El consum de biomassa per escalfar-se i tenir aigua calenta, i el nombre d'instal·lacions que fan servir aquest combustible, s'ha multiplicat per set en els últims vuit anys a Catalunya. També s'ha incrementat el consum de llenya per la proliferació de llars de foc i una eficiència més elevada de les calderes que fan servir troncs. Ara, amb l'alça dels preus de la resta de combustibles com el gas o el gasoil es preveu que el consum de biomassa provinent de la gestió dels boscos pugui augmentar. Llenya de les Guilleries a punt de comercialitzar (Albert Requena López) ​El nombre de calderes de biomassa instal·lades a Catalunya el 2012 era de 541, mentre que el 2020 es va arribar a les 3.911, set vegades més. Això ha comportat que també es multipliqui per set la potència tèrmica que s'ha produït, de 48 megawats el 2012 a 354 el 2020, segons dades de l'Observatori Forestal de Catalunya. La serradora de Forestal Riudecòs, a les Guilleries (Albert Requena López) La professionalització i mecanització de les empreses forestals ha permès millorar el rendiment econòmic dels boscos, donant sortida a fusta que avui en dia encara té poc valor econòmic. Jordi Puigdevall, propietari de l'empresa Forestal Riudecòs, d'origen familiar, a Joanet, a les Guilleries. "​Quan es va començar a parlar de biomassa tothom en parlava, però pocs sabíem què era. Vam començar de zero i ara sabem què vol dir exactament l'estella de biomassa, en sabem les mides, les qualitats, els tipus de calderes que en consumeixen. Cada vegada les calderes son més eficients i tot plegat fa que els últims vuit o deu anys hi hagi hagut un increment de sis a set vegades la capacitat de potència de megawatts a través de l'estella de biomassa." ​ Analitzant l'estella per a calderes de biomassa a Forestal Riudecòs (Albert Requena López) ​Puigdevall destaca, però, que el seu principal producte és la llenya, que destina sobretot a l'exportació al sud de França perquè li paguen més bé. Tot i això, si bé fa uns cinc anys exportava un 90 per cent de la producció, ara ens assegura que no en pot exportar tanta perquè se n'ha disparat el consum intern. ​​"Estem entrant en el mercat d'aquí i estem venent força. Hi va haver un moment que exportàvem un 90 per cent de llenya, i ara hem baixat a un 60 o 70 per cent gràcies al fet que el preu al mercat d'aquí també ha pujat. Una cosa que a nosaltres també ens interessa, perquè el mercat és més proper i diversificar sempre és interessant." ​A banda de la llenya, l'estella i el pèl·let són els diferents tipus de combustible que utilitzen les calderes de biomassa. Més empreses que generen més llocs de treball​ Serradora Forescat a Ribes de Freser (Albert Requena López) I amb l'increment del consum han sortit altres empreses, com ara Forescat de Ribes de Freser, propietat de l'Èric Ribas. Va començar fa vuit anys i ara, amb 5 treballadors, ja arriba a comercialitzar 600 tones de llenya, tant a la comarca com a la resta de Catalunya. "Hem tret un producte nou que son bosses de llenya. Ens hem posat dins de diferents supermercats i gasolineres i podem distribuir pràcticament a tot Catalunya, però a granel treballem sobretot en àmbit comarcal." ​Igual que en Jordi Puigdevall, l'Èric destaca la gestió forestal com una fórmula mediambiental del tot efectiva per a la conservació dels boscos. "Quan han passat uns anys i has fet unes neteges d'aquestes, treure arbres petits i torts, lògicament arriba un moment que només queden arbres bons. Llavors es fa una tallada de disseminació. Tallem uns quants arbres d'aquests que son més bons, que és una fusta molt més rendible tant per l'empresa com per al propietari, i fem que en quedin uns quants perquè es pugui regenerar el bosc. Quan el bosc es regenera, tornem a començar el cicle." Estalvi de costos per escalfar-se El consum de biomassa per produir energia calòrica permet, en la majoria de casos, reduir a la meitat els costos energètics. És el cas de l'Ajuntament de Ribes de Freser, un dels pioners de Catalunya a instal·lar una planta de biomassa per escalfar edificis municipals. A banda de la rendibilitat econòmica, el regidor d'Urbanisme, Joan Albamonte, destaca els llocs de feina que això genera. ​"La biomassa té l'avantatge que és més econòmica, però després també té l'avantatge de la feina. És a dir, per produir un megawatt amb estelles necessites set persones treballant, es genera més feina i, per tant, més mà d'obra que no pas un altre tipus de tecnologia com podria ser la solar." Calderes de biomassa a la central de Ribes de Freser (Albert Requena López) ​L'alcaldessa, Mònica Santjaume, reconeix que ja han tingut peticions per ampliar la xarxa de calor per biomassa cap al nord del poble per servir altres hotels i les instal·lacions del Cremallera de Núria. "Per tant, tant si l'interès per poder-la estendre bé de l'Ajuntament o d'un extern a nivell d'empresa hi ha espai per poder-s'hi connectar. Seria un error per part del consistori no acceptar-ho." ​​Actualment, a Ribes de Freser la planta de biomassa dona servei a les escoles, el casal d'avis, la residència geriàtrica, el Pavelló esportiu i el CAP així com a quatre hotels del sud de la població. Exterior de la central de biomassa de Ribes de Freser (Albert Requena López) ​