Els petits ramaders, en perill d'extinció a Catalunya

Les explotacions ramaderes familiars estan amb l'aigua al coll. Algunes han hagut de plegar. D'altres, fan tota mena d'equilibris per tirar endavant, però els està costant molt. Obligats a tancar Martina Marcet és una jove ramadera de la Nou de Berguedà que fins fa poc tenia un negoci de pollastres ecològics. Cal Roio, la seva petita granja, no ha pogut resistir l'encariment del pinso, la principal despesa que generen els pollastres, que en només un any ha estat del 40%. Paral·lelament, les vendes també han caigut entre un 20 i un 40%. No és que hagi perdut clients, sinó que també s'han vist obligats a gastar menys. La mateixa Martina explicava a les xarxes socials que no tenia cap altra sortida que tancar el negoci: Aquest fil ? és per explicar el tancament temporal de l'activitat avícola a Cal Roio, projecte que fa deu anys que tirem endavant. La situació actual ens fa replantejar de cap i de nou l'activitat. pic.twitter.com/PMWGrzVJCY Martina Marcet (@MartinaMarcet) October 7, 2022 Abans, ho va intentar tot. El primer cop que els cereals es van apujar va repercutir l'augment en el preu final, però després ja no s'hi va atrevir per por de perdre més vendes. Martina Marcet només manté un grapat de vaques per a autoconsum (Catalunya Ràdio / Nati Adell) També va reduir la producció, i fins i tot va renunciar al seu sou. Però ni així, i ara s'enfronta a un gran buit: "Cada matí sorties, posaves menjar a les vaques, anaves a fer els pollastres, a posa'ls-hi menjar, posa'ls-hi jaç... i ara tot això s'ha parat, ha desaparegut; ara està buit, tancat i la sensació també és una mica de buit nostre." El cas de Can Roio no és únic. La mateixa Martina exposa una situació generalitzada: "La nostra situació s'està donant a la majoria de petits projectes de productes agroecològics. Tothom s'està trobant en la mateixa situació. I l'opció és resistir." La nau on es criaven els pollastres, buida (Catalunya Ràdio / Nati Adell) La seva decisió ha estat tancar perquè s'ho ha pogut permetre, però recorda que hi ha altres casos en què això no és possible: "Si tu tens animals reproductors i has de mantenir unes mares no pots permetre't el luxe de deixar de vendre i esperar un moment millor." Martina Marcet té l'esperança que aquesta mala ratxa acabarà algun dia, però en el procés, diu, la vida dels que es dediquen a aquesta feina es farà més precària. Ara, a Can Roio només queden algunes vaques per a consum propi. Reinventar-se A Moià hi ha una petita explotació familiar de cria de cabres, Alpines de les Feixes, que també està passant estretors. Amb la pandèmia van haver de llençar molts litres de llet i per evitar-ho van demanar un crèdit per obrir un obrador i fer formatges. Francesc Molins va demanar un préstec per muntar un obrador de formatge (Catalunya Ràdio / Nati Adell) La pujada dels costos els ha posat de nou en una situació límit, explica Francesc Molins, el seu responsable: "Que si la guerra d'Ucraïna, que si la pujada de preus... Hem tornat a fer patapum, cap avall, però amb l'afegit dels préstecs. Llavors dius, bé, què faig? No et queda més que reinventar-te i anar aguantant. Jo no tinc pas previst tancar. No. Hem de buscar opcions." La seva recepta és carregar-se de paciència, reestructurar-se i canviar l'alimentació de les cabres perquè no els surti tan cara. Al bestiar que no produeix li donen palla, que abans era pràcticament regalada i ara la paguen a 70-80 euros la tona. Treure les cabres a pasturar redueix els costos de l'alimentació (Catalunya Ràdio / Nati Adell) Les cabres productives les porten a les pastures, però també en aquest cas estan de pega: "Si podem, sortim a pasturar més hores, malgrat que ara també ens trobem amb els entrebancs de la sequera que estem patint: un altre entrebanc més!" Tot plegat dibuixa un escenari ben incert, pel qual el ramader demana ajuda als poders públics: "Fins quan ho podrem aguantar? Si no canvien les coses ja ho veurem, perquè al final arriba un punt que ja no pots fer més. I ara és el que hem de fer entendre als polítics, als que ens governen, que han de ser ells els que en donin un cop de mà." Perquè si no, es demana Francesc Molins: "Amb què s'alimentarà la gent? Amb el que ve de fora?" Una situació generalitzada Les explotacions familiars del camp català s'ofeguen per un encariment dels preus abonat pel context internacional. Ara, assegura Jordi Armengol, responsable del sector ramader de la Unió de Pagesos, tot val el doble que fa un any. "Avui, per fer funcionar qualsevol explotació necessitem el doble de capital. Perquè l'alimentació, que representa una part molt important, l'estem pagant al doble, i estem pagant el doble el que val l'energia. I si no es troba finançament, moltes de les explotacions es veuran obligades a tancar." De fet, aquesta és la tendència dels últims 40 anys, en què Catalunya ha perdut el 60% de les explotacions agràries. El model familiar es va perdent en favor de les agroindústries. Les dificultats obliguen a reinventar-se i buscar noves vies de negoci, com elaborar formatge (Catalunya Ràdio / Nati Adell) Per Armengol, que tanquin les explotacions familiars suposa un risc per al territori. "El problema que tanqui una explotació familiar és que són explotacions que estan arrelades al territori. La riquesa que generen s'acaba quedant en aquest poble. Els treballadors es queden al poble i així podem mantenir les escoles, els metges, les botigues." Unió de Pagesos alerta que si s'acaba imposat el model industrial per als productes agrícoles, els pobles es buidaran encara més, els treballadors acabaran vivint a les ciutats, el camp perdrà teixit social i es modificarà la configuració del país.

Els petits ramaders, en perill d'extinció a Catalunya

L'encariment dels costos de producció, especialment del pinso i l'energia, posen els negocis familiars del sector contra les cordes