Tres anys després, un altre temporal Gloria provocaria destrosses iguals o pitjors
Els experts denuncien que les actuacions que s'han fet no evitarien que es repetís una situació com la viscuda el gener del 2020
El 20 de gener de fa tres anys, el dia de sant Sebastià, un temporal de pluja, neu i fort vent va provocar una catàstrofe a tota la península i van morir tretze persones, quatre de les quals a Catalunya.
Amb vents de més de 100 km/h, pluges de 500 litres per metre quadrat i onades de 7 metres, la tempesta va destrossar platges i boscos, camins i vies fèrries, va desbordar rius i va malmetre infraestructures.
El Gloria va abraçar tot Catalunya, però es va acarnissar sobretot al delta de l'Ebre, les desembocadures del Ter i la Tordera, i el litoral del Maresme, la Selva i la Costa Brava.
Els experts en rius, canvi climàtic i erosió consideren que les solucions adoptades fins ara no garanteixen prou protecció davant d'aquest tipus de fenòmens meteorològics.
Diuen que la millor protecció és tenir rius per on baixin prou sediments perquè la costa sigui sòlida i pugui parar el cop dels grans temporals, encara que per això calgui renunciar a sobreexplotar-los.
La importància que baixin sediments pels rius
El temporal Gloria va causar destrosses enormes al Camp de Tarragona i el delta de l'Ebre, un dels ecosistemes més fràgils i vulnerables del país, que va quedar molt tocat.
El Ministeri de Transició Ecològica està creant sistemes de dunes a la platja de la Marquesa, a la barra del Trabucador i a l'illa de Buda per protegir la zona dels temporals.
Està assessorat per l'equip del professor Vicenç Garcia, de la Universitat Politècnica de Catalunya, però ell mateix reclama fer un pas més i alliberar els sediments retinguts als embassaments:
"Un delta és el resultat d'un riu que guanya la redistribució que fan les onades. Si això no ho fem, doncs ja no tens un delta. Necessitem sediments."
Els pantans de Mequinensa, Riba-roja i la Granja d'Escarp acumulen aquests sediments, vitals per a la supervivència del delta de l'Ebre. L'equip de Vicenç Garcia treballa per promoure solucions naturals i ara espera l'autorització de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per treure sediments dels embassaments i posar-los al riu.
L'administració espanyola assegura que el Pla de Protecció del Delta, que s'està a punt de publicar, inclourà moviments de sediments fluvials, però abans, diu Antoni España, cap del Servei Provincial de Costes, volen estar segurs del que fan:
"Abans de fer cap assaig s'han de tenir les garanties que el que es vulgui moure serà compatible amb totes les servituds d'aigua que té en aquest moment el riu Ebre: concessions d'usos de boca, d'ús industrial i d'activitats agropesqueres importantíssimes al final del delta de l'Ebre."
Per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la situació reclama urgència. La seva portaveu demana que s'hi actuï immediatament per impedir que la plana deltaica s'enfonsi encara més:
"No podem esperar, perquè és tard, perquè mos falta molt encara per estudiar com s'han de repartir, com han de baixar els sediments al llarg del riu."
📣El Glòria va mostrar la fragilitat del Delta de l'Ebre, tres anys després seguim reclamant solucions, aigua i sediments.
Defensa de l'Ebre (@PDE) January 17, 2023
📲: Divendres 20 Omplim les xarxes de reivindicació amb #SalvemLoDelta
📍Diumenge 22: 12h, Platja del Trabucador.#MésAiguaiSediments#loriuésvida pic.twitter.com/KC6bNyNF8z
La plataforma està fent diferents accions reivindicatives coincidint amb el tercer aniversari del Gloria.
A la Tordera, en canvi, el temporal Gloria va alliberar molts sediments. Gràcies a això les condicions de les platges de Malgrat de Mar i Blanes, on desemboca el riu, són millors que el 2020, com ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes.
"Totes les platges tenen més sorra de la que tenien fa tres anys com a conseqüència dels milions de metres cúbics de sorra que van sortir pel riu. I això el que vol dir és que estaria bé que tothom pensés que el que s'ha de fer és recuperar la funcionalitat de la Tordera perquè baixin més sediments."
Protegir el front marítim
L'altre punt d'actuació després de les destrosses del Gloria són els fronts marítims. A la desembocadura de l'Ebre, només s'han fet la meitat de les obres previstes.
Per ara, s'han mogut 170.000 metres cúbics de sorra, una quantitat que es considera insuficient per aturar un temporal com el Gloria.
El Ministeri proposa crear una franja litoral d'exclusió de qualsevol tipus d'activitat humana, una iniciativa que té l'oposició frontal dels arrossaires. Marc Bertomeu, portaveu de Molde, Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre, creu que el mar continuarà avançant i el problema es repetirà d'aquí uns anys:
"Això d'aquí 10 o 15 anys el mar ja s'ho haurà menjat i què farem, tornarem a anar 300 o 500 metres enrere i sempre així, fins que arribem als Ports?"
Deures pendents
El canvi climàtic ja ha començat a provocar fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, pluges intenses i sequeres. Episodis com el Gloria deixaran de ser inhabituals i les conseqüències de l'escalfament global es notaran a tot el planeta.
Annelies Broekman, investigadora del CREAF especialitzada en aigua i canvi climàtic, lamenta que les administracions no n'hagin pres nota, i continuïn explotant rius i aqüífers, i planificant infraestructures sense tenir prou en compte el nou context climàtic:
"Desafortunadament, encara no hem après la lliçó. Encara que hem entès moltes coses, no hem sabut encara posar-hi remei, i estem utilitzant eines i conceptes de gestió del segle passat."
Vicenç Garcia rebla l'argument de la necessitat de preparar-nos:
"Si no ens posem una tireta, el cop encara serà més gros."
I, irònicament, lamenta que si ve un temporal amb la intensitat del Gloria l'únic que podrem fer, diu, és allunyar-nos de la costa i "pujar a la muntanya i mirar-ho des de dalt."
