La transhumància ja es fa amb camions

Continua el declivi de la transhumància al Pirineu. Ara que s'acaba la temporada de pastura, els ramaders recullen els animals que havien esquivat la calor de l'estiu per buscar herba fresca i els porten de nou a les valls. Un procés que cada cop es fa més amb camions i menys a peu, seguint els camins tradicionals. Un exemple d'això és el cas, per exemple, de les més de 1.200 vaques que han passat l'estiu a la muntanya de Llessui (Sort). Al voltant d'una trentena de ramaders d'arreu del Pirineu català s'han arribat aquest començament d'octubre a Llessui per recollir les vaques que han passat l'estiu en aquest nucli del Pallars Sobirà. Amb l'arribada del fred, les vaques tornaran a les explotacions dels seus propietaris (ACN/Marta Lluvich) Pastures fresques La vall d'Àssua, i de manera particular la muntanya de Llessui, és una de les zones més valorades pels ramaders catalans per portar-hi animals, per les seves 4.000 hectàrees de terreny amb formes arrodonides i sense arbres. Això ofereix unes condicions òptimes pel maneig del bestiar. Així, a més d'aquestes 1.200 vaques, aquest estiu també ha acollit 4.300 ovelles i 300 exemplars de cavall pirinenc català. Josep Anton Canudes, ramader del Berguedà: "És una muntanya molt bona, pelada i sense arbres, i a més hi ha un camí que la rodeja. Els animals es veuen molt bé, i a més hi ha herba fresca i pastures molt bones. Ah, i sobretot, hi ha un molt bon pastor!" I és que durant tots aquests mesos els animals no han estat sols a la muntanya: un vaquer, l'Albert Baqueró, els ha vigilat. Baqueró ha viscut durant aquest temps a la cabana del vaquer, situada a 1.900 metres d'altitud, i ha estat l'encarregat de comunicar qualsevol incidència al ramader. Aquest estiu, però, tot ha anat bé, explica: "Aquest estiu hi ha hagut molta sequera, però per sort les pluges d'agost han anat molt bé, al final ha estat molt bona temporada." Ramaders de vaques i gossos d'atura a Llessui (ACN/Marta Lluvich) Els ramaders de Llessui han portat tota la vida els animals a aquesta muntanya. D'altres ja fa força anys que hi van. És el cas de Pere Rosell, de Bellver de Cerdanya: "Hem ha triat aquesta muntanya per les condicions que ofereix de maneig, sense cap arbre, i per poder comptar amb el vaquer durant tot l'estiu per qualsevol imprevist." Els motius que porten als ramaders a pujar animals a la muntanya de Llessui són diversos. Però tots afirmen estar molt satisfets. Vaques pasturant per Llessui (ACN/Marta Lluvich) Isidre Aluju, ramader de Guils de Cerdanya, ha dit que és el primer any que porta els animals a Llessui a causa de problemes burocràtics amb França, on els portava fins ara: " Allí cada cop ens posen més traves... aquí les condicions de la muntanya i el bon tracte que hem rebut fan la diferència: l'any vinent hi tornarem." Per Sant Miquel els pastors ja van recollir les ovelles, i a partir del 6 d'octubre va ser el torn de les vaques. Per fer aquest procés, els ramaders es troben a la cabana del vaquer i recorren la muntanya per reunir totes les vaques i conduir-les fins al poble per triar-les. Allà, cada ramader separa els seus animals, els carrega en camions i els porta cap a casa. Més camions, menys caminades La Transhumància està en declivi. És un fet, tot i les iniciatives que intenten fer-li una respiració assistida. El canvi climàtic, i la conseqüent sequera, fa que cada cop hi hagi menys terrenys disponibles, i les distàncies són llargues. El problema principal, però, continua sent la falta de relleu generacional. Així, cada cop són menys els ramaders que tornen amb els animals a peu pels camins transhumants. Si bé encara n'hi ha alguns, solen fer-ho per a trajectes curts. Però quan s'ha d'anar lluny, hi ha una tendència cap a aquest tipus de transhumància, més motoritzada. En aquest cas, molts dels ramaders que porten animals a Llessui són d'altres comarques, i per tant s'imposen els vehicles. Ramaders el dia de la tria, un cop reunit el bestiar (ACN/Marta Lluvich) El dia de la tria, el vaquer, des de la cabana, distribueix els ramaders per la muntanya per conduir tots els animals fins a un punt pla i ample (Terra Llarga). Des d'aquest punt, la vacada baixa fins a prop del poble, a 1.400 metres, on els camions esperen per carregar. Els ramats més propers marxen cap a casa caminant i la resta ho fan amb camions. Aquest estiu ha estat tranquil: els animals han tingut molt menjar (abundant herba fresca) i tornen cap a casa grasses. Això ha fet que enguany les vaques es resistissin, més que d'altres anys, a baixar muntanya avall. Camions a punt per a carregar els ramats (ACN/Marta Lluvich) Però recollir-les s'ha de fer en aquestes dates per evitar ser sorpresos per una nevada primerenca, tenint en compte que la setmana passada ja va nevar a partir dels 2.000 metres d'altitud. Les vaques, totes amb ramada, abandonen les pastures d'alta muntanya, per tornar cap a casa. I ho fan, com cada cop és més habitual, en camions.

La transhumància ja es fa amb camions

El retorn dels animals del Pirineu a les valls cada cop es fa menys a peu pels camins tradicionals