La tercera campanya d'excavacions a l'assentament ibèric del Vilar ha posat al descobert nous indicis sobre la magnitud d'aquesta ciutat i la importància que podria haver tingut en el seu temps.

Es tracta d'una ciutat ibèrica que tindria entre 7 i 8 ha i que podria haver acollit més de 5.000 persones. Estava protegida per una muralla de 8 m d'amplada i un fossat de 5 m de profunditat i 14 d'amplada. La configuració urbana i les defenses del jaciment són semblants a les identificades a la ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Durant la campanya del 2022 es van excavar els nivells d'incendi i destrucció de dues cases, i es van trobar projectils de pedra, probablement llançats per l'exèrcit cartaginès d'Anníbal Barca durant l'estiu de l'any 218 aC.

Enguany s'han documentat els nivells més antics d'aquestes cases, datats dels segles V-IV aC. S'ha descobert un segon carrer, de 6 m d'amplada, amb una pavimentació excepcionalment ben conservada i on s'han localitzat dues sitges d'emmagatzematge cobertes amb la seva tapadora, una llosa de pedra circular. Entre els dos carrers identificats fins ara s'ha pogut delimitar un barri amb més de 16 cases.

El responsable de l'excavació, l'arqueòleg de la UB Jaume Noguera, remarca que el més important ara mateix serien les grans dimensions de la ciutat.

"És la ciutat ibèrica més gran de Catalunya després d'Ullastret. En el futur ja veurem quina extensió té, però per posar-ho en comparació, si ningú dubta de la importància d'Empúries, que ben just té una hectàrea d'extensió, aquí estem parlant de gairebé 7 o 8 hectàrees. Seria una de les ciutats de l'antiguitat més grans del nord-est peninsular."

Amb aquestes intervencions, la superfície descoberta de l'assentament arriba als 2.000 m², amb prou feines un 3% de la superfície total de la ciutat, ubicada al nord de l'actual estació de Valls. Les restes són en uns terrenys privats i l'Ajuntament treballa per adquirir-los i poder museïtzar l'espai. Ara no es pot visitar.

Les enormes dimensions i les característiques del sistema defensiu, la gran extensió del nucli urbà, les inscripcions ibèriques sobre làmines de plom, l'entitat dels carrers, les grans dimensions de les cases o el fet d'haver estat atacada i destruïda en la Segona Guerra Púnica fan que els investigadors creguin que la ciutat ibèrica del Vilar és l'antiga Kissa, la ciutat més gran de Cossetània, que recullen algunes fonts escrites.

La investigació es desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Cossetans, en el marc dels projectes "Caracterització social i funcional dels assentaments urbans de la Ibèria septentrional" i "El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l'època romana republicana", del Departament de Cultura de la Generalitat. El jaciment del Vilar és el més important de la demarcació de Tarragona i un dels més grans de Catalunya, després dels d'Ullastret i Burriac.