
Quan la meitat dels alumnes són d'Ucraïna
A l'escola rural de la Portella, al Segrià, hi han arribat tretze criatures refugiades de la guerra, i ara la meitat dels alumnes del centre ja són d'origen ucraïnès
La Portella, un municipi del Segrià de poc menys de 800 habitants, és una de les moltes poblacions que ha acollit famílies d'ucraïnesos que han fugit de la guerra. Però té una història especial. A l'Escola Blanca de Vilallonga, de la Zona Escolar Rural Alt Segrià, la meitat dels alumnes són d'origen ucraïnès.
El centre té 44 alumnes agrupats en tres classes -parvulari, de primer a tercer de primària, i de 4t a 6è-, i en les darreres setmanes s'hi han matriculat tretze infants ucraïnesos. Malgrat que l'escola està habituada a rebre alumnes d'altres nacionalitats, ha activat un pla d'acollida per poder atendre les seves necessitats, sobretot emocionals, com explica la directora del centre, Sònia Medrano.
"El que s'ha de fer primer de tot és una acollida emocional important. Hem de donar eines perquè es trobin adaptats a la cultura catalana i a la llengua, però és molt important no desvincular-los de la seva llengua ni del seu entorn."

Algunes hores fan classe amb la resta de companys, com a les assignatures de matemàtiques, música, anglès i educació física; però altres estones aprenen català a l'aula d'acollida. Maria Prunera, mestra d'aquesta aula, els dona les primeres eines perquè puguin expressar-se i explicar què volen o necessiten.
"Els expliquem les normes bàsiques de l'escola, vocabulari de rutines, de quin dia fa, quin dia és avui, com ens sentim avui, el nostre nom, què ens agrada... Començar des de la base."

Els millors referents, els alumnes
La majoria dels nouvinguts tenen família i amics d'origen ucraïnès, que estudien a la mateixa escola. L'Ostap explica que els fan de traductors i els ajuden amb les indicacions de la mestra.
"Estic traduint què diu la senyoreta i què li volen dir ells a la senyoreta: que volen anar al lavabo."
Tothom hi posa el seu granet de sorra. La Sofia, per exemple, els ajuda amb el català i amb les feines de l'escola.
"Ajudo a parlar en català, en castellà i ajudo a fer els deures."

La història que hi ha darrera d'aquests infants és molt dura. El Pavlo té 5 anys i va arribar a la Portella fa dues setmanes amb la seva germana Olga, d'11, i la seva família. Van travessar Europa en autocar fins arribar a Catalunya. L'Olga es connecta cada dia amb el telèfon amb la seva mestra i els companys de la seva classe d'Ucraïna, però diu que li agrada viure a la Portella.
"M'agrada la Portella. M'agrada viure en aquest poble perquè a mi no m'agraden les ciutats o els pobles grans."
La Portella, un municipi multicultural
En aquesta escola de la Portella el 70% dels alumnes són d'origen estranger. Els infants ucraïnesos conviuen amb alumnes de Romania, Moldàvia i el Senegal.

Dues grans empreses fruiteres atreuen famílies d'altres indrets que ja han fet de la Portella casa seva. A poc a poc, aquest petit racó del Segrià es convertirà també en la llar dels tretze nens i nenes que han pogut escapar de l'horror de la guerra.
