Guia imprescindible per anar a buscar bolets
Si pugen les temperatures i deixa de ploure de manera constant, cada cop trobarem menys bolets com els rovellons al Pirineu
Catalunya al dia

El canvi climàtic amenaça rovellons, ceps i rossinyols

Un estudi liderat per la Universitat de Lleida apunta que baixarà la producció de bolets al Pirineu per l'escalfament global

Actualitzat

L'any 2100 tindrem menys bolets al Pirineu i al Prepirineu, segons una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Els investigadors han anticipat els efectes de l'escalfament a partir de registres meteorològics històrics i el control de l'evolució de les collites que segueixen, fa més de 20 anys, en un centenar de parcel·les repartides arreu del país.

Pla general d'un home netejant els bolets a Campelles (Ripollès) el setembre del 2021 (Horitzontal)
Per anar a buscar bolets és imprescindible portar un ganivet i un cistell (ACN)

L'estudi apunta que des del 1976 la producció de bolets ha patit una davallada moderada i que aquesta tendència s'accentuarà, més o menys, fins a l'any 2100, en funció de la magnitud de l'escalfament global.

En el pitjor escenari, el 2100 podríem trobar fins a 60 quilos menys de bolets per hectàrea als boscos pirinencs, que en són els productors principals. Parlem d'una davallada del 15%, en base a una mitjana actual d'uns 400 quilos per hectàrea.

Pla mitjà d'uns boletaires amb el cistell mig ple de rovellons a Gisclareny. Imatge del 27 de setembre del 2020. (Horitzontal)
Anar a caçar bolets és una tradició molt estesa a Catalunya que podria patir les conseqüències del canvi climàtic (ACN)

Els bolets més apreciats, els més afectats

Rovellons, ceps i rossinyols seran els més perjudicats si les temperatures pugen i les pluges deixen de ser constants i abundoses, sobretot durant el setembre.

El responsable de la investigació i professor de la UdL, Sergio de Miguel, detalla la importància d'aquests fongs micorízics, que mantenen una simbiosi amb les arrels dels arbres.

"Gràcies a ells els arbres poden arribar a captar més aigua i nutrients per poder créixer i sobreviure. I, al mateix temps, els arbres aporten als fongs el seu aliment: carbohidrats provinents de la fotosíntesi."

Els bolets que costarà més de trobar són precisament els que tenen un impacte socioeconòmic més gran al país pel gran nombre de persones que surten a caçar-los i pels seus múltiples usos gastronòmics.

En la nostra cuina els ceps acompanyen sobretot rostits i guisats, però també se'n fan sopes, cremes i amanides (Valeria Boltneva/Pexels)

El futur seran les múrgoles i els xampinyons?

Per contra, un clima més extrem, amb forts aiguats puntuals, podria beneficiar bolets com els apagallums, xampinyons o múrgoles.

En aquest cas, són fongs sapròfits que s'alimenten de matèria orgànica present al sol i que no depenen tant dels arbres com el cep o el rovelló.

"Una pluja molt concentrada, durant dos o tres dies, pot ser suficient per donar lloc a una explosió de sapròfits, que podrien trobar una finestra d'oportunitat per mantenir-se o, puntualment, incrementar la seva productivitat."

A diferència del que passaria al Pirineu o al Prepirineu, la producció de bolets es podria mantenir o créixer en els boscos mediterranis, per exemple al prelitoral.

Cistell amb rovellons
El canvi climàtic ens posarà més difícil poder omplir el cistell de rovellons al Pirineu

La importància de la gestió forestal

Els investigadors apunten que el canvi climàtic només pot frenar-se a escala global, però insisteixen que la salut futura dels boscos i dels bolets també depèn, en part, de la gestió que se'n fa.

"Els fongs depenen del clima però també de la qualitat i de la vitalitat del bosc. Per tant, amb una gestió forestal orientada a adaptar-nos al canvi climàtic també podem esmorteir els impactes que tindrà sobre els ecosistemes forestals en general i els fongs en particular."

Les ubicacions on es troben els millors bolets són el secret més ben guardat dels boletaires més experts (ACN/Albert Lijarcio)

Fins ara, només s'havien fet estudis per avaluar els canvis en la productivitat de bolets a una escala molt local i és el primer cop que es fa una anàlisi en una gran regió, segons destaca l'autor principal de l'article i investigador a la UdL, Albert Morera.

"Hem utilitzat el conjunt de dades de seguiment de la productivitat fúngica espacial-temporal més gran dels boscos mediterranis, resultat d'un ampli mostreig dins de més d'un centenar de parcel·les controlades durant més de vint anys."

El treball s'ha publicat a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology.

NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut