Les noves veïnes de Barcelona ja pasturen

L'Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Consorci del Parc de Collserola, ha començat la prova pilot de tenir un ramat de xais i cabres pasturant per la vessant de Collserola. La intenció és que mantinguin el sotabosc net per reduir el risc d'incendis a les zones a tocar de la ciutat. En total, són 300 xais i cabres que pasturaran des de l'abril fins a finals de juny i que van arribar el dia 6 d'abril, procedents de la serra de l'Obac, al Bages. El ramat es mou per la zona d'Horta, per la Solana de Collserola, i se'ls ha construït una pleta on passen la nit. Com s'ha aconseguit fer pasturar un ramat? No és el primer ramat que es mou per la serra, ja n'hi ha quatre. Però sí que és el primer que pastura pel terme municipal de Barcelona, tot i que les ordenances municipals prohibeixen que hi hagi negocis de bestiar. La fórmula que ha trobat l'Ajuntament perquè els xais i cabres entrin al terme municipal és una transhumància temporal. El ramat és del pastor David Sánchez. Normalment pastura a la serra de l'Obac, ara ho fa a Barcelona a canvi d'una remuneració econòmica. 300 xais i cabres pasturen per la vessant barcelonina de Collserola (Montse Poblet / Catalunya Ràdio) L'objectiu de la prova pilot és ajudar a netejar les zones properes als habitatges, segons Mireia Abril, tècnica de Parcs i Jardins. "La idea és començar a introduir els ramats perquè pasturin a les zones de franges. Les franges forestals són les que queden entre les zones urbanitzades i el parc, de manera que facin la neteja del sotabosc i de la càrrega llenyosa, que fa que hi hagi més perill d'incendi en tota aquesta zona." En David, el pastor, està convençut que si xais i cabres pasturen el risc d'incendis a tocar de Barcelona baixarà considerablement. "Es mengen la matèria orgànica, tota la matèria vegetal se la mengen i la caguen. Estic d'acord que en un bosc brut s'ha de passar, primer, per la mà humana, i després, s'hi haurien de passar els ramats. Anar netejant el bosc un any rere l'altre no és prevenir incendis. Jo passejo pel bosc cada dia." Els reptes d'introduir un ramat en una zona urbana Es tracta de veure com conviu el moviment del ramat amb la intensa activitat que hi ha en aquesta zona del parc, per on passen ciclistes, excursionistes, cotxes, etc. En David creu que la convivència serà el més complicat. "Ni idea de què passarà. Estic cagat. Per a mi el més senzill seria que si veieu el ramat aneu a passejar el gos a un altre lloc. És el que em surt dir-vos." Les zones de pastura ja estan senyalitzades amb cartells on es demana que es portin els gossos lligats i que la gent no s'acosti a menys de 10 metres del ramat. Un dels reptes és la convivència del ramat amb els ciutadans El director del parc de Collserola, Raimon Roda, és partidari d'anar introduint canvis, com el que suposa el ramat, que qüestionen el concepte que fins ara hem tingut de les ciutats. "La ciutat moderna era una idea molt preconcebuda de com havia de ser la modernitat, i els animals no hi entraven. Estem veient que anem cap a altres models de ciutat, més biociutats, unes ciutats més verdes... Per tant, hem de tornar a integrar coses que s'havien fet, però que ja no es feien, per exemple, les ovelles. Això és un cas. Que les abelles tinguin ruscos, n'és un altre." El parc es gasta anualment 1.500.000 d'euros per prevenir incendis i confia que amb els xais i les cabres la factura es redueixi.

Les noves veïnes de Barcelona ja pasturen

Un ramat de xais i cabres pastura per Collserola per prevenir incendis