El cotxe com a convidat: Europa s'inspira en la superilla de Barcelona

Ciutats d'arreu d'Europa han subscrit a Barcelona una aliança per impulsar la transformació verda dels seus carrers posant el vianant al centre de les polítiques urbanes. Entre les ciutats que han firmat el manifest hi ha París, Londres, Berlín, Milà, Amsterdam, Rotterdam, Brussel·les, Zuric, Ljubljana, Gant, Vitòria i València. El canvi climàtic tensionarà les ciutats impactant sobretot en la salut i el benestar de la població més vulnerable, la que tindrà més dificultats per adaptar-se als canvis. Les ciutats generen el 70 per cent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tot i que només ocupen el 2 per cent de la superfície del planeta i acullen la majoria de la població. I encara en concentraran més. Ada Colau i els regidors de les ciutats europees firmants del manifest. (Catalunya Ràdio/Jordi Corbalan) Aposta pel vianant i el transport públic Les capitals que han firmat l'"Acord de ciutats per un nou model d'espai públic" es comprometen a transformar l'espai públic amb les persones al centre del disseny urbà, amb una mobilitat més eficient i menys contaminant, on el vehicle privat "sigui un convidat". Aposten per incrementar els espais d'estada amable, evitant-ne la privatització, on els veïns puguin fer-hi vida. Amb els entorns de les escoles protegits i espais en tota la ciutat perquè els nens hi puguin jugar. La vegetació ha de servir per fer les ciutats més resilients i adaptables al canvi climàtic. La superilla de Sant Antoni s'ha consolidat al voltant del mercat. (Catalunya Ràdio/Jordi Corbalan) Colau defensa la superilla Barcelona A dos mesos de les eleccions municipals, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat el model superilla Barcelona davant els polítics i dels lobbies econòmics que posen en qüestió aquest model de ciutat, i recorda que, fins i tot, ha rebut querelles. "Seria una irresponsabilitat i seria ridícul intentar aturar aquesta transformació. Seria com intentar aturar el segle XXI. Una Barcelona plena de cotxes i d'especulació no és una opció i no és una idea de futur. Això és el passat i Barcelona no pot tornar al passat." El carrer Borrell amb la urbanització "tàctica" (Catalunya Ràdio/Jordi Corbalan) El model superilla inspira Les superilles de Barcelona s'han convertit en un referent per a moltes ciutats europees. El tinent d'alcaldia de transport i transformació urbana de París, David Belliard, defensa amb contundència la transformació de les ciutats, tot i que a la capital francesa es troben amb molta oposició als canvis. "Aquesta política no és una opció, ens enfrontem a una crisi climàtica sense precedents." Bart Dhondht, regidor de Mobilitat de Brussel·les, defensa que els barris siguin més amables per viure-hi. "El canvi vindrà de les ciutats. L'exemple de Barcelona no és un somni. Funciona." Pel tinent d'alcaldia de Barris i Habitatge de Milà, Pierfrancesco Maran, la superilla i la pacificació dels entorns de les escoles són una referència per a la ciutat italiana. "Segurament hi ha gent que protesta i també es cometen errors, però és bo que hi hagi moltes ciutats juntes treballant en la mateixa direcció." Rezina Chowdhury, responsable de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Londres, assegura que a la capital britànica s'han pres decisions difícils malgrat que generen oposició. "Només hi ha un planeta. Cal reduir emissions i trànsit. Tenim el compromís d'aconseguir les emissions zero. Fem el que toca, el correcte." Ciutats europees s'inspiren en la superilla de Barcelona per pacificar els seus carrers (Catalunya Ràdio/Jordi Corbalan) Les jornades internacionals sobre les superilles es tancaran aquest dissabte amb activitats ciutadanes que inclouran concerts, tallers, actuacions musicals i animació. Es faran als eixos verds de Consell de Cent (entre Enric Granados i rambla Catalunya) i Rocafort (entre Aragó i Diputació). L'oposició municipal ha qualificat d'electoralisme que es faci una festa ciutadana amb les obres encara en marxa.

El cotxe com a convidat: Europa s'inspira en la superilla de Barcelona

Capitals europees es fixen en la transformació de la capital catalana com a model per a una transformació verda dels seus carrers