer pels problemes econòmics derivats de la pandèmia.

Els empleats de la banca: farts de rebre per tots costats

El tancament d'oficines, les pressions dels superiors per augmentar les vendes i la tensió creixent entre els usuaris són les principals causes de l'augment de les situacions d'estrès i angoixa