Al museu arqueològic de Banyoles s'hi exposa una reproducció de la peça
Catalunya al dia

El primer "Homo sapiens" europeu era de Banyoles

Un estudi confirma que la mandíbula localitzada l'any 1887 en una pedrera del municipi és la resta òssia humana més antiga del continent

Enllaç a altres textos de l'autor

Clara Jordan Vilà

Delegada de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@clarajordanvila
Actualitzat

La coneguda com a "mandíbula de Banyoles", la resta òssia que es va trobar en una pedrera de Banyoles el 1887, és un dels fòssils més analitzats de la història. Ha sigut l'objectiu de nombrosos estudis i experiments.

L'últim, fet per un grup d'investigadors espanyols, catalans i nord-americans, i publicat a la revista científica especialitzada "Journal of Human Evolution", ha donat un tomb important al que els científics pensaven de l'evolució humana a Europa. Perquè conclou que la mandíbula pertany a un "Homo sapiens", i no a un neandertal.

S'han reconstruït virtualment les parts que falten a la mandíbula i s'ha comparat amb altres fòssils (ACN)

Un "Homo sapiens" sense mentó

El fòssil té una antiguitat d'entre 45 i 65.000 anys, i els científics sempre havien cregut que en aquesta època a Europa només hi havia neandertals. La mandíbula, de fet, sempre s'havia atribuït a aquesta època.

L'estudi ho desmenteix, i afirma que la mandíbula pertany a un "Homo sapiens", a qui consideren el primer humà modern d'Europa. I és un estudi reconegut, com destacava l'investigador i professor de la Universitat de Girona, Julià Maroto:

"Sempre ha estat una mandíbula difícil de classificar: s'ha dit que era neandertal o preneandertal. Aquest estudi és reconegut a nivell internacional com un bon estudi i, per tant, les possibilitats que la mandíbula sigui d'Homo sapiens són elevades."

Malgrat que els resultats són concloents, els investigadors no volen confirmar al 100% els resultats, perquè a la mandíbula li falta una part, el mentó, com explica Maroto:

"És un mentó absent, no té barbeta, com si fos d'un neandertal, i això ens ha fet dubtar molt.  Té moltes característiques que són d'Homo sapiens. No té mentó, que seria més de neandertal, però li falten moltes característiques específiques del neandertal."

Per obtenir els resultats, els investigadors han aconseguit reconstruir a l'ordinador la part que li falta a les restes amb imatges obtingudes mitjançant la tecnologia TAC, i han creat un model en tres dimensions que han comparat amb altres fòssils trobats.

La mandíbula original la guarden els hereus de l'autor del primer estudi  

On és la mandíbula?

La mandíbula de Banyoles la va trobar l'any 1887 Llorenç Roura en una pedrera del Pla de la Formiga, i la va portar al farmacèutic i prehistoriador Pere Alsius Torrent, que va ser qui en va fer el primer estudi. Des de llavors el fòssil sempre ha estat en mans de la família Alsius, concretament a la farmàcia que regenten a Banyoles.

Al museu arqueològic de Banyoles n'exposen una còpia molt fidedigna que es va fer el mateix any de la troballa. Ara, però, no es pot visitar perquè el museu està tancat per fer-hi una reforma integral.

La mandíbula de Banyoles, guardada temporalment al magatzem
La mandíbula és un dels fòssils més analitzats del món 

Un dels fòssils més estudiats del món

El de Pere Alsius va ser el primer estudi que es va fer al fòssil, però des de llavors l'han analitzat antropòlegs d'arreu del món, i fins ara la seva cronologia era una qüestió oberta.

En el que sí que coincideixen tots els antropòlegs és que la mandíbula pertanyia a una dona d'uns 40 o 50 anys, i que tenia les dents molt gastades, o bé per l'alimentació de l'època rica en peix sec, o bé perquè mastegava contínuament pells d'animals per adobar-les.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut