El pantà que contamina l'aigua de 8.000 veïns
La superfície de l'embassament d'Utxesa és de 242 hectàrees i té un perímetre d'una vintena de quilòmetres (ACN)
Catalunya al dia

El pantà que contamina l'aigua de 8.000 veïns

La concentració de pesticides a l'embassament d'Utxesa ha obligat a prohibir dos cops el consum d'aigua de l'aixeta en 25 pobles del Segrià i les Garrigues

Actualitzat

Uns 8.000 veïns de 25 municipis de les comarques del Segrià i les Garrigues reben l'aigua de l'aixeta de l'embassament d'Utxesa, una infraestructura construïda per La Canadenca a principis del segle XX juntament amb el canal de Seròs.

La Mancomunitat de les Garrigues és l'ens que s'encarrega de tractar, depurar i subministrar l'aigua en unes condicions òptimes per al consum humà. Per comprovar-ne el bon estat, es fan anàlisis periòdiques a la planta potabilitzadora de Sarroca i als dipòsits municipals. 

L'hidrocarbur està continut al pantà d'Utxesa
El pantà d'Utxesa rep l'aigua del canal de Seròs, una infraestructura industrial construïda a principis del segle XX

Darrerament, però, s'hi han detectat concentracions elevades d'alguns plaguicides, substàncies químiques que s'utilitzen en les finques d'agricultura intensiva del pla de Lleida. Són herbicides, com el metolaclor i la terbutilazina, però també fungicides i insecticides, que s'acumulen a Utxesa. 

El tractament de potabilització de la Mancomunitat ja inclou un tractament amb carbó actiu, un carboni molt porós que s'utilitza per dissoldre aquests productes i purificar l'aigua. Quan hi ha alts nivells de químics, se'n reforcen les dosis, però sovint no n'hi ha prou.

Neteja Utxesa
L'estiu del 2021 també es va prohibir el consum d'aigua de l'aixeta per un vessament d'hidrocarburs d'origen desconegut al canal de Seròs (ACN)

Dos episodis en un mes

Això és el que ha passat a principis de maig i a principis de juny, quan hi ha hagut dos episodis amb concentracions d'herbicides en un nivell superior al permès que han obligat a prohibir l'ús d'aigua de l'aixeta per beure i per cuinar.

L'última prohibició es va decretar el divendres 3 de juny i les anàlisis de l'aigua encara no han permès aixecar les restriccions. La gravetat de la situació ja va portar el síndic de greuges a obrir una investigació d'ofici per analitzar el cas. 

Com que les restriccions s'allarguen diversos dies, municipis com Bovera han repartit gratuïtament centenars d'ampolles d'aigua entre la població. La majoria de veïns de la zona, però, l'han de pagar de la seva butxaca i comencen a estar queixosos i preocupats.

L'aigua embotellada s'està convertint en un bé imprescindible en 25 municipis del Segrià i les Garrigues afectats per l'elevada concentració de plaguicides al pantà d'Utxesa (ACN / Anna Berga)

El president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, destaca que el pantà és un cul-de-sac i que la sequera és una de les causes que ha provocat aquests talls en el proveïment per falta de qualitat. 

"Arriben molts plaguicides a l'entrada de la planta potabilitzadora i els sistemes de filtratge no donen l'abast. També perquè tenim molta demanda. Fa molta calor, no ha plogut i la gent omple piscines i manté els consums." 

La situació comença a preocupar perquè es tem que els problemes vagin a més. La Mancomunitat demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) alguna solució d'emergència immediata, com ara abocar aigua neta a la planta de tractament per millorar la qualitat de la que ja hi ha.

Els Agents Rurals fent vigilància al pantà d'Utxesa pel brot de grip aviària
El pantà d'Uxtesa, al sud del Segrià, és un espai humit únic que s'ha convertit en un refugi de fauna salvatge (ACN / Salvador Miret)

La solució, agafar aigua del Segarra-Garrigues

Una altra possibilitat seria buidar i netejar l'embassament d'Utxesa. Una operació que permet retirar fangs i excés de vegetació, però que no es fa des de fa uns quinze anys.

Cal tenir en compte que aquest espai humit és una reserva de fauna salvatge i un indret ideal per a l'observació d'ocells. 

La construcció del pantà d'Utxesa va durar dos anys, entre el 1913 (a la imatge) i el 1914, quan es va posar en marxa el canal de Seròs (Ajuntament de Torres de Segre)

La solució definitiva a mitjà i llarg termini és captar l'aigua d'un altre punt. En aquest sentit, la Mancomunitat i els alcaldes del territori aposten pel pantà de l'Albagés, l'embassament de cua del sistema de regadiu del Segarra-Garrigues que ofereix una aigua de molta més qualitat. 

El servei d'abastament d'aigua potable va començar el 1987 i porta associat una compensació econòmica a Endesa, que genera electricitat al sistema del canal de Seròs. 

El canal de Seròs i l'embassament d'Utxesa van ser construïts per La Canadenca entre el 30 de novembre del 1912 i l'1 d'abril del 1914 (Ajuntament de Torres de Segre)

Els municipis de la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues són l'Albagés, l'Albi, Alcanó, Aspa, Bellaguarda, Bovera, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Llardecans, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Sarroca, Senan, el Soleràs, Tarrés, els Torms, Torrebesses, el Vilosell i Vinaixa.
 

ARXIVAT A:
Medi ambient
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut