Les Garrigues Altes, una agrupació de set petits municipis de les comarques de Lleida formada per Bellaguarda, Bovera, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, el Soleràs i els Torms, és l'indret del país més colpejat pel despoblament. En els últims 20 anys, ha perdut un de cada quatre veïns, el 24,1% del total de població, i això en unes poblacions en què ara hi viuen poc més de 2.200 persones. El despoblament, doncs, és evident. Això és la Catalunya buidada.

Per mirar de revertir aquesta tendència, cal retenir els joves als pobles i, a més a més, atraure nous veïns. És per això que el govern ha decidit implantar-hi una prova pilot amb actuacions concretes, amb polítiques de millora de la connectivitat, l'habitatge, els equipaments i els serveis, és a dir, allò que es considera fonamental per no haver de marxar.  
 

Habitatge per a joves

Bellaguarda, amb 292 habitants; Bovera, amb 261; la Granadella, amb 705; Granyena de les Garrigues, amb 154; Juncosa, amb 297; el Soleràs, amb 337, i els Torms, amb 145, han detectat una problemàtica comuna: els joves que volen emancipar-se no troben oferta d'habitatge al poble i es veuen abocats a marxar a nuclis més grans.

Per això una de les línies d'actuació del pla pilot és rehabilitar edificis municipals i adequar-hi habitatges adreçats, sobretot, al jovent. La previsió és que les obres estiguin enllestides el 2023.

 

A Bovera es reformarà l'edifici de l'antic forn de pa, al Soleràs l'antiga casa del metge, a Juncosa l'antic edifici de l'Ajuntament i, a la Granadella, els antics habitatges dels mestres. Una iniciativa que cal potenciar, com destaca l'alcaldessa de la Granadella, Atzavara Noguera.

"Actualment ens trobem en un coll d'ampolla. No podem rebre noves famílies i no podem facilitar que els joves que tenen ganes de romandre al poble s'hi puguin quedar."

A Bellaguarda s'hi construirà un equipament amb biblioteca i allotjaments dotacionals per donar resposta a les necessitats de residència temporal de col·lectius amb dificultat d'emancipació.

Fibra òptica, planejament urbanístic i transport

Però perquè els joves s'instal·lin o es quedin en aquests pobles, no n'hi ha prou amb l'habitatge. Per això dins del pla del govern s'invertiran 2,3 milions d'euros perquè els set municipis disposin de fibra òptica el 2024 i es farà un estudi per millorar les connexions amb transport públic entre els diferents municipis i amb les capitals de comarca més pròximes.

El govern, per boca del secretari d'Estratègia del Departament de la Vicepresidència, Xavier Fornells, diu que està compromès a garantir l'equitat i la generació d'oportunitats en zones que estan en risc.

"Comencem per l'ordenació de territori, l'habitatge, el desplegament de fibra i el transport. Hem de fer un esforç seriós de reequilibri territorial perquè, si no, el país no tirarà endavant."

També es vol impulsar un planejament urbanístic comú per als set municipis que els doti d'un planejament adaptat a les necessitats dels nuclis rurals. A més, es farà una diagnosi del paisatge i el patrimoni dels nuclis urbans de la zona.

Si tot això funciona a les Garrigues Altes, s'estendrà a altres zones del país que perden població com les Garrigues Baixes; l'entorn d'Organyà, a l'Alt Urgell; el Segrià Sec; l'àrea de Cardona, al Bages; i a la zona de Flix i Ascó, a la Ribera d'Ebre.

Atraure el jovent amb pràctiques universitàries

Aquesta és una altra iniciativa per promoure el retorn o l'anada dels joves al món rural. És el programa "Odisseu" , també engegat pel govern, que ofereix aquest any una xifra rècord de 180 vacants a estudiants universitaris que vulguin fer les pràctiques en empreses situades en comarques rurals.

Es tracta, segona la responsable del programa, Mireia Forn, de donar oportunitats de retorn un cop acabats els estudis.

"Marxen a estudiar a les universitats i, molt sovint, no tornen o pensen que no poden tornar a treballar al món rural. Volem fer-los veure que al món rural també es poden desenvolupar carreres poblacionals."

Les pràctiques acadèmiques es poden fer en una trentena de comarques de Catalunya. Els últims anys han aconseguit una inserció laboral del 20%, és a dir, dos de cada deu joves que fan pràctiques al territori s'hi queden definitivament.