Els fills invisibles de les víctimes de feminicidis

L'actual sistema d'atenció als fills i filles de víctimes d'assassinats masclistes sovint els acaba revictimitzant, segons una recerca de la Universitat Rovira i Virgili. L'estudi exposa que hi ha problemes burocràtics que provoquen, per exemple, que una àvia, a qui li han matat la filla, tardi cinc anys a tenir la custòdia dels nets, o que acabin separant els germans de diferents edats. L'estudi de la URV ha implicat una trentena de professors (URV) Apunten que no hi ha teràpies personalitzades per assistir les víctimes. També constaten que l'accés als ajuts als quals tenen dret els infants orfes per feminicidi no es fan efectius. La investigadora en cap, l'antropòloga Eva Zafra, diu que el sistema actual invisibilitza l'impacte del feminicidi sobre altres persones més enllà de la víctima, com poden ser els fills i els familiars: "Hem evidenciat que manca un sistema de protecció efectiu que es focalitzi en els menors, des d'una perspectiva integral. Si preguntes a les famílies, la majoria et diran que tenen un sentiment d'injustícia i desprotecció. Se senten desemparats." Els jutjats no són espais amigables per als fills i filles de les víctimes (CCMA) La jurista Laura Roman també és una de les impulsores de l'estudi, que va arrencar l'any 2019, a través del finançament de l'Institut Català de les Dones. Destaca que tothom ha de ser conscient que l'atenció a la víctima és una carrera de fons que pot durar tota la vida i que les conseqüències dels feminicidis per als fills de les víctimes van més enllà dels minuts de silenci que es fan després de la mort de la mare: "De vegades tenim la sensació que amb la indemnització s'acaba la reparació que recau en els poders públics. Cal tenir present que són víctimes molt particulars, perden la seva mare, en molts casos, a mans de qui és el seu pare. Les seqüeles es poden allargar tota la vida." Estudi basat en casos reals La recerca ha comptat amb un equip de treball format per una trentena de professors i professores de l'àmbit jurídic, social, educatiu i de la salut. A més del treball de documentació, també han analitzat casos reals de feminicidis. L'estudi exposa que és necessari un abordatge integral de l'atenció a fills i filles de les víctimes (Pixabay/Ulrike Mai) Aquest és el cas de Luz Marina Rodríguez. Es va fer càrrec dels dos fills de la seva germana, víctima de la violència masclista. La van assassinar davant dels nens. Evidencia que el procés es converteix en una carrera d'obstacles des del principi: "Vam començar per anar a la Direcció General del Menor. El primer que ens diuen és que han de parlar amb el pare. Com que han de parlar amb ell? És l'assassí que va matar la meva germana davant dels nens i la meva mare." La sorpresa següent arriba quan descobreixen que el procediment per aconseguir la custòdia dels nens s'allarga molt. "En el nostre cas van tardar vuit mesos. Durant aquest temps els nens no tenen tutor legal, fet que dificulta tirar endavant tràmits tan simples com canviar-los d'escola, fer tràmits mèdics o fer-los el DNI." A l'estudi han participat entitats com Fundación Mujeres, Isonomia i Red Formma (CCMA) La Luz es dedica a ajudar altres persones que estan en la seva situació, a través de la Fundación Mujeres. Ens explica que, tot i que s'han fet alguns petits passos per trobar solucions, encara no existeix un protocol que serveixi per guiar les famílies. Part de la societat mira cap a una altra banda L'estudi evidencia també que el problema no és només de les administracions. També apunta directament la nostra societat. L'antropòloga Eva Zafra diu que hi ha vegades que invisibilitzem el problema, desculpabilitzem l'agressor i acabem estigmatitzant les víctimes. Ha pogut comprovar com el silenci provoca que els nens no vegin el pare com un assassí, que hi hagi persones pròximes que justifiquin els fets o fins i tot dubtin que sigui realment el culpable. Zafra reflexiona sobre la figura de l'espectador passiu: "Pot ser un veí, una amiga, un professional, que coneix la situació, però no fa res. No és que ho faci amb mala voluntat. El problema és que tenim conductes molt interioritzades en la nostra societat que fan que no siguem capaços de denunciar una situació. Al final s'acaben silenciant o negant els fets." Abordatge integral del problema Les investigadores conclouen que és necessari treballar amb equips especialitzats i multidisciplinaris. La coordinació entre tots ells és bàsica. Per posar un exemple, la proposta que plantegen seria similar al model que ja s'aplica a les cases Barnahus, per atendre els menors víctimes d'agressions sexuals. L'estudi continua. Ara s'ha estès a l'àmbit estatal, gràcies a una subvenció del Ministeri de Ciència. Volen centrar l'atenció en l'educació a les escoles, on han detectat casos de bullying a les víctimes. L'antropòloga Eva Zafra va comparèixer al Parlament el 15 de maig (Parlament) Les conclusions han arribat al Parlament. Eva Zafra ha comparegut davant dels grups parlamentaris per exposar els resultats de la recerca en una ponència sobre la proposició de llei per modificar l'article de la llei dels drets de les dones a erradicar la violència masclista, relativa a les indemnitzacions i els ajuts per a les dones víctimes de violència masclista i els seus fills.

Els fills invisibles de les víctimes de feminicidis

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili evidencia les mancances del sistema per atendre els orfes a causa de la violència masclista