A vegades, una acció ciutadana que busca l'ètica pública té èxit i aconsegueix el suport d'Europa. Aquest és el cas de la directiva europea de Protecció dels Denunciants de Corrupció que s'ha tirat endavant, en part, des de Catalunya: l'advocat especialista en la Unió Europea Josep Jover n'és un dels impulsors. 2 anys de marge Els plans europeus contra la corrupció ja es van posar en marxa l'any 2019 però amb la pandèmia van quedar arraconats en molts països. Ara, però, s'acaben els dos anys de coll que marcava la directiva com a límit perquè s'apliquin les mesures per protegir els que alerten de corrupció, i els socis comunitaris hi estan obligats. Sense ètica no hi ha fons europeus A més, es penalitzarà econòmicament els organismes que no compleixin. L'advocat Josep Jover ho celebra: La Unió Europea s'ha posat les piles i diu que cap institució o empresa rebrà ni un euro dels 69.000 milions d'euros dels fons New Generation si no compleix les mesures anticorrupció i posa bústies de denúncia. Protegir el denunciant Són mesures destinades a treure a la llum la corrupció oculta, però sobretot a protegir i acompanyar en el procés les persones que denuncien males pràctiques. A molts països europeus no tenen empara legal i han de fer front a represàlies o a persecucions judicials i mediàtiques. Les persones que denuncien casos de corrupció estan desprotegides a molts països europeus Jover apunta que és un pas necessari per donar seguretat als denunciants: Obrir canals segurs de denúncia, que per cert han d'incorporar els canals de denúncies de vulneració d'igualtat que obligatòriament han de tenir totes les empreses. El cas de l'extinent Segura L'advocat ha liderat els tràmits per aconseguir la implantació d'aquesta directiva arran del cas de l'extinent coronel de l'Exèrcit de Terra Luis Gonzalo Segura, que va pagar un preu molt alt per haver destapat la corrupció a l'exèrcit espanyol. Segura va ser expulsat del cos per haver denunciat davant l'Eurocambra diversos casos de males pràctiques dins l'estament militar. Hace un año que se acordó el Gobierno de Coalición y se aprobó la Directiva Europea de protección a los alertadores de corrupción. Pero, los alertadores corrupción: -No han sido reparados por el daño causado. -Siguen siendo perseguidos por el Gobierno mediante la @fiscal_es. Luis Gonzalo Segura (@luisgonzaloseg) December 31, 2020   A Catalunya ja hi ha bústies ètiques En el cas de les institucions catalanes, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona ja fa temps que van implantar aquest sistema confidencial de denúncia. L'Ajuntament va ser pioner i l'any 2017 ja va habilitar un canal digital, confidencial i anònim, per alertar de casos de corrupció, el primer que es creava a tot l'Estat. L'any 2020, la Generalitat en va obrir un altre per avisar de males pràctiques internes, que depèn de la Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Segons dades dels Examinadors Certificats de Frau que van analitzar 2.400 casos de frau en un centenar de països, el 40 per cent van ser denunciats per persones que treballaven en les mateixes empreses i institucions.