Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia (cap de setmana)

Efectes especials al cinema que han fet història

La història del cinema pot explicar-se també amb les grans fites en el terreny dels efectes especials, com demostra James Cameron a la seqüela d'"Avatar"

Actualitzat

Aquesta setmana s'ha estrenat als cinemes "Avatar: El sentit de l'aigua", la llargament esperada seqüela d'"Avatar" que James Cameron porta cuinant des de fa més d'una dècada. El guió, el repartiment i sobretot els efectes especials del film (i de les seves anunciades quatre seqüeles més) han tingut una preparació i posada en marxa molt lenta.

L'espectacularitat del film, emfasitzat per la seva imprescindible projecció i visionat en 3D, ha requerit la posada en marxa d'un seguit de tècniques molt innovadores i revolucionàries per a la filmació d'escenes submarines i la captació del moviment dels personatges. S'han emprat marcadors del moviment i de la fesomia dels personatges, filmats per dotzenes de càmeres per aconseguir el màxim de versemblança possible.

Cameron s'ha passat anys provant i desenvolupant aquestes tècniques per aconseguir el resultat que avui es veu en pantalla i que és fruit de la seva dedicació quasi obsessiva al que sens dubte considera l'obra més important de la seva vida.

Més d'un segle d'efectes especials

La història del cinema pot explicar-se també amb la història de les grans fites en el terreny dels efectes especials. Hi ha hagut moltes pel·lícules i cineastes revolucionaris en aquest sentit. Podem sintetitzar-ho amb cinc fites.

1. "Viatge a la Lluna" ("Le Voyage dans la Lune"), de Georges Méliès. L'any 1902 el gran mag de les il·lusions òptiques, un dels pares de la cinematografia, del relat en moviment, es va inventar uns efectes especials mítics. El coet que deixa bòrnia la lluna és una fita de la història de l'art.

'Le Voyage dans la Lune', de Georges Méliès
La lluna bòrnia a "Le Voyage dans la Lune", de Georges Méliès

2. Els anys cinquanta a Hollywood es viu una absoluta revolució dels efectes especials. Els grans estudis, amb grans pressupostos, desenvolupen noves tècniques de filmació, de decoració i de trucatge i d'òptiques especials per a les càmeres. Els exemples més clars? Doncs el fons marí de "20.000 llegües de viatge submarí", la carrera de quadrigues de "Ben Hur" i les aigües del mar Roig separant-se a "Els Deu Manaments".

La tècnica de gravació de les curses de quadrigues de "Ben Hur" va ser revolucionària

3. El gran Ray Harryhausen, inventor i gran promotor de la tècnica de l'stop-motion, o sigui, de filmar el moviment dels personatges, els animals, els dinosaures i els éssers mitològics fotograma a fotograma. Pel·lícules com "Simbad i la princesa", "Jàson i els argonautes", "Simbad i l'ull del tigre" i "Lluita de titans" són algunes de les seves obres clàssiques, fites de la història del cinema.

Lluita de titans (1981)
Una escena de "Lluita de titans"

4. "2001: Una odissea de l'espai", de Stanley Kubrick, suposa l'any 1968 un punt d'inflexió claríssim en la concepció i el desenvolupament dels efectes especials. Sobretot en la seva capacitat per imaginar l'espai, les naus o la interacció de l'home amb l'interior i l'exterior. La tecnologia experimenta amb ell un salt qualitatiu exponencial.

2001: una odissea de l'espai
"2001: una odissea de l'espai" va canviar la forma d'entendre l'espai

5. "La guerra de les galàxies", la trilogia imaginada per George Lucas, és la porta d'entrada definitiva al món dels efectes especials adults tal com avui els coneixem: el modelisme de les naus, dels decorats i la concepció global de l'espai, de les civilitzacions en una galàxia molt llunyana.

Darth Vader. La guerra de les galàxies
Darth Vader, un dels personatges de "La guerra de les galàxies"

6. I un bonus track. "Blade Runner", de Ridley Scott. Sense aquest film no hauria existit la ciència-ficció i els efectes especials de les últimes quatre dècades.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut