Quan se circula per una carretera sempre hi ha perill de tenir un accident. Per minimitzar aquests riscos, el Departament de Territori està transformant 400 quilòmetres de la xarxa viària catalana per fer trams de 2+1, un híbrid entre autovies i carreteres convencionals. Una d'aquestes carreteres és la C-66 al Pla de l'Estany, més coneguda com a variant de Banyoles. La seva reforma, però, ha afavorit que hi hagi més topades amb animals. IMPORTANT AVÍS PER A CONDUCTORS: a la C-66, la recent estrenada autovia de Banyoles, no s'han fet passos per a la fauna (senglars i cabirols) i això pot provocar un increment de la sinistralitat molt de compte a les nits RT PLEASE pic.twitter.com/EqTlrrndAg Josep Lagares (@JosepLagares) April 27, 2023 El mur, una trampa per als animals Una de les característiques de les noves carreteres és la construcció d'un mur central continu de formigó, de tipus New Jersey, per augmentar la seguretat de la circulació i impedir les topades frontals entre vehicles. Però aquesta mitjana perjudica senglars, guilles, cabirols, gossos o gats: per on solien creuar, ara es troben una barrera més complicada de superar. El perill també creix perquè els vehicles van a més velocitat en els punts on el carril es duplica. Als animals se'ls fa difícil superar el nou mur central de formigó (Roger Santaló - Catalunya Ràdio) Des del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya a Girona s'admet que els animals ho tenen més difícil, i que aquestes topades són més habituals quan es fa una carretera d'aquestes característiques perquè la fauna segueix passant per on ho solia fer. Robert Lluís Juvinyà, delegat del Col·legi a Girona, creu que els animals canviaran d'hàbits: "Ho van captant amb l'experiència d'anar travessant la carretera tant per un lloc com per un altre. Un cop s'hagin normalitzat els canvis i la fauna ho hagi interioritzat, creuaran la via sense cap problema." Segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, en un futur es preveu que Territori apliqui mesures complementàries a la carretera com ara  reforestar els vorals o reduir els perills per als animals. Entre aquestes mesures, hi ha la col·locació d'una tanca per impedir l'accés de la fauna a la via en alguns punts, i la instal·lació d'una protecció metàl·lica baixa als laterals de la carretera als llocs on en falten. Restes d'un animal atropellat a la nova variant de Banyoles(Roger Santaló - Catalunya Ràdio) Els animalistes critiquen la falta de previsió Entitats que treballen per a la preservació dels animals també han notat l'augment de les topades. La Fundació Fauna recorda que a l'hora de fer obres a les carreteres es fan nombrosos estudis, però que els passos de fauna sempre es planifiquen malament. El seu director, David Serramitjana, assegura que el cost hi té molt a veure: "Quan es fa una infraestructura d'aquestes sempre es mira d'abaratir costos. Això fa que els passos de fauna que es projecten siguin obsolets, sobretot si els comparem amb altres indrets d'Europa. Tampoc s'estudia prou per quins llocs convindria que estiguessin col·locats, d'acord amb els moviments dels animals. I això els posa en perill." Un senglar mort al voral de la C-12 a Corbins, el 2017(ACN/Mossos d'Esquadra) Per la Fundació Fauna, col·locar les tanques metàl·liques a les proteccions laterals de la carretera també pot provocar un "efecte tub", on els animals no tinguin escapatòries fàcils de la carretera, i això també provoqui més atropellaments.