Insuficient o "en procés d'assoliment"?

Moltes novetats a l'educació catalana. La més important, el canvi de calendari, anunciat aquesta setmana pel Departament d'Ensenyament, segons el qual s'avança l'inici del curs escolar 2022-2023 al 5 de setembre per a infantil i primària i al 7 de setembre per a ESO, batxillerat i formació professional. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray i el president Pere Aragonès anunciant els canvis per al curs que ve Durant tot el setembre hi haurà jornada intensiva, de 9 a 13. Amb horari posterior de menjador i servei d'oci extra per a les famílies. Adeu a la filosofia? Hi ha, però, més novetats recents. Una és encara un esborrany, un molt polèmic esborrany, que pretén substituir la nota de suspens per una que es digui "en procés d'assoliment". Ja fa temps que ha deixat d'existir el molt deficient i també l'insuficient. I segur que molts recorden aquell "progressa adequadament" que apareixia a tants expedients i butlletins de notes. El departament planeja també suprimir l'assignatura de filosofia dels plans d'estudis de secundària i per tant deixaria de ser matèria opcional a quart d'ESO. El govern de Pedro Sánchez recupera, amb un altre nom, l'assignatura d'educació per la ciutadania El govern de Pedro Sánchez ha ressuscitat recentment la polèmica assignatura educació per a la ciutadania, aprovada pel govern de Rodríguez Zapatero i derogada pel ministre Wert amb el triomf del PP de Mariano Rajoy. Ara li canvien el nom, es diu valors cívics i ètics. L'assignatura de religió, un clàssic Al llarg dels anys i les dècades, són moltes les assignatures que han entrat i sortit dels plans d'estudis dels cicles inicials, mitjans i superiors. La més històrica és sens dubte aquella "formación del espíritu nacional", inclosa al batxillerat espanyol des de 1953 i dedicada a glossar les virtuts del Movimiento Nacional i impartida no per professors ordinaris sinó per membres de la Falange. Va durar amb aquest nom fins a l'any 1970, encara que en forma d'alguns succedanis es va mantenir fins l'arribada de la Transició democràtica. L'exministre José Ignacio Wert volia "espanyolitzar" els alumnes catalans L'assignatura de religió és un clàssic dels nostres plans d'estudis. Des de l'absoluta obligatorietat durant dècades als centres educatius públics i privats, ha passat per unes quantes etapes en successives i reformistes lleis d'educació. Avui, amb l'aplicació de la llei orgànica 3/2020 de 29 de desembre, també coneguda com a llei Celaá, la religió s'ofereix obligatòriament a tots els centres educatius però és de voluntària acceptació per part de les famílies. I no compta numèricament per a l'expedient d'accés a la universitat.

Insuficient o "en procés d'assoliment"?

Torna el debat sobre els horaris, les qualificacions i les assignatures que s'han d'estudiar