El polvorí de les urbanitzacions a Catalunya

A Catalunya hi ha 1.500 nuclis de població que estan a menys de 500 metres de terrenys forestals. No hi ha una xifra exacta de quants incompleixen les mesures de prevenció d'incendis, però podrien ser més de la meitat. Segons les diputacions de Girona i de Barcelona, aproximadament un 30% de les urbanitzacions de les seves demarcacions tenen les franges de protecció d'incendis fetes i mantingudes, perquè els han donat ajudes per fer-ho, però no saben com està la resta. Anna Sanitges, directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, reconeix que no tenen la foto exacta. "No tenim la dada de quin percentatge exacte d'urbanitzacions tenen les franges fetes i quines no, però és un requisit necessari per garantir la seguretat de les persones. No només la franja, també tenir netes de vegetació i complint la normativa vigent les parcel·les interiors." Jaume Bosch, cap del cos d'Agents Rurals a l'àrea de Barcelona, assegura que, quan inspeccionen les urbanitzacions, es troben de tot i assenyala què és el que més els preocupa: les parcel·les mal mantingudes o abandonades, que, en cas d'incendi, es converteixen en polvorins. "Hi ha solars amb zones verdes que en el seu moment no es van vendre o no es van edificar i els propietaris o són desconeguts o absents i, en aquests casos, sovint no es fa el manteniment." El govern no sap quantes urbanitzacions compleixen la normativa de prevenció d'incendis forestals. (Nati Adell) Això també passa a Llagostera, al Gironès, a la urbanització Font Bona, on viuen unes 150 persones. Ho detalla Fina Isalguer, veïna de la urbanització: "La majoria no neteja la parcel·la. Hi ha veïns que no tenen la parcel·la edificada, i per tant es despreocupen del que hi passi." L'alcalde de Llagostera, Toni Navarro, explica que ja han pres mesures per actuar amb aquests veïns: "Hem fet una ordenança per a espais arbrats en propietat privada. El mes de maig han d'estar adequats. I si no ho estan, ho farem nosaltres i passarem la factura al propietari." Parcel·la de la urbanització Font Bona que no està netejada (Catalunya Ràdio/Laia Claret) És el mateix que explica Jaume Minguell, responsable de Prevenció d'Incendis a la Diputació de Barcelona. Segons ell, amb aquest panorama l'estratègia passa necessàriament per protegir-les des de fora. "Com que no som capaços de controlar aquest petit espai més personal que són les parcel·les, el que hem de fer és prendre mesures cada cop més enfora de la urbanització. Hem d'impedir que el foc impacti directament contra la franja de protecció, i per això cal fer actuacions més generalitzades a tota la muntanya per fer que els focs que arribin a les urbanitzacions ja vinguin atenuats." La fórmula de l'ou ferrat Aquest estiu, al Bages els veïns de la urbanització River Park, on el foc va destruir desenes de cases, han comprovat què pot suposar viure envoltats per un bosc que crema. A Marganell, un petit poble a la falda de Montserrat, amb 290 habitants, la meitat dels veïns viuen al Casot, un conjunt de cases disseminades envoltades de bosc, amb un accés molt difícil per als bombers. Assessorada pels Agents Rurals, l'alcaldessa, Verónica Hirano, ha optat per l'anomenada fórmula de "l'ou ferrat": creen perímetres de seguretat al voltant de cada habitatge. "Ho fem al voltant de cada casa, no al voltant de tot el veïnat. D'aquesta manera tenim la possibilitat, si hi ha foc, que les famílies es confinin en cada casa. De totes maneres, hi ha gent que les ha fet i gent que no i l'Ajuntament hi està al darrere perquè ho facin." A Llagostera, la urbanització Selva Brava està pendent de regularització. Aquesta tardor l'Ajuntament hi farà la franja al voltant, però també a l'interior, entre les cases, perquè és una zona amb habitatges molt disseminats, com explica l'alcalde, Toni Navarro: "És l'única urbanització que queda per fer-hi la franja. Però aquesta urbanització té unes característiques especials perquè no és compacta, hi ha molta zona arbrada entremig. Per tant, la mateixa franja entrarà a l'interior de la urbanització." L'alcalde del Montmell, Josep Maria Roldan(CCMA/Manel Sastre) L'alcalde del Montmell, Josep Maria Roldan, amb 73 quilòmetres quadrats, set urbanitzacions i 3 nuclis disseminats, ha de fer mans i mànigues per poder fer i mantenir les franges de protecció. Aquí tots els treballs de neteja els fa l'ajuntament. Roldan demana més recursos econòmics de les administracions com la Generalitat i la Diputació per poder fer front a les necessitats bàsiques d'aquests municipis que "amb els seu pressupost no poden". Viure amb por al mig del bosc El Julien i la seva parella han fet la llista del que es volen endur si el foc arriba a prop. (Nati Adell) Veïns com el Julien tenen assumit que viure en un lloc com aquest comporta riscos. Aquest estiu, amb l'incendi al Pont de Vilomara, va començar a fer la llista de què es voldrien endur si haguessin de sortir cames ajudeu-me. "Què agafo? El gos? Sí, és clar. La gallina? No cal. Totes aquestes coses que no volem haver de decidir en el minut de temps que et deixen els bombers si tens el foc al costat de casa." Així estan els camins en algunes urbanitzacions. (Nati Adell) A Olivella, al Garraf, sobren els exemples d'urbanitzacions envoltades de bosc i és un dels punts on el Departament d'Acció Climàtica reconeix que hi ha problemes greus. La Plana Novella, Can Sorià, Mas Mestre i Les Colines són només algunes de les urbanitzacions que hi ha al municipi. L'alcaldessa, Marta Verdejo, diu que estan fent l'esforç de tenir les franges fetes i ben mantingudes, però sap que no n'hi ha prou: "Aquest paisatge mosaic del qual tothom parla dient que és la solució... Ara, quan es tallin els arbres cremats a l'incendi del juny, que són majoritàriament pins, s'hauria de regenerar amb altres espècies i sobretot impulsar que hi hagi activitat econòmica." Dos veïns del Montmell mostrant la franja de protecció forestal(CCMA/Manel Sastre) Al Montmell, al Baix Penedès, la Montserrat Sorribes viu en un xalet a tocar de la massa forestal i intenta mantenir com pot la petita franja de protecció que l'ajuntament va fent cada certs anys. El canvi climàtic i la calor creixent dels últims estius la té preocupada. "No pateixo, perquè sinó ja no viuria aquí, però estic amoïnada i tinc respecte per la situació. Vigilem sempre que ningú tiri res al bosc. Fa 22 anys que visc aquí i aquest estiu ha estat molt perillós entre la sequera i la falta d'aigua" La falta de mesures de prevenció d'incendis efectives és comuna a les urbanitzacions que es van fer sense permisos als anys 60 i 70, però no en tenen l'exclusiva. N'hi ha de legalitzades amb dèficits importants que en cas d'incendi complicarien molt la feina dels bombers.

El polvorí de les urbanitzacions a Catalunya

Més de la meitat dels 1.500 nuclis de població de Catalunya que estan situats al bosc, o molt a prop, podrien incomplir la normativa de prevenció d'incendis