La meitat dels pobles de Catalunya, sense caixer automàtic
Els pobles es queden sense oficines bancàries ni caixers automàtics (Unsplash / Edoardo Soares)
Catalunya al dia

La meitat dels pobles de Catalunya, sense caixer automàtic

Lleida és la demarcació més afectada per la falta d'oficines bancàries i caixers automàtics als seus municipis

Pere-Joan Àlvarez, Albert Requena, Montse Jené Actualitzat

210.000 ciutadans de Catalunya no poden retirar diners al seu lloc de residència. Dels 947 municipis catalans, n'hi ha 443 que no disposen d'una entitat bancària ni tan sols d'un caixer automàtic, segons un informe del Banc d'Espanya. Els seus habitants, per tant, es veuen obligats a traslladar-se a algun poble veí per poder tenir diners en efectiu, amb el problema que això comporta sobretot a la gent gran.

El tancament d'oficines i la retirada dels caixers va començar en els pobles més petits, però avui ja afecta la meitat dels municipis catalans. Moltes d'aquestes localitats que han quedat desassistides tenen una població envellida i, per tant, poc avesada a fer operacions en línia. D'aquesta situació també se'n ressent el comerç, per la dificultat dels turistes a accedir a diners en efectiu per fer pagaments de petites quantitats.

Lleida: 130 municipis sense serveis bancaris

Les terres de Ponent són les que més es ressenten de l'eliminació de caixers i sucursals. Amb 231 municipis, n'hi ha 130 de desassistits. Això afecta 38.500 ciutadans, el 8,8% de la població.

La meitat dels pobles de Catalunya, sense caixer automàtic
A Ivars de Noguera han d'anar fins a Alcarràs per treure diners (Wikipedia)

Una d'aquestes localitats és Ivars de Noguera, de prop de 300 habitants. Temps enrere havia tingut un caixer automàtic i fins i tot un servei ambulant, recorda la tinent d'alcaldia Montse Bernat:

"Un cop a la setmana venia una furgoneta del banc i la gent treia o posava els diners, el que li fes falta."

Els residents d'Ivars han de recórrer els 3,2 km que els separen d'Alfarràs per accedir a un caixer automàtic, tot un trasbals per a la gent gran, diuen algunes veïnes.

"Jo tinc cotxe, vaig a Alfarràs, vaig on sigui a buscar un caixer. Però fa falta aquí, perquè hi ha molta gent gran que com ho farà, si no té cotxe o no pot conduir?"

"Trobaria que estaria molt bé tenir un caixer perquè aquí hi viu gent molt gran, gent que no té cotxe o que no es pot desplaçar."

"Aniria bé. Aquí no hi ha cap banc, hem d'anar a Alfarràs, i ens aniria molt bé que no ens calgués anar-hi."

La falta de serveis bancaris arriba al punt que el bar del poble no té ni un datàfon, explica la senyora que el regenta.

"Jo, per mi, si hi hagués un caixer millor perquè aquí ve molta gent per pagar amb targeta i jo no tinc per pagar amb targeta. Han de pagar amb Bizum o en efectiu. O sigui que si hi hagués un caixer, que poguessin anar a treure diners, aniria de meravella."

Els joves, en canvi, no troben a faltar el caixer perquè no tenen costum de pagar amb diners i si convé, es desplacen a Alfarràs.

Girona: 123 municipis sense un caixer automàtic

A les comarques gironines, hi ha més de la meitat de municipis sense serveis bancaris: de 221, només 98 tenen manera de retirar diners. El 7,9% de la població, uns 61.500 habitants, que hi ha en els altres 123 municipis s'ha de buscar la vida.

Navata, a l'Alt Empordà, Sant Jaume de Llierca, a la Garrotxa, o Llanars, al Ripollès, són alguns dels pobles gironins que busquen una alternativa a l'absència d'un caixer automàtic.
 

A Navata, l'Ajuntament va arribar a fer una consulta popular per saber si els veïns volien que el consistori invertís 12.000 euros anuals per llogar un caixer automàtic. Finalment, però, es va descartar la proposta i van decidir que obtindrien els diners en metàl·lic a través del servei de Correus.

La meitat dels pobles de Catalunya, sense caixer automàtic
En aquest local de Sant Jaume de Llierca hi havia l'últim caixer automàtic

A Sant Jaume de Llierca, l'Ajuntament ho té tot a punt per treure a concurs el lloguer d'un caixer i evitar que els veïns hagin d'anar a Olot. L'alcalde, Jordi Cargol, creu que el caixer nou podria estar operatiu d'aquí a uns pocs mesos.

"La intenció és, abans que s'acabi l'any, poder treure a licitació el concurs públic que reguli l'adjudicació d'un caixer automàtic."

Llanars també ha perdut l'únic caixer automàtic que hi havia al poble i que donava servei als veïns, però també als turistes d'aquesta zona de la vall de Camprodon i de l'estació de Vallter 2000. L'Ajuntament està negociant que el tornin a instal·lar, explica l'alcalde, Amadeu Rosell.

"A nosaltres ens interessa molt tenir un caixer, perquè tenim una població ja molt gran que els és difícil traslladar-se a Camprodon. Per tant, estem negociant amb La Caixa per veure com podem resoldre tornar a tenir un caixer."

Els alcaldes insisteixen que la desaparició de serveis bancaris perjudiquen sobretot les persones grans. Són municipis amb molta població envellida, que se sent discriminada respecte a la de les ciutats més grans.

Tarragona: la meitat dels municipis sense poder retirar diners

De les 184 localitats de la demarcació, n'hi ha 91 sense oficina bancària ni caixer automàtic. Afecta prop de 45.500 persones, el 5,6% de la població.

El cas més escandalós va saltar aquest estiu a Calafell, amb una població de 26.700 habitants, quan es va anunciar el tancament simultani de tots els serveis bancaris i financers.

Calafell té tres nuclis de població importants: Calafell poble, Calafell platja i Segur de Calafell. Els tres bancs que hi tenien oficines n'han tancat unes quantes i ara mateix a Calafell poble no es pot treure diners de cap entitat. Aquest setembre, CaixaBank va retirar l'únic caixer que hi quedava i va posar una gran oficina entre el poble i la platja.

La meitat dels pobles de Catalunya, sense caixer automàtic
CaixaBank ha instal·lat una oficina entre el poble i la platja (ACN / Aina Martí)

Un cop més, els grans perjudicats són les persones grans, explica el Frederic, un veí del municipi:

"És una falta de respecte al poble i a la gent. Quin respecte tenen aquestes institucions per la gent que si no hi ha negoci, no hi ha servei?"

A Segur de Calafell, BBVA i Banc Sabadell han tancat les oficines i els caixers, i només han deixat els de Calafell platja, uns quants quilòmetres enllà. A Segur només hi queda una petita oficina de CaixaBank, que també va estar a punt de marxar. Dos dels negocis que hi ha al costat ho han notat, expliquen la Dolors, del Forn Vilamajó, i l'Alejandra, de la botiga de fotos:

"Aquí s'ha notat molt, hi havia més moviment de gent que venia a les caixes, i ara està tot més parat."

"Hi ha menys moviment de gent, es nota. Venia molta gent al banc i ara ja no."

L'Ajuntament de Calafell va fer gestions per evitar els tancaments i al juliol tots els grups municipals van fer una protesta unànime en el ple del mes de juliol.

Barcelona, la menys perjudicada

Les comarques de Barcelona no han notat tant el tancament d'oficines i caixers. Tot i així, hi ha 99 de 212 municipis que no en tenen, amb una població afectada de l'1,1% i 63.500 habitants.

A la ciutat de Barcelona, les oficines bancàries s'han reduït en deu anys a més de la meitat. L'any 2011 n'hi havia 1.756. Ara en són 637 i això suposa que n'han tancat el 58%. En aquest temps, han desaparegut algunes caixes d'estalvis, hi ha hagut fusions d'entitats financeres i s'ha consolidat la banca online, cosa que explica el tancament de moltes sucursals. Amb la pandèmia s'ha accentuat aquesta tendència, ja que entre gener i juny d'aquest any n'han desaparegut prop d'un centenar.
 

 
Anar al contingut