El dia D al Pont del Petroli
Badalona va estar a punt de ser l'escenari d'imatges com aquesta
Catalunya al dia

El dia D al Pont del Petroli

Els aliats van planificar, i finalment descartar, una invasió d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial per la platja de Badalona

Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica

Catalunya va estar a punt de tenir un paper decisiu en el desenllaç de la II Guerra Mundial. Però les divergències polítiques i geoestratègiques entre els aliats van fer fracassar un pla de l'exèrcit nord-americà per arraconar el del Tercer Reich.

La debilitat militar del règim franquista i la situació geoestratègica de Catalunya, com a accés privilegiat al Mediterrani, i la seva proximitat a França eren els punts forts. Al mateix temps, la proximitat a les illes Balears, on es podia establir una possible base naval i aèria, acabava de dibuixar un escenari adequat per engegar aquesta gran operació militar.

Omaha Beach al Pont del Petroli
Un dels documents secrets que apunta a la proposta d'invasió d'Espanya (revista Sàpiens)

Els britànics van descartar el pla detallat fil per randa pels Estats Units de desembarcar en quatre platges catalanes. Una era la de Badalona, propera a la capital catalana i a diverses infraestructures. Una altra era al voltant de Roses, a l'Alt Empordà, que hauria facilitat l'accés de les tropes a França, i els en calien dues més per dirigir efectius al centre d'Espanya.

L'objectiu: forçar, des de Catalunya, la reculada de l'exèrcit alemany fent un doble front des de Normandia. Una maniobra militar que, com se sap, es va fer finalment a les costes del sud de França, a prop de Marsella.

La guerra ja feia quatre anys que havia començat. Les forces de Hitler començaven a donar mostres de debilitat, amb el fracàs de la invasió de Rússia. És en aquest escenari que els aliats es plantegen seriosament atacar des del sud d'Europa, des de la costa mediterrània.

Omaha Beach al Pont del Petroli
La platja de Badalona va estar a punt de ser clau en la Segona Guerra Mundial

Per als aliats era fonamental que Espanya es mantingués neutral en el conflicte. Franco no amagava les seves simpaties cap a Hitler i, tot i la neutralitat declarada el 1939, va fer intervenir la División Azul, integrada per voluntaris justament per no trencar aquesta neutralitat.

Aquest pla secret l'ha posat sota el focus l'historiador Pere S. de Argila, que l'ha exposat en una conferència al Museu de Badalona. El número de febrer de la revista Sàpiens n'ha publicat un article en exclusiva, on l'historiador aporta els documents que ho acrediten.

Omaha Beach al Pont del Petroli
L'historiador Pere S. de Argila al Museu de Badalona (David Àngela /Catalunya Ràdio))

Als arxius de les Forces Aèries Nord-americanes, als Arxius Nacionals dels Estats Units i als Arxius Nacionals del Regne Unit, Argila hi ha trobat diversa documentació confidencial molt precisa sobre aquesta operació que fins fa poc encara estava classificada. Entre d'altres, mapes i milers de fotografies aèries de la platja i de la ciutat de Badalona, de Barcelona, del delta del Llobregat i de l'aeroport del Prat.

"El primer indici real i fefaent que aquest capítol va estar a punt de passar de veritat el vaig tenir quan vaig trobar un plànol que indicava el moviment de les tropes que havien de desembarcar a la platja de Badalona."

En aquest mapa al qual fa referència hi ha dibuixat el desplegament i els moviments d'una de les unitats blindades. L'historiador també ha trobat una fotografia nocturna de la platja de Badalona. Es tracta d'una imatge sorprenentment nítida i clara, tenint en comte que es va fer amb una càmera Kodak estanca, blindada, submergible i sense flaix. Un aparell encarregat per l'exèrcit a l'empresa fotogràfica del qual encara no se saben les característiques tècniques, perquè aquesta informació continua sent reservada.

Aquestes fotografies les feien bussos que arribaven amb submarins britànics a escassos 100 metres de la costa. Unes operacions que es feien sempre amb lluna nova.

Omaha Beach al Pont del Petroli
Un dels documents desclassificats és una foto aèria del port de Barcelona (Revista Sapiens)

La seva missió era examinar el terreny i descartar la presència de mines i de defenses militars a la platja. Tots aquests documents evidencien que els nord-americans van detallar al mil·límetre aquesta operació. I és que la platja de Badalona va ser, segons Argila, una ferma candidata a ser un dels escenaris més importants de la II Guerra Mundial. En aquestes maniobres de reconeixement hi van participar soldats catalans de l'exèrcit republicà espanyol.

"S'havien triat diverses platges entre Badalona i Roses. La de Badalona és una platja llarga, sense gaire fondària. Té una sorra que permetia maniobrar als camions i carros de combat. Les tropes espanyoles no tenien defenses importants. Tampoc hi havia obstacles naturals que poguessin dificultar l'operació. I, a més, era molt a prop de Barcelona, del seu port i de l'aeroport del Prat. Tot això convertia la platja de Badalona en un escenari adequat."

La proximitat a Barcelona i a l'aeroport del Prat, que podia servir de base dels bombarders, feia de la platja de Badalona un escenari òptim, que permetia el desembarcament de carros de combat i camions.

Omaha Beach al Pont del Petroli
Un document desclassificat avalua la posició de Catalunya (revista Sàpiens)

Entre la documentació consultada també hi surt com a objectiu prioritari l'empresa química Cros de Badalona. En els arxius apareix tipificada com a "Alfa One"; és a dir, un objectiu que, en cas de necessitat, calia destruir.

"El Pirineu era un obstacle, però tenien resolta la dificultat geogràfica. L'operació aliada preveia la cobertura aèria de mil avions, entre caces i bombarders. Per tant, les muntanyes no eren una dificultat."

Omaha Beach al Pont del Petroli
La intenció era obrir un segon front al sud d'Europa després de Normandia

Argila conclou que els interessos polítics es van acabar imposant al criteri militar. Considera que el temor del primer ministre del Regne Unit, Winston Churchill, que una invasió militar a Espanya comportés la recuperació de la democràcia i un possible govern d'esquerres coincidint amb l'amenaça comunista a l'Est d'Europa, es va acabar imposant al pragmatisme militar del president dels Estats Units.

Franklin Roosevelt veia viable i efectiva aquesta maniobra, que alhora, circumstancialment, podia provocar justament una caiguda del règim franquista.

ARXIVAT A:
FranquismeSegona Guerra MundialMemòria històrica
Anar al contingut