L'últim majordom de Peralada: "Havíem de ser cecs, sords i muts"

El castell de Peralada, a l'Alt Empordà, va ser residència de diverses famílies durant els segles XIX i XX. Però els majordoms van ser tots de la mateixa família, des del 1883 fins que es va obrir el casino. Pere Costa Johera va ser l'últim majordom del matrimoni Mateu-Suqué i els seus descendents, els actuals propietaris. Està a punt de fer 100 anys i recorda la feina que feia: "La principal feina era obrir les portes al matí i tancar al vespre. I quan hi havia els senyors estàvem al seu servei. Els portàvem begudes, retiràvem els cendrers plens..." Pere Costa Johera, l'últim majordom de Peralada (Catalunya Ràdio / Laia Claret) Una feina d'atenció constant i que en la majoria de vegades suposava haver de pujar i baixar escales diverses vegades. "Jo estava a la planta baixa, pujava al segon pis a veure què volien. I després tornàvem a baixar a agafar el que volien. O sigui, que un got d'aigua suposava pujar i baixar dues plantes dues vegades." I a la família, tenen tres indicacions clares per ser un bon majordom: "Quan entràvem a l'habitació dels senyors amb les visites, ells no paraven la conversa que tenien. Per tant, havíem de ser sords, cecs i muts." El servei del castell de Peralada, amb el cotxe dels senyors (Josep Costa Serra) Nissaga de majordoms El primer majordom de la família va ser Pere Costa Cros, a partir del 1883, que va estar al servei de la família Rocabertí, del marquès de la Torre i de Damià Mateu. El seu fill Josep Costa Serra va ser el següent i va treballar a les ordres de Damià Mateu i Miquel Mateu. Josep Costa Serra era un apassionat de la fotografia i va documentar la vida del castell i del poble durant més de 50 anys. Foto de família dels majordoms del castell de Peralada Ara un llibre basat en les seves fotografies, titulat "Una nissaga de majordoms al castell de Peralada. La mirada fotogràfica de Josep Costa Serra (1895-1976)", de Marc Faro Costa, Anna Teixidor Colomer i Josep Teixidor Planas, recorda la història viscuda per aquesta família i per la població. Ha guanyat el premi Carles Rahola al millor projecte periodístic atorgat pel Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona. Carrer de Sant Joan, de Peralada (Josep Costa Serra) Milers d'imatges L'extensa obra fotogràfica de Josep Costa Serra permet documentar el paisatge urbanístic, geogràfic i humà de Peralada durant la primera meitat del segle XX. La major part del fons està dipositat a la Biblioteca del Castell de Peralada. Hi ha 3.000 negatius en forma de plaques fotogràfiques de vidre. Manobres treballant a la teulada del castell (Josep Costa Serra) La resta del fons és a casa de Pere Costa Johera, i hi ha més de mil negatius en pel·lícula que corresponen a imatges de persones fotografiades. En molts casos eren fotografies per obtenir el salconduit, el document expedit per l'autoritat que permetia circular pel territori.

L'últim majordom de Peralada: "Havíem de ser cecs, sords i muts"

Un llibre recull imatges del poble i de les tres generacions de la mateixa família que van treballar al castell fins que va convertir-se en casino