L'edició del 30è aniversari del Temporada Alta, el festival gironí de tardor de referència de les d'arts escèniques, aposta per recuperar al màxim la presencialitat i les propostes internacionals després d'un festival marcat l'any passat per les restriccions de la pandèmia. Hem triat deu de les propostes imprescindibles entre el centenar d'espectacles d'una programació que combina grans noms de l'escena europea amb la millor dramartúrgia catalana i de creació contemporània. "L'oncle Vània", dirigida pel lituà Oskaras Korsunovas amb un equip d'actors catalans Una nova versió d'un dels textos cabdals d'Anton Txékhov passat per la mirada teatral particular del director lituà, un dels referents de l'escena europea, que ha treballat amb actors com Julio Manrique, Ivan Benet, Raquel Ferri o Júlia Truyol. Una simbiosi que promet una visió diferent d'una obra que posa sobre la taula problemàtiques encara vigents com l'ecologia o l'emancipació de la dona. Una inauguració de luxe. L'oncle Vania dirigida per Oskaras Korsunovas (foto Sílvia Poch/Temporada alta) "Bells & Spells", un espectacle de poesia visual de Victoria Thierrée Chaplin i la seva filla Aurélia Thierré Un univers màgic, poètic i surrealista concebut per una de les filles i la neta de Charles Chaplin que fa entrar l'espectador en una dimensió imprevisible. Combina dansa i circ que té com a punt de partida la història d'una cleptòmana confrontada a la rebel.lió dels objectes robats. "Bros", de Romeo Castellucci, una reflexió actual sobre l'autoritat La nova proposta d'un dels dramaturgs referent de l'escena europea contemporània escenifica una comissaria de policia on sorgeixen temes al voltant de la llei i la responsabilitat. Una reflexió espontània sobre la facilitat de la manipulació de masses. "Gardènia", 10 anys després, el retorn d'un espectacle emblemàtic d'Alain Platel En l'any de 30è aniversari el Temporada Alta recupera una dècada després aquesta coreografia sobre l'ambigüitat dels gèneres del director belga que va deixar llavors una profunda empremta en el públic. Ara, Alain Platel revisa aquell projecte i el porta a escena pràcticament amb el repartiment d'aleshores per aprofundir en la idea del pas del temps. Gardenia 10 anys després, d'Alain Platel (foto Luk Monsaert) "Terebrante", la nova proposta de la sempre sorprenent Angélica Liddell Ens endinsa en l'univers sempre tortuós d'una artista que reedita un dels temes marquen la seva creació: el dolor. Ara ho fa a través d'una incursió en l'essència del flamenc de la mà d'un monòleg inspirat per la figura del "cantaor" gitano Manuel Agujetas. Un espectacle que a través de la radiografia del sofriment augura una bona dosi de contundència. "Ofèlia", la nova proposta de petit format d'Àlex Rigola, un dels habituals del Temporada Alta Aquesta vegada, Rigola s'acosta a un personatge que ha encuriosit i atret poetes i pintors, i ho fa a través d'un monòleg per un grup reduït d'espectadors que es podran desplaçar per l'escenari per seguir amb uns auriculars els passos d'Ofèlia fins al seu fatídic desenllaç en un interessant recorregut. "Els àngels no tenen fills", una nova incursió de Clàudia Cedó sobre la sexualitat de persones amb diversitat funcional Després de l'exitosa "Mare de sucre", la dramaturga manté la mateixa temàtica i part del repartiment per plantejar preguntes fins ara poc plantejades sobre quines raons hi ha per creure que una part de la societat és més apta que una altra per assumir la maternitat o paternitat. "Final de partida", una altra obra de Samuel Beckett dirigida de nou per Sergi Belbel Una obra sobre quatre personatges "confinats" en un espai tancat on només es connecten amb l'exterior sense vida a través de dues finestres. Una temàtica que adquireix un significat nou en context de pandèmia protagonitzada per Jordi Boixaderas, que torna a l'escenari després d'una llarga absència. "Final de partida", dirigida per Sergi Belbel (Foto: David Ruano) "El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc", un text de Josep Maria Miró sobre els secrets d'un petit poble Un monòleg protagonitzat per Pere Arquillué i dirigit per Xavier Albertí que mostra un fresc de personatges d'un petit poble on aparentment no passa res, fins que tot gira al voltant dels efectes i les perspectives d'un únic fet. "Cent dies i cent vides", un retrat biogràfic de Frederica Montseny escrit i dirigit per Ferran Joanmiquel Una mirada íntima sobre la incertesa de Frederica Montseny durant el seu exili francès que permet endinsar-se en la personalitat d'una dona forta i lluitadora que des del seu activisme es va enfrontar a diverses proves per fugir del perill franquista i del nazisme.