Començar una nova vida al Pirineu
Per a algunes persones, els pobles de l'alta muntanya s'han convertit en un refugi de calma per passar pàgina després d'un episodi traumàtic
D'ençà de la pandèmia, moltes persones han abandonat la ciutat i s'han instal·lat al món rural. Alguns ho han fet per millorar la qualitat de vida, d'altres buscaven un ambient més saludable per als seus fills, i n'hi ha que, senzillament, volien més connexió amb la natura. En alguns casos, però, el món rural es converteix en l'escenari ideal per girar full després d'un moment traumàtic. És el cas de dues dones que han hagut de superar diversos obstacles vitals, i ho han fet buscant una nova vida al Pirineu.
Un sotrac que et canvia la vida
La Marta Serradell tenia un negoci de floristeries i estava feliçment casada fins que, fa 15 anys, el seu marit va morir sobtadament.
Per a la Marta, la mort imprevista del seu marit ser un cop tan dur que va decidir deixar-ho tot i anar-se'n a viure sola a un poble d'alta muntanya.
"Em va canviar la vida de cop i volta. No volia seguir a les floristeries, pels records que em portaven, i vaig decidir que marxaria cap allà dalt."
La seva família tenia una segona residència a Adons, un poble solitari de l'Alta Ribagorça, a 1.300 metres d'altitud, que va ser la seva salvació.
Després de quedar-se vídua, va decidir fer les maletes i anar-se'n a viure a Adons, on va muntar un negoci d'embotits:
"Vaig arribar a un acord amb l'Ajuntament i em vaig instal·lar a l'antiga escola del poble. Allà hi tinc l'obrador i hi faig el xolís, que és el que fèiem abans quan hi havia la matança del porc."
Des d'aquest poble de l'Alt Pirineu pot respirar l'aire pur que, segons diu, també li dona una aroma especial als seus embotits:
"Aquí estem a 1.300 metres, pensa que només he d'obrir la finestra i ja hi arriben els vents de l'Aneto, que ajuden a assecar el xolís i li donen un gust únic".
Però no tot és idíl·lic. La part negativa de viure en un poble de muntanya és l'aïllament i la manca de serveis:
"Hi ha moltíssimes incomoditats. Per sortir de l'obrador he d'il·luminar amb el mòbil perquè no hi ha llum al poble. Quan neva, has de netejar amb la pala. I la carretera està fatal. Estem deixats de la mà de Déu!"
Adons és un nucli dins el municipi del Pont de Suert, a l'Alta Rigaborça. Amb prou feines hi ha una dotzena de cases, que només s'omplen en època de vacances i als estius.
Des d'Astúries al Pallars Sobirà
La Berta Cano va arribar al Pirineu fa 7 anys des d'Oviedo, a Astúries. Allà la contaminació ambiental agreujava els seus problemes de salut:
"Als voltants d'Oviedo hi ha una activitat siderúrgica molt potent. El paisatge és idí·lic, però alguns dies la contaminació és més alta que a Barcelona. Era irrespirable."
La Berta té problemes respiratoris i altres símptomes vinculats a la sensibilitat química múltiple. Els metges li aconsellaven que busqués un lloc més saludable, i com més amunt millor:
"Em van dir que anés a un lloc molt ventilat, sense indústria i amb la mínima contaminació possible. Vaig estar a punt de marxar a les Illes Canàries".
Després d'un any de recerca, van trobar Vilamur, un poble rural a 1.300 metres d'altitud, al Pallars Sobirà. Amb el seu company i dos fills, van deixar Astúries per començar una nova vida al Pirineu:
"El canvi va ser dur per a la família, però ha valgut la pena. A Oviedo estava condemnada a viure tancada, aquí puc sortir a passejar i respirar tranquil·lament."
La Berta afirma que, des que viu al Pirineu, la seva salut ha millorat sensiblement, tot i que aquí no troba tota l'atenció sanitària que necessita, ni tampoc els productes que li calen per a les seves malalties.
"El Pallars té handicaps en serveis mèdics, o a l'hora de trobar productes específics, però si ho poses a la balança et compensa."
Hi ha diversos estudis, tant aquí com també a l'estranger, que ho confirmen: el contacte amb la natura pot ajudar a millorar la salut i l'estat d'ànim.
